El proyecto tiene dos razones principales para su realización: el desarrollo de un acceso a la información pública de forma ágil y sencilla que en otros países ya funciona y fomentar la transparencia de la administración pública en España, donde aún no existe una ley que regule este derecho.

La inspiración y la base para el desarrollo parte del proyecto ‘What do they know’ de My Society (con Tom Steinberg tuvimos la oportunidad de gravar esta conversación el año 2009). Cualquier ciudadano puede revisar y realizar preguntas a la administración pública. La petición es enviada a la administración pública para que pueda responder a las dudas.

Otro elemento interesante del proyecto es su financiación, colectiva. El crowdfunding, a través de Goteo responde muy bien a la filosofía de la propuesta: la colaboración para un proyecto de interés común. La participación amplia no se produce únicamente a través de la financiación, también en el soporte técnico (traducciones por ejemplo) o la difusión.

Este modelo de desarrollo, basado en la micro donación, aporta un alto grado de credibilidad al proyecto porqué permite un contacto muy directo entro los impulsores y la comunidad de interesados.

Hoy a 55 días del lanzamiento del proyecto la web cuenta con un espació donde, a parte del contador, se recuerda al presidente del gobierno español Mariano Rajoy, su compromiso para realizar una ley para la transparencia de la administración pública.

La conjuntara entre demanda de transparencia por parte de la ciudadanía, la voluntad creciente de la propia administración para rendir cuentas y la propia forma de desarrollar el proyecto explica el interés que ha despertado ‘Tu derecho a saber’.

La conversa amb la Núria mostra l’experiència d’una catalana resident a Suècia que descobreix un nou model de banc i n’explica la seva visió com a voluntària activa. Vàrem gravar la conversa en anglès ja que la volia compartir en el bloc de recerca.

A mitjans dels anys 60, a Suècia, un grup de ciutadans va decidir associar-se per generar el seu model de banca. Preocupats pels valors ètics volien decidir on es destinaven els seus diners. Naixia JAK Medlemsbank.

A JAK no es cobren ni es reben interessos dels diners que et deixen o diposites al banc. Si necessites diners, presentes la teva proposta que serà avaluada i se’t deixen uns diners. Hauràs de tornar el doble de diners que t’han deixat però al final se’t retornaran. Per tant, s’estimula la cultura de l’estalvi. Els membres també poden estalviar sense iniciar cap projecte. Amb aquest estalvi s’aconsegueixen uns punts que serviran, posteriorment, per demanar diners sense necessitat de retornar la quantitat referent a l’estalvi o destinar els punts a subvencionar un projecte que desperta un interès personal.

La democràcia és un principi fonamental a JAK. Cada any es fa un assemblea anual i els propis membres decideixen vers on van els diners que té el banc: una persona un vot. La transparència doncs esdevé una requeriment indispensable per l’acció del dia a dia del banc. En aquest sentit, les TIC permeten instaurar models de participació de democràcia directa amb models de participació deliberativa.

El banc té una seu central i, a l’hora, més de 20 associacions locals distribuïdes pel territori, amb un caràcter més aviat de caire ideològic que econòmic. Aquestes gestionen un pressupost propi per organitzar activitats (cursos, cercles d’estudis, festes, projeccions de pel·lícules, debats, etc.). Aquestes associacions locals també ajuden a destacar els projectes de suport que per les necessitats locals poden tenir un interès especial i afavorir que els socis puguin recolzar-los a través dels seus punts.

JAK prioritza un creixement sostenible. Per tant no es destinen diners a fer publicitat del banc, sinó que es fa formació dels seus membres per tal que el creixement segueixi el model i l’esquema que el defineixen: els valors de banca ètica. Actualment, JAK té una plantilla de 30 treballadors i 700 voluntaris que expliquen els principis del banc arreu del país. El fet de tenir consideració de banc fa que els organismes reguladors revisin els comptes del banc i els seus membres tinguin garantia de retorn dels diners per part del govern suec en cas de banca rota. Els membres paguen una quota que serveix per sostenir les despeses de funcionament de la cooperativa.

La complexitat de JAK fa d’aquest model de banc una aposta interessant. La seva aproximació té diverses cares, no només en termes econòmics sinó també ecològics, pedagògics, culturals, etc. En realitat, JAK forma part d’una manera de viure que gira entorn de la sostenibilitat, amb forts valors ètics, ecològics, econòmics, cívics… que anteriors models de desenvolupament havien oblidat.

