Browse: Home / , / 25A Decidim? Sí, però què?

25A Decidim? Sí, però què?

Posted by Ricard Espelt on 4/20/10 • Categorized as Política ,Sala de premsa

Aquesta entrada es fruït d’una col·laboració que m’ha demanat el Marc Piqué, fa un parell o tres de dies. Recentment l’han fet responsable de premsa i comunicació de la plataforma Sesgueioles decideix, que organitzen la consulta popular pel 25A a Sant Martí Sesgueioles, i per tal de crear una mica d’opinió i enfocar la darrera setmana de campanya una mica diferent (a tota l’Alta Segarra), em demana la meva opinió.

Ho faré sense embuts, però amb molts matisos i dubtes. Abans voldria destacar unes premisses que, sense dir res de nou, em serveixen de coixí per manifestar la meva opinió:

  • Entenc el 25 d’abril, com a una jornada de participació ciutadana, per manifestar la voluntat de la ciutadania per decidir quelcom. En aquest cas, per avançar cap a un procés vers la Independència de l’Estat Espanyol.
  • La societat catalana, com la majoria d’estructures socials és complexe i heterogènia, amb una llarga cua d’interessos.
  • Els índex de desafecció política són alarmants. La legitimitat dels processos democràtics tradicionals cada cop són més qüestionats. Fem una ullada a l’anàlisi als índexs de participació i desafecció (2009, Fundació Campalans)
  • La representativitat de la nostra democràcia és molt baixa. Els candidats i els representants som escollits pel partit.
  • No estem acostumats a decidir i participar en processos de decisió reals. Molts dels intents fets han fracassat per la seva pròpia complexitat, pel baix nivell de participació o per la incapacitat de donar una resposta final.

Dret a decidir?

Evidentment. La societat ha de ser capaç d’organitzar-se per tal de manifestar la seva opinió sobre qualsevol cosa: només és una qüestió de massa crítica, com més membres més possibilitats d’aconseguir els objectius. De fet, la capacitat de la ciutadania organitzada per canviar les coses és molt gran. Actualment gràcies a les TIC ens trobem amb la possibilitat d’organitzar i mobilitzar la societat de forma més àgil i eficient que en temps pretèrits.

Qui?

Si ens fixem en els resultats de les primeres consultes ens adonarem de dues coses bastant evidents: índexs de participació prou alts però en termes globals força baixos (22,9%, tenint en compte +18 anys), mobilització d’un perfil determinat (Si 94,2%).

Què?

Decidir la independència de Catalunya. Complexe. Lògicament si pensem en una pregunta per mobilitzar una part important de la societat catalana, aquesta ho és. Però fins hi tot, els que voten que sí, són prou heterogenis, i prou partidistes (llegeixis electoralistes, si es vol), per assegurar-ne l’èxit.

Sóc partidari de decidir les petites coses, fer consultes i espais de participació de la realitat més propera, donar resposta a la participació, i per tant, generant menys desafecció.

Com?

La Consulta Popular mou gran quantitat del teixit associatiu del país. Moltes entitats mobilitzades, molts voluntaris, molts col·laboradors, molta il·lusió, molt de coratge, molta passió,… fantàstic! Però quin serà el següent pas? Què farem quan sapiguem que el 90% (o més) de la gent què ha anat a votar (1 de cada 4) diu que vol començar a engegar un procés per parlar de la Independència?

El 25 % de la gent que ha anat a votar ho fa de forma unitària? Si realment es comences un procés per la Independència tots seguirien el mateix camí? No hi hauria qui ho aprofitaria amb beneficis partidistes ? El 75% de la gent que no va a votar…no vol ser Independent? O hi ha que sí i pensa que aquest no és el camí? O tant els hi fa? O la gent aprofita el diumenge per fer altres coses?

De tot una mica. Complexitat.

Per què?

Per aproximar la gent a la participació i, per tant a decidir, s’ha de promoure un veritable diàleg obert, complexe, deliberatiu, amb els diferents matisos, transversal. S’han d’establir compromisos amb els participants, i s’ha de treballar per aconseguir-los. Complexitat.

Cal anar a votar pel Dret a Decidir? Sí, el Dret a Decidir, però molt més enllà de la Independència.

Entrada original a Sd! Sesgueioles Decideix.

