Ricard Espelt

El passat dilluns a la Televisió de Catalunya varen emetre una entrevista al cap de l’oposició, Artur Mas. Aproximadament fa un mes, el president José Montilla (i presumiblement candidat) també va ser entrevistat per la Mònica Terribas (periodista i directora de TV3). Des del meu punt de vista, les entrevistes van tenir molts buits que m’agradaria compartir, per tal de què en puguem debatre o completar, gràcies a les vostres aportacions.

Estem en per-campanya electoral això és evident. La dinàmica és l’habitual joc de disputes, entre els diferents candidats o pre-candidats. Retrets i poques solucionst. Sincerament vaig trobar a faltar, a les dues entrevistes, una mica de profunditat. M’animo a llençar algunes preguntes que jo hagués fet als futurs candidats a la presidència de la Generalitat de Catalunya.

La manera com s’escullen els futurs representants en el seu partit és la més representativa pel territori?

Quines possibilitats tenen d’accedir com a parlamentaris persones poc vinculades al seu partit però amb una meritocràcia destacable?

No pensa que els representants (parlamentaris) de cada espai del territori, haurien de tenir un clar compromís amb aquest?

Creu lògic que una ILP (iniciativa Legislativa Popular) hagi de passar per un filtre per entrar a debat?

Té sentit fer consultes populars? Sense establir solucions o respostes palpables?

Pensa que demanar la voluntat de voler ser independents als ciutadans d’un municipi que, d’altra banda, no poden decidir ni les coses més properes del seu municipi?

Aprofito per llençar un dubte i una reflexió periodística:

Qui i com es prepara una entrevista a un polític? I participen la “gent” de política de la “casa”?
Seguint el símil futbolístic, diuen que els millors arbitres són aquells que passen desapercebuts. En el cas d’una entrevista no hauria de passar el mateix? L’entrevistador o organitzador d’un debat no hauria de passar desapercebut?
La participació col·lectiva en la preparació de l’entrevista no podria ser més oberta?