Hi ha elements interessants, que transversals en tots els camps, es vehiculen també entorn al món de la cultura.
Les institucions han de ser a les xarxes socials. Els usuaris són allà i per tant cal ser on ells ja hi són. També hi ha la possibilitat d’arribar a un públic diferent.
La relació amb l’usuari va més enllà de la tradicional, generant llaços emocionals amb la institució gràcies a les xarxes socials. Ells ajudaran a fer difusió dins els seus propis espais i xarxes d’amics.
L’educació és un espai amb un potencial molt important. Cal estar al cas de propostes que ja funcionen per poder extreure idees (per exemple, l’espai wiki del Museu Guggenheim). És important d’utilitzar eines (com el vídeo) que permeten arribar al públic més jove.
L’aportació de continguts de l’usuari ha de ser lliure, i la institució no ha de tenir una voluntat de control. Només ha de moderar i generar bones sinergies amb els usuaris.
Aquest nou paradigma representa una re-formulació de la pròpia institució: canviant la forma de comunicar, l’organització de treball, la relació amb els usuaris, etc. Com més jerarquitzades són les institucions més dificultat per reformar-les i fer propostes d’innovació.
Talkingabout gravat en el marc de la Catosfera 2010. Gemma Urgell is talkingabout too.
http://viniesfera.com/talkingabout-cultura-2-0/ #talkingabout – cultura 2.0 | Gemma Urgell
[...] El Ricard Espelt també en parla [...]
http://broucasola.blogspot.com/ MarcG
Ricard,
Molt bon talkingabout sobre la cultura 2.0, clar que tenint com a protagonistes a l’Albert i a la Conxa l’èxit estava assegurat
Em quedo amb alguns importants missatges:
- Estar a la Xarxa és una necessitat, no ens podem permetre no ser-hi.
- Amb l’actual tecnologia podem aconseguir un lligam continu, una xarxa de tots aquells que s’estimen a la institució cultural.
- Tot aquest món 2.0 és encara molt embrionari i, per exemple, no sabem ben bé com medir-ho.
- Un dels millors usos de les xarxes socials són els usos educatius, i més per temes culturals.
- Amb les xarxes socials podem arribar a un públic que tradicionalment no el captem pels mitjans tradicionals.
- És important que el coneixement l’implementem en mòduls, peces, que es puguin reaprofitar i distribuir fàcilment.
- Ara estem en una plaça pública, no podem controlar el missatge, per tant, hem de generar un bon “ambient” que generi opinions i crítiques positives.
- De fet, hi ha un canvi en el model de relació amb la ciutadania, ara hem de ser més transparents i més oberts a la crítica (que no s’ha de limitar, moderar sí).
- A més, hem passat de ser només emissors d’informació a ser emissors i receptors, això és un canvi intern brutal.
- No només és important explicar els resultats obtinguts sinó també el processos, el camí, per arribar-hi.
Però el darrer de l’Albert és, potser, el millor titular:
“El coneixement distribuït que hi ha al país s’ha de sumar d’alguna manera“
http://www.theplateishot.com Ricard Espelt
Brillant síntesi Marc. La veritat és que va ser un plaer fer un talkingabout amb ells!
http://francescmasana.com/lang/es-es/talkingabout-cultura-2-0-2 #talkingabout: Cultura 2.0 | Francesc Masana