Tagged as: , ,
  • Santi

    Parles com si els organitzadors d’aquestes consultes fossin il·lusos i gens conscients de la societat complexa on vivim. Algunes preguntes:
    1.Com s’estableix un diàleg amb qui no vol escoltar i té por de parlar-ne? Recordo que alguns ajuntaments ni han cedit locals… quan l’associació d’amics del gos -per citar un exemple- mai tindria problemes. Trist i patètic, a més de significatiu.
    2. No és important l’encaix de Catalunya, que omple rius de tinta i maldecaps des de fa segles? Com pot interessar-nos una política que ara viu el circ del TC?
    3. O bé, una de final: no és ja per se una victòria la participació política -en sentit genèric- al marge dels partits polítics? T’asseguro que en les comissions locals de partidisme ben poc.
    En resum, em sembla que veus el got mig buit quan el tens mig ple amb un líquid nou… i, potser inconscientment, fins i tot defenses un estatus quo que critiques en l’inici del post.
    Gràcies.

  • http://www.theplateishot.com Ricard Espelt

    Hola Santi, més lluny de la realitat que tractar d’il·lusos als organitzadors de les consultes. Alguns d’ells m’han demanat col·laboració per l’organització de les consultes, fins i tot, en les celebrades anteriorment. Valoro molt la capacitat d’organització i la passió que hi ha darrera. Involucrant de la societat civil: associacions, entitats, etc. Fantàstic, de debò! Però això mateix em preocupa.

    Et responc les preguntes, des del meu punt de vista:

    1.És inadmissible, que l’administració pública no cedeixi espais per la participació popular amb fins de consulta com és aquest.
    2.No entenc la consulta vers la indecisió del Tribunal Constitucional. Penso que són dos temes diferents. Et diré més, la indecisió del Tribunal Constitucional és capaç -penso- de fer un moviment col·lectiu més gran que el pròpia proposta per un procés cap a la Independència.
    3.La participació al marge dels partits és necessària i imprescindible. Més quan la legitimitat d’aquests perd enters pels índexs de desafecció creixents. De totes maneres, hi haurà que aprofitarà la força col·lectiva per fins electorals. No en dubto.

    Ara bé, en un entorn de mobilització ciutadana com aquest penso:

    1.La capacitat de donar resposta per part dels organitzadors es veurà limitada. Em fa por la frustració que això pot generar.
    2.La consulta gira entorn a un procés que pot generar un gran espai de divisió. Jo ho veig així.
    3.Situem la consulta en el context d’una societat en xarxa, on les escales de poder són transversals i la desnacionalització de l’estat-nació provoquen noves regles de joc i regulació més enllà de les fronteres.

    De totes maneres, et repeteixo valoro molt la capacitat de mobilitzar-se de la societat civil i és això mateix que em preocupa. Demanaria fer un “clam” per la possibilitat de “decidir”, però més enllà de la independència. Penso que seriem més. No creus?

    Moltes gràcies pel comentari Santi, i pel debat que proposes.

  • Santi

    Gràcies per respondre Ricard. Coincideixo amb parts dels matisos, però només algunes coses:
    - esmento el TC perquè la lògica partidista ens està portant a una mena d’atzucac, i això sí que genera frustració… també podria esmentar la incapacitat de fer una llei electoral pròpia, entre d’altres.
    - bona part de les comissions estan treballant en xarxa, de forma transversal i sota un objectiu comú… evidentment, la seva dimensió és local i el rerafons nacional. El valor de veure que amb voluntat i treball s’avança en canviar coses des de la societat civil crec que n’és la llicó. Per descomptat, per pronunciar-se també sobre un projecte urbanístic o altres aspectes quotidians que ens afecten… Però retornant a l’atzucac, anem en direcció contrària a la implicació per l’interès públic… a excepció de fenomens com aquestes consultes. No podem perdre de vista això.
    - Si som adults, cal saber quina és la dimensió i valor de les consultes, i no creure sopars de duro, encara que hi hagi especialistes en explicar-los sota les pedres, independentistes o no.
    Gràcies.

  • http://www.edgarrovira.com/blog/2010/04/25/lactualitat-politica-en-7-enllacos-4/ L’actualitat política en 7 enllaços

    [...] 3.- Si pogués definir en un sol text tot el que penso sobre les consultes realitzades avui escriuria això. Més o menys. Gran article de Ricard Espelt. 25A Decidim? Sí, però què? [...]