Ricard Espelt

MIRANT EL FUTUR AMB L’APRENENTATGE DEL PASAT
Steve Radick (@sradick) d’Associats, Booz Allen Hamilton

El diccionari Webster defineix la democràcia com a “govern per la persones “. En aquest magnífic capítol podrem veure que els principis es mantenen i en realitat la forma de comunicar evoluciona i seguiran evolucionant. Els diaris i la TV van provocar un primer gran canvi en la manera de rebre la informació, el correu electrònic i Internet han canviat la forma de comunicar-nos, i les xarxes socials provoquen un canvi en la forma de construir comunitats.

Alguns titulars: “Talking to Clinton, Via Computer”(1993), “White House Correspondence is Shifting to Electronic Mail” (1993), “Government Expands its Claim on the Web” (1997), “Servicing Citizens with the Internet” (1997), “Understanding the IT Revolution” (1997), demostren que fa molts anys que estem donant tombs i evolucionant en una comunicació més directa entre ciutadans i governs. I per tant, en un camí diferent en la pressa de decisions.

Si llegim el Cluetrain Manifesto, llibre publicat fa deu anys, ens adonarem que els principis que apuntaven els principis de l’ús d’Internet en les formes de govern no han canviat. Aleshores no existia ni Twitter, ni Facebook, ni YouTube, ni… això ens ha de servir per reflexionar sobre els errors i evolucionar per no deixar-se perdre l’oportunitat actual.

Steve Radick anomena 20 punts claus per emprenedors, funcionaris, contractistes,… en definitiva persones interessades en el Govern 2.0:

1. Els riscos d’utilitzar els social media són sobrepassats àmpliament per la no utilització dels social media.

2. Qualsevol organització / administració no només pot treballar entorn a les dades que ofereixen els social media. Però la seva utilització és fonamental.

3. Et trobaràs a persones que seran asèptics davant els punts febles que els social media ofereixen.

4. Et trobaràs a persones que només utilitzen els social media de forma interessada i errònia: per presumir, per avançar en les seves carreres, per diners,… són pitjors que els asèptics.

5. Els empleats més joves no sempre són els més avançats en l’ús dels social media.

6. Abans de buscar consultors externs buscar els apassionats de la pròpia organització, cal trobar-los, comprometre’ls i utilitzar-los.

7. Hi haurà errors, cal assumir-ho i no crear barreres. Aprendre d’ells.

8. La seguretat de la informació és real i no cal prendre-ho a la lleugera.

9. Les normes i les lleis no són perpetues, s’han de flexibilitzar o canviar.

10. Cal ser humil perquè pots estar equivocat.

11. Cal tenir confiança, no caure en el desànim el repte s’ho val.

12. Cal trobar i recercar els valents dels mass media de l’organització i aprendre d’ells.

13. Govern 2.0 no és un concepte nou. Els mass media han donat veu als emprenedors i valents de les organitzacions i per aquest motiu a augmentat l’atenció en el concepte.

14. Els mass media no són tecnologia, però són el que la tecnologia permet.

15. Els mass media han d’anar més enllà de etiquetar gent d’un determinat departament, per unir a persones d’una mateixa organització.

16. Calen converses transversals i directes amb la gent vinculada en una organització més enllà d’una presentació Power Point.

17. Potser els empleats passaran alguns minuts de la jornada laboral parlant pel Facebook amb els seus amics o mirant un vídeo pel YouTube; però contestaran correus des de casa. Confiar en els empleats i creure que es senten orgullosos sobre el seu treball.

18. Les converses dels caps de departament dels Governs han de ser directes i transversals evitant estirabots.

19. Transparència, participació, col·laboració no són situacions finals, sinó que han de ser presents durant tot el procés. Par tant haurien de sortir a debat opinions i punts de vista diferents.

20. No només cal admetre opinions negatives en els seus webs o blocs, cal dialogar i reflexionar conjuntament amb aquestes opinions.