Browse: Home / / El twitter com a eina d'influència parlamentària

El twitter com a eina d'influència parlamentària

Posted by Ricard Espelt on 3/19/09 • Categorized as Política

Una nova eina pels ciutadans és possible des d’aquesta setmana al Parlament de Catalunya, el canal Parlament 2.0. L’Ernest Benach, ha sigut molt hàbil en aquest aspecte i esta treballant perquè les noves tecnologies – i especialment les eines de la web 2.0 – siguin un canal més de comunicació del diputats i de la pròpia administració.

Conscientment parlo d’una eina al servei dels ciutadans. Per què? En realitat l’eina és un vehicle de doble sentit: perquè l’emissió de continguts i coneixement és transversal.

·L’eina és un vehicle permet que el ciutadà controli el treball dels seus representants. Per tant, el parlamentari pot donar responsabilitats de les seves actuacions de forma àgil i transparent.

· El ciutadà pot influenciar en l’opinió dels seus parlamentaris a través de les aplicacions de la web 2.0.

· Possibilitat de generar corrent d’influències en un debat. A través de les eines de la web 2.0, de forma simple el ciutadà pot recercar als que pensen com ell i unir esforços alhora de generar una influència permanent.

· Interès en la tasca de la política. El ciutadà es pot sentir molt més influent alhora de generar opinió en el debat parlamentari.

El twitter és una eina interessant per aquesta comunicació immediata. Gràcies a l’ús d’aquesta eina per alguns parlamentaris, només indicant una petita descripció o valoració de quelcom a través d’escriure 140 caràcters, el parlamentari pot generar opinió. Aquesta opinió permet posicionar el punt de vista del coneixement col·lectiu. Imaginem-nos un ús general d’aquestes aplicacions, per part d’una ciutadania cada cop més digitalitzada.
No us imagineu que la capacitat d’influència pot ser molt diferent?
La responsabilitat parlamentaria també creixeria enormement: alhora d’informar i decidir (pensem en les absències que provoquen la pèrdua de votacions). I segurament milloraria l’ús de l’opinió del polític al marge de les directrius unitàries del partit.

Tagged as: , , ,
  • http://idoia.wordpress.com Idoia LLano

    Hola Ricard: Ahora que se acercan las elecciones al Parlamento europeo es también interesante saber qué miembros del PE tuitean: http://pagoesdigital.wordpress.com/2009/03/19/which-are-meps-are-twittering-i-know-a-few/

  • http://viniesfera.blogspot.com Gemma

    El projecte de Parlament 2.0 és una molt bona notícia. El problema és que encara manca molta pedagogia sobre com es podeu utilitzar aquestes noves tecnologies. I, en això, els mitjans de comunicació hi tenen un paper important (que voldria ordenar en un post al meu blog pròximament ;)

  • http://albertbalada.blogspot.com Albert Balada

    Ricard, un bon post que, malgrat tot, peca de l’ingenuïtat pròpia de qui creu en la voluntat “mandataria” dels nostres representants. És evident que els quatre conceptes que inspiren el teu article: control, transparència, influència i opinió que, a més, gentilessa literària assenyales amb negreta, de cap manera seràn inspiradors de cap modus politicae, perquè cap de les eines telemàtiques aporten control sobre l’acció dels representants, no els fa més transparents, no exerceix sobre ells cap influència i la opinió que poden conèixer ja l’obtenien abans. Pot semblar que això els faci més propers, és certs, però només seràn propers si ho han de ser per imperatiu legal, per mandat estatutari (estatut de l’electe), que faci que hagin de respondre, d’altra banda tot és més estètic que altra cosa. La resta fer volar coloms…..

  • http://www.theplateishot.com Ricard Espelt

    Albert, agreixo el teu comentari. Crec que segurament el canvi no anirà tant ràpid com alguns voldríem, però crec que les eines de les que disposem obliguen a canviar els sistemes actuals. Els aparells dels partits, excessivament orgànics, hauran de reinventar-se, almenys és el que penso.
    D’altra banda, crec que els ciutadans tenim una gran part de responsabilitat perquè això sigui possible.

  • http://albertbalada.blogspot.com Albert Balada

    Doncs Ricard, ara si que estem d’acord, parles de reinventar els partits: interessant; parles de la responsabilitat de la ciutadania: inexcusable. Les eines ens obren els ulls a la caducitat del sistema al meu mode de veure les coses…

  • http://viniesfera.com/?p=66 La crisi del quart poder | Gemma Urgell

    [...] 2.0. A la xarxa hi ha força posts que en parlen, per tant, no vull repetir el que altres han dit (Ricard Espelt, José Antonio Donaire, Juan Varela, …). Varela, fa un post molt interessant i que conclou amb un [...]