Ricard Espelt

Avui és un d’aquells dies que un es sent especialment satisfet d’haver decidit obrir un bloc. Aquest espai és un element relaciona’l important del jo digital, el mimem i l’acariciem dia a dia, sense oblidar-se mai de la seva existència. Jornades on el bloc queda en un segon pla: les relacions es converteixen en directes i humanes, però segueix sent el protagonista: ens ha portat fins allà, i a obert les portes d’aquestes vivències.

Tenir un bloc és obrir una porta al coneixement bidireccional. Una de les coses que més apassiona de tenir un bloc és saber que gent que han sigut referents dels escrits no han llegit ni llegiran mai el bloc, potser per una barrera tant simple com la idiomàtica. Però no passa res. Traspassar aquestes barreres: escrivint i projectant sobre allò que aprenem, intuint que hi ha gent que aprofita aquests aprenentatges en altres projectes o reflexions és una experiència de vida molt bonica.

El creixement de coneixement va fent-se gran, i a vegades fins i tot es converteixen en projectes reals. Les coneixences és disvirtualitzen com passarà avui en la festa dels Premis Blocs Catalunya i es generen noves sinergies que aportaran noves idees i nous projectes.

Doncs res, si veniu, ens veurem a Vic. Si voleu ens saludem i ens comencem aprendre, per fer créixer la bola.