Referències i enllaços interessants:

La Gemma Urgell també parla d’aquesta conversa

Miguel Ganzo (23/11/2011) parla de JAK

El dinero no crece en los arboles (bloc de Miguel Ganzo)

Christian Felber – La Economía del Bien Común

Coop57, Serveis Financers Ètics i Solidaris

Joan Antoni Malé (27/12/2011, La Vanguardia) ¿Dejas que tu dinero financie armas y contaminación?

Gemma Urgell también habla de esta conversación

A través de l’empresa mOntanyanes, especialitzada en iniciatives creatives per la dinamització local, el projecte va anar agafant forma. En aquest procés, la part pedagògica i de revalorització del producte en els propis agents productius és fonamental. Cal donar valor al producte agrari que es vol comercialitzar, donant-li formats nous i destacant-ne les qualitats singulars. La feina social que hi ha darrera del projecte també el fa interessant pels territoris rurals on es focalitza la seva acció.

El suport de dissenyadors també és un element ha destacar en la producció d’articles: l’originalitat, la possibilitat de donar valor al material, nous usos…són elements bàsics per la comercialització d’èxit.

Com destaca en l’entrevista la Vanesa, l’objectiu final del projecte és que sigui autònom i que siguin els mateixos productors se’n facin càrrec. D’altra banda, el projecte sembla que tindrà les seves rèpliques a altres indrets.

Les noves tecnologies també han tingut un paper important en la difusió del projecte. La botiga on-line per fer evitar els intermediaris o agilitzar la venda a qualsevol indret, també serà un elements eficient un cop s’aconsegueixi que el producte sigui reconegut pel públic en general.

La Gemma Urgell també ha escrit sobre aquesta conversa. També podeu trobar altres converses interessants a Talkingabout.

Altres articles relacionats:
Losantos, Pere (1/7/2011) De Marcelino Camacho a les llanes del Pirineu: Xisqueta.
El Blog d’Emprenedoria Social a Catalunya (4/02/2012)Diàleg entre emprenedors socials

Goteo resolt aquestes dificultats donant una volta als projectes a l’hora de plantejar el seu finançament. És important fer partícips a les persones que individualment financen el projecte, gràcies a ells el projecte serà una realitat i és a ells que hem de rendir comptes.

Aquesta forma de tirar endavant les iniciatives no només té el component de l’originalitat. Penso que més enllà de la necessitat del moment d’aconseguir finançament amb nous formats (microfinançament a través del crowdfunding), també es dibuixa un nou model econòmic que una societat en xarxa ha fet possible.

Un altre element molt interessant és l’ampli ventall d’àmbits que aquesta proposta de finançament de projectes permet: cultura, art, tecnologia, medi ambient, educació, etc. De totes maneres, un fil connector els uneix entre ells. Són projectes que treballen pel bé comú i estan disposats a fer un retorn col·lectiu dels seus beneficis. D’altra banda, la tecnologia dóna la possibilitat d’organitzar i/o comunicar en xarxa. Tothom pot finançar i pot proposar projectes per aconseguir diners o suport en serveis, difusió,… al voltant de la seva iniciativa.

Us animo a veure aquesta conversa enregistrada a l’Enric Senabre. Darrera del projecte també hi ha l’esforç de Susana Noguero i Olivier Schulbaum, Platoniq amb un ampli recorregut en el ProComú com a nou model econòmic: més social, més responsable i més sostenible.

La Gemma Urgell també parla d’aquesta conversa en el seu bloc. També us recomano altres converses al web Talkingabout.

Artícles relacionats:
Gutiérrez-Rubí, A. (4/11/2011) ZW 282. Goteo.org
Torné, D. (13/12/2011) Susana Noguero ens parla de Goteo.org
Llop, P. (4/11/2011) Goteo.org, crowdfunding para el procomún

Social Diabetes, amb Víctor Bautista i Dídac Mauricio from redall on Vimeo.

Os invito a escuchar este #talkingabout magnífico. Social Diabetes es un gran proyecto y tiene un conjunto de elementos que lo hacen especial:

• El proyecto arranca de la necesidad. Esta sé convierte en el máximo estímulo para crear y trabajar sobre una aplicación tecnológica.

• La solución tecnológica tiene un componente social central. El diabético y la comunidad de diabéticos tienen un excelente instrumento para mejorar su calidad de vida.

• Los datos que extrae la aplicación favorece al conjunto de la comunidad. Por tanto, los pacientes, los médicos y los investigadores tienen gracias a ella una oportunidad para conocer y mejorar la acción sobre la enfermedad.

