Ricard Espelt

El Departament de Governació té enllestida la llei de consultes populars. Tenim clar molts àmbits comunicatius s’estan transformant molt ràpidament: la presa de decisions, té un procés de canvi molt ràpid i la participació de la col•lectivitat afavoreix l’encert. Quan aquestes teories les transportem al món de la política i a la gestió dels interessos col•lectius, presenten alguns elements que crec que val la pena valorar:

· El programa electoral ha de ser un element fonamental, no per aconseguir els vots dels ciutadans, si no per projectar les necessitats de la comunitat. Crec que és un encert, pensar, que el ciutadà hi ha de tenir un paper fonamental alhora de redactar-lo. El resultat hauria de ser un guió de legislatura, viable, no un llistat de bones intencions. Solucions, no sempre populars, a requeriments que la necessitat del moment obligui.

· El control de gestió ha de ser un dret per part de l’elector i una responsabilitat política: l’ús de eines 2.0, en faciliten la transmissió. Serveixi l’elecció de fer pública l’agenda com un bon exemple de pràctica política.

· L’aportació de coneixement col•lectiu. Per exemple, és important alhora de redactar qualsevol nova llei comptar amb l’aportació de hom. Aquesta, evidentment serà més rica, més fiable, més acceptada, i per tant, més respectada.

· La presa de decisió. Fonamental conèixer per encertar. La participació ha de ser tant gran com sigui possible, per assegurar que el mèrit de convèncer és un element important.

Ara bé, com apuntava aquest dissabte José A. Donaire a la Catosfera, la democràcia deliberativa es troba en una paradoxa important: el de la responsabilitat de la decisió. La teoria de “Txiquiliquatre “, és una bona metàfora: quan l’aportació de la col•lectivitat no valora el mèrit si no la particularitat.
Per tant, cal valorar amb en cert, la participació ciutadana en la presa de decisions.

Deixeu-me, que em centri amb un cas més local: la campanya contra les zones blaves, que han aconseguit un gran seguiment a Igualada. És possible valorar-ne la seva implantació per la gran recollida de signatures que han aconseguit? Cal fer un referendum popular per si o no?
Fa uns mesos valoravem el propi equip de govern,a Copons, la conveniència de pujar o no les contribucions.
Pendre una decisió, vol dir escollir, i això és governar. Responsabilitat.
No serà fàcil, pendre decisions a favor de fer pagar, pujar impostos, etc. Per tant, caldrà argumentar i explicar més que mai aquestes decisions. Ara bé, la recollida de signatures o la pressió per aconseguir no pujar els impostos, és – a voltes – un recurs populista d’aconseguir seguidisme. Per tant, crec que tampoc és la millor opció.