Ricard Espelt

A partir d’aquest reportatge que va fer lamalla.cat, i després de la xerrada de Joaquim Solé i Vilanova on apuntava una mesura semblant em veig en cor de reflexionar-hi, després d’un temps donant-hi tombs.

No seria una mesura de consens i portaria les seves discrepàncies. De totes maneres, intento fer un esbós de les raons per pensar en trobar formules de reduccions d’ens municipals:

Primer de tot cal apuntar, com també ho fa Margarida Castañer, geògrafa i presidenta de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) en el reportatge, que la reducció dels municipis no s’ha de traduir en manca de representació territorial sinó en re-formular i compartir serveis i treballar des d’un punt de vista més global.

Valoració física: pensem en el número d’edificis i sobretot pensem en el número d’espais buits o infrautilitzats en cada una de les administracions locals. La despesa energètica d’aquests espais, manteniment, etc.

Valoració de personal tècnic: els Ajuntaments tenen un número petit de tècnics, alguns d’ells compartits. Des del meu punt de vista, seria més productiu uns tècnics fixes per un grup dels actuals municipis, amb tasques similars. El que no voldria dir, reducció de personal.

Valoració de representació política: cal assegurar una representació política del conjunt del territori per defensar els interessos particulars però cal ajustar-los lògicament a la seva dimensió. Exemple: no cal que un municipi de 300 habitants tingui set regidors exclusius.

Valoració de les instal·lacions: és necessari el volum d’instal·lacions municipals: sales polivalents, poliesportius, piscines,…desmesurades i a vegades infrautilitzades. Ara ja les tenim, però cal treure el màxim de profit. Els nuclis territorials agrupats segur que en poden treure més profit.

Valoració de gestió: no és lògic, al meu entendre, que els municipis gestionin alguns àmbits amb poca col·laboració amb els municipis més propers. La tasca de Consells Comarcals, a vegades clau també és a vegades massa difusa i no arriba a aspectes molt concrets.

Valoració de recursos extraordinaris: és un exemple evident el d’alguns municipis que tenen repercussió i impacte de energies alternatives, abocadors,… i que no reben cap ingrés per les tiranies geogràfiques.

Penso que cal treballar per organitzar xarxes de veritable col·laboració municipal, dinàmiques P2P, co-crear amb la població, fer molta pedagogia de la despesa municipal,… reduir despesa pública és una necessitat.

Segurament tots els representants públics hem fet coses meravelloses pels nostres municipis, però ara hem de ser crítics i assumir errors, i el més important, pensar que hem de trobar formes més profitoses de treure profit comú dels recursos públics. I això voldrà dir renunciar.