• La conversación pone de manifiesto, como dice Dídac, un nuevo modelo de paciente. Un paciente activo, que no sólo es un simple receptor de acciones médicas, sino que es emisor de información y proactivo a la hora de actuar hacia su enfermedad.
  

Cuando apagué la cámara y me despedí de Dídac y Víctor tuve la sensación de terminar de grabar una conversación relevante. El aprendizaje y el ejemplo de para qué sirve la tecnología tienen en esta conversación todas las dimensiones para convertirla en una referencia.

Quiero agradecer, aparte de Víctor Bautista y Dídac Mauricio, el apoyo de María Salido y Francesca Cañas que han hecho posible este # talkingabout.

Gemma Urgell también habla de este talkingabout.

L’essència dels talkingabouts són aprendre i compartir experiències amb gent que per un motiu o altre han despertat el nostre interès. L’excusa ens permet conèixer persones de les quals aprenem moltes coses.

El talkingabout amb la María té un to diferent. Ens coneixem de fa temps, hem participat en projectes que ens han permès compartir, aprendre i descobrir plegats. Al seu costat, tot això resulta senzill i molt inspirador.

Aquesta conversa, gravada al centre de Barcelona està centrada en explicar The Project. Fa temps que la María havia compartit amb nosaltres la seva proposta. Ara ens sentim part d’aquesta xarxa.

The Project és una nova manera d’entendre el treball i les relacions professionals, una nova manera d’accedir al treball. Segons el meu punt de vista, més enriquidora, més passional, més flexible, més líquida, més en xarxa.

M’identifico molt amb les explicacions de la María: la relació entre la xarxa, els objectius de la proposta, les visions tradicionals i els nous models relacionals, etc. The Project forma part d’una nova manera d’entendre les relacions professionals, en xarxa, i me’n sento un node més.

La Gemma també parla d’aquest talkingabout en el seu bloc.

Francesc Balagué: L’experiència d’aprendre del viatge from redall on Vimeo.

Conversar amb el Francesc és una experiència enriquidora. Mostra l’essència del talkingabout: conversa fresca, senzilla i directa. Potser per aquest motiu, després d’una etapa de poques converses i amb ganes de retornar a la dinàmica habitual, decidim repetir un talkingabout amb el Francesc recuperant la conversa que varem tenir amb ell fa ara un any i mig a la Llacuna.

Cada un dels fils de la conversa que avui publiquem mostra les possibilitats de fer les coses senzilles, directes, obertes, honestes amb un mateix i l’entorn; però jo vull destacar dos elements que m’han agradat especialment.

El viatge és una experiència que permet construir el propi entorn d’aprenentatge, gràcies a les experiències i la pròpia necessitat de cercar solucions per un mateix. Aprens i t’aprens. D’altra banda, el viatge com un espai de redefinició dels objectius personals i professionals només possible a través de la pausa. Arran d’aquesta conversa amb el Francesc ens varem recomanar dues TED que vull compartir amb vosaltres: Matt Cutts: Try something new for 30 days i Stefan Sagmeister: The power of time off.

La Gemma també parla d’aquest talkingabout.

#talkingabout – la catània from redall on Vimeo.

El darrer més he escrit tantes coses sobre les catànies que poc més sé que afegir. Aprofitant la publicació d’aquesta entrada enllaçaré totes els anàlisis que he vers aquest producte. Crec que és un bon exemple i un referent per altres productor.

Les meves conclusions són aquestes:

La comunitat virtual permet associar el producte amb la marca i això permet un avantatge competitiu als Cudié en relació als altres productors de catànies.

Els possibilitat que dóna Internet com a eina per arribar a més consumidors també podria tenir efecte negatius per als Cudié, ja que altres productes del sector podrien aproximar-se als consumidors de catànies. En aquest sentit, la construcció d’una comunitat virtual entorn a una comunitat presencial ja existent reforça el producte de la Catània entorn a la marca Cudié; evitant doncs l’efecte de productes que arriben a l’abast del potencial consumidor de dolços de xocolata i ametlla. L’avantatge que ofereix l’arrelament a un espai, físic o virtual, conegut pels consumidors sembla que es determinant per valorar-ne el seu èxit.

A més de les possibilitats que ofereixen les eines d’ús d’Internet (comerç electrònic, respostes ràpides, etc.) l’espai virtual ofereix la construcció d’una comunitat virtual que dóna un ampli d’espai d’interacció i alhora difumina la barrera dels intermediaris amb el format tradicional.

