Els superherois no descansen mai…*

These mist covered mountains
Are a home now for me
But my home is the lowlands
And always will be
Some day you’ll return…

Tancant els ulls i arrancant els mots correctes del racó més profund del cor. Davant d’una pantalla somnien i veuen, a vegades virtualment, un món millor. Comparteixen i s’ajuden, dolçament abraçats com una colla d’ànimes germanes.

Navegants. El neguit apareix quan el rumb es desvia i sobretot quan el viatge redueix la seva velocitat. De totes maneres no hi ha destí escrit: la Ítaca no arriba mai. Sovint deixa entreveure la seva silueta, al fons, i després resulta un miratge d’allò que realment el desig provoca.

La saviesa del temps dóna coneixement de la importància de l’espera. Pausa les il·lusions. L’esperit de joventut es converteix en foc per les idees i, arrenquen accions, projectes,… gairebé a cegues amb la il·lusió de transformar una realitat immòbil.

En petits cercles, en converses, amb les parelles, en congressos,… s’explica que el món està canviant. Molt ràpidament. La xarxa endolceix els esperits i la quotidianitat -sovint- els trenca. El somni és massa important per ser tant senzill.

De totes maneres, els petits líders remouen el remor de la veu d’aquells que els costa fer-se escoltar. Modestos i valents alhora, xafats pel gegant poder del sistema. Cada sistema és una peixera, dins una altra peixera, i una altra… del més petit al més gran poder. Rebutjant un món més just i més equilibrat. Tanquem els ulls, i amb el so de la música, treballem per treure aquests peixets de la gàbia i fer-los nadar en la immensitat.

Són els nous superherois, que no descansen mai, i que en qualsevol moment aixequen la seva veu.

___________________________________________________________________

* Post inspirat en l’estat de Google Talk de Javier Pinto, la seva extraordinària feina a l’altre món (oblidem a vegades que és el nostre món), aquest post del sempre present J.A. Donaire i de la magnífica cançó de Mark Knopfler. També aquells que dia a dia són un banc de referència d’aquest modest quadern de viatge.

Tagged as: , ,
  • http://www.viniesfera.com Gemma Urgell

    Ricard, justament ahir vaig conèixer un d’aquests superheroi. Però no usa internet ni la xarxa, sinó que intenta que la vida dels seus representats sigui més digne jugant-se la seva pròpia. Un alcade colombià amb una mirada com la que tenen les persones justes, assenyades, servicials però també dura perquè sap que per fer la seva feina ben feta en el seu país està amenaçat.

  • http://viniesfera.com/un-home-valent/ Un home valent | Gemma Urgell

    [...] silenciós i discret, en van sortir unes paraules que ens van esborronar a tots. Ell és un dels superherois que avui descrivia el Ricard Espelt en el seu blog, però sense internet ni xarxes; només amb valentia i amb voluntat de servitud; ell també podria [...]

  • http://francescmasana.com/els-superherois-no-descansen-mai%e2%80%a6-2/ Els superherois no descansen mai…* | Francesc Masana

    [...] Share this on del.icio.us [...]

  • http://www.latancada.blogspot.com Domènec Pérez

    Gran cançó. Us adreço un Link de The west Wing ( el ala oeste de la casa blanca ), aquest fragment extret d’un dels millors capítols d’aquesta gran serie ( crec que és el darrer de la 2ª temporada). http://www.youtube.com/watch?v=uaUPDYXQUtw

  • http://www.theplateishot.com Ricard Espelt

    Gràcies pel suggeriment i la visita Domènec. El miraré!