Sense oblidar la creació de serveis i aplicacions aprofitant la complementarietat entre la web i la presència. Les catànies és un producte que es pot relacionar amb diverses festes que es celebren durant l’any: Nadal, Tot Sants,… això fa que les formes de presentació del producte adopti particularitats pròpies de la festivitat. El complement de presentar a la web en format de vídeo1 el que ja es pot gaudir d’una manera presencial dóna la possibilitat que el consumidor pugui compartir l’experiència amb d’altres usuaris.

D’altra banda, a través del web pot adquirir productes amb finalitats pròpies (com per exemple, packs per empreses) i algunes variants del producte (com per exemple torrons de catànies) que també es poden comprar a la botiga presencial. L’usuari també podrà accedir a altres productes relacionats amb la família Cudié.

El coneixement local permet competir amb botigues virtuals distants. Elaborar una comunitat on-line que permet al possible consumidor tenir una referència vers aquest producte i en una determinada empresa. Els Cudié a través del web i, especialment, les xarxes socials dialoguen amb els consumidors i els fan participis de noves experiències relacionades amb les catànies. A partir d’aquí el consumidor pot accedir fàcilment a la botiga on-line per adquirir els seus productes.

La Catània ha confiat en l’eina: Internet i n’ha sabut explotar les possibilitats. Generar nous llaços amb altres iniciatives que neixen des de Internet, com el Cava&Twitts ha permès estendre el coneixement del producte amb un llenguatge molt amable i a fi a l’entorn.

En definitiva, l’oportunitat pel productor/s és gran per tal de reforçar un missatge que hauria de ser l’origen de qualsevol iniciativa de comerç: creure que el producte o servei comercialitzat és excepcional i, per tant, la passió per situar-lo òptimament al mercat la premissa bàsica.

La Gemma Urgell també parla d’aquest #talkingabout

<

Dominic Campbell from redall on Vimeo.

Em va cridar l’atenció el fet Dominic Campbell hagués fet aquest recorregut professional: intentar canviar formes de funcionament des de l’interior de l’administració pública i finalment hagués fet el pas a l’exterior per intentar el canvi. De fet, no és quelcom estrany el que explica el Dominic però desconeixia la seva vivència personal. Des de FutureGov, Dominic ha liderat projectes per aconseguir una administració més oberta i més connectada als ciutadans.
Aprofitant la seva visita a Personal Democracy Forum (enllaç als continguts) vàrem aprofitar per comentar les dificultats d’implantar projectes de govern obert en les administracions públiques i les diferències entre els diferents països.
De fet, les reflexions entorn a les dificultats per iniciar projectes de govern obert a Espanya, varen servir per escriure aquesta col·laboració en el bloc de Paul Bradshaw, abans de la seva visita a Barcelona. On per cert, la Gemma va poder fer-li un altre talkingabout que publicarem ben aviat.

Sense Cartells from redall on Vimeo.

Una colla d’anoiencs s’han agosarat a iniciar una campanya per incentivar als partits que no facin despesa de cartells i defensin la participació a les urnes conjuntament. Com molt bé expliquen el Pep Valls i el Pol Gomà -en aquest #talkingabout- caldria que els candidats s’esforcessin a fer arribar el seu programa electoral d’una manera més objectiva i eficient. De ben segur, que la proposta requereix d’un esforç imaginatiu alhora de plantejar la campanya. Superant un àmbit (el dels cartells electorals) faraònic i amb pocs dots creatius que els retocs de Photoshop. Darrera dels cartells electorals hi ha moltes més connotacions evidents com el finançament dels partits que certament només provoquen més desafecció. Podem fer una campanya més propera? Més transparent? No és aquesta una bona manera de començar aquesta?

Penso que les propostes d’aquest tipus només són possibles ara per ara, en un àmbit molt particular. I per què no pensar que Igualada podria ser innovadora en aquest joc que hem decidit dir-li “política 2.0”… llenço el repte als futurs candidats a començar a canviar les normes de joc. Segurament aquest concepte abstracte que molts ciutadans els costa de visualitzar, tindria formes més tangibles. Si voleu sumar-vos a la iniciativa ho podeu fer al grup del facebook i/o comprant la samarreta (a preu de cost

D’altra banda, pot ser la mateixa ciutadania que recordi als futurs candidats que els agradaria que fossin capaços de sumar-se a la iniciativa. Qui és el valent?

Podeu comentar també aquest #talkingabout al web d’origen. La Gemma Urgell també parla d’aquesta conversa al seu bloc.