Browse: Home / , / És finançament de partits o no?

És finançament de partits o no?

Posted by Ricard Espelt on 10/03/09 • Categorized as Comunicació,Política

Arran d’un llag debat mantingut ahir al twitter i després d’un parell de dies després de sentir les declaracions d’Àngel Colom a Catalunya Radio i TV3, m’atreveixo a posar en públic la meva visió del tema i a convidar a un debat més ampli més enllà de colors polítics.

Abans, en els dos següents paràgrafs voldria contextualitzar els ítems generals que permeten, després, un enfoc més particular.

Hi ha varis elements que interactuen entre ells: la llibertat a la informació, el manteniment a la privacitat, el paper de la tecnologia en la comunicació, la llarga cua d’opinió (com és aquest mateix bloc), la transparència política, els ancoratges d’una democràcia jove, la partitocràcia imperant,… sovint aquest joc d’interessos no troben el just equilibri i generen tibantors lògiques.

La desafecció política no té cap mena de relació, des del meu punt de vista, amb la vàlua dels nostres representants. Per tant, no voldria estereotipar cap concepte, sinó proposar un discurs positivista en la recerca de solucions en la problemàtica estructural del nostre sistema polític -altament millorable-, més enllà de qualsevol ideologia.

Després de la crisi de la institució del Palau de la Música per culpa de les accions malicioses del seu màxim dirigent Fèlix Millet, una llarga cua de partits, administracions, professionals, fundacions,… comencen a veure’s implicats en el procés.

Comencem pel principi de la meva perplexitat: Àngel Colom responia a les preguntes de Manel Fuentes en l’entrevista de la Catalunya Radio justificant la recepció de diners per part de Fèlix Millet. Ho feia dient que pensava que els diners eren d’aportació particular de Millet, i sense deixar massa clar qui l’havia portat a demanar a aquests els diners. Aprofitava l’ocasió per carregar contra el PSC: alguna persona d’aquest partit havia “filtrat” les dades que assenyalaven l’aportació del Millet al pagament dels deutes del PI.

Aquí és on observo la primera incongruència: si hi ha hagut una manca de respecte personal o de grup i/o exercici periodístic poc ètic destapant unes dades que estan en secret judicial, perquè Àngel Colom respon justificant-se i creant noves acusacions? Perquè no va directament als tribunals i fa una querella contra els responsables?

El següent dia és la Fundació Trias Fargas que es veu involucrada en el finançament per part del Palau de la Música. Ràpidament Felip Puig ha indicat que les aportacions de la institució a la fundació eren legítimes perquè és destinaven a la promoció de la cultura catalana. Pregunto, és lògic què una institució que rep gran quantitat de diners públics doti de diners a una fundació vinculada a un partit polític? Hi ha transparència darrera de les aportacions?

El mateix dia de les declaracions de l’Àngel Colom, Miquel Iceta, portaveu del PSC, demanava a CIU que es desmarqués del tema, al·legant que el tema no era directament lligat a una qüestió política. Doncs, també hi discrepo. No tenim un problema molt important en aquest país amb el finançament dels partits? Altament encobert. No seria un exercici de transparència conèixer d’on reben diners els partits i per què els fan servir?

Ernest Benach, ahir, en el repartiment dels Premis Blocs Catalunya feia referència a l’ètica de periodistes i polítics, a evitar corporativismes d’ambdós costats. Una reflexió molt interessant, també lligada a si els missatges sms dels diputats, fets amb telèfons mòbils pagats amb diners públics i en espais públics (hemicicle) i que continua en aquest article de La Vanguardia.

Hi ha una colla d’elements que generen allunyament de la ciutadania a l’acció política. El sistema de representació és un d’ells, el finançament dels partits n’és un altre. Tenint la certesa de l’excel·lent tasca que es fa en la representació política per part dels nostres polítics, i ho dic molt sincerament, no seria un bon exercici aprofundir en el qüestionament d’aquests elements? I allunyar-se de les acusacions creuades, que encara allunyen més al ciutadà de la política?

Convido a donar-hi l’opinió.

Tagged as: , , , ,
  • http://broucasola.blogspot.com/ MarcG

    Ricard,

    Per mi la clau està en la transparència.

    Cal més transparència.

    Si hi hagués més transparència es demostraria que els partits (i els polítics) no tenen res amagar (tal com afirmen i en la immensa majoria dels casos m’ho crec).

    Però, si no tenen res a amagar, per què no són totalment transparents?

    És evident que hi ha molts altres conceptes, però crec que la transparència seria un bon inici.

  • http://www.theplateishot.com Ricard Espelt

    Marc,

    Tens raó la transparència és un element fonamental per la credibilitat de les administracions i polítics. Tenint la certesa, com tens tu, de la vàlua; no entenc com ens escarrassem a discutir entre bons i dolents i no fem l’esforç de contrarestar els elements més estructurals que afavoreixin aquesta desitjada transparència.

  • toni

    Hola Ricard:
    Tal com deia ahir pel twitter, no voldria barrejar el finançament de partits amb el cas Millet, per que? mira:
    Tot el proces està en secret de sumari, això vol dir, que es el jutge qui ha de determinar si hi va haver irregularitats o no.
    No m’agrada que una part interesada filtri, jutgi, i acusi abans que ho faci el propi magistrat.

    Això que dius al punt 7è ho hauria de fer, i d’ofici, el mateix magistrat o la fiscalia, com es que uns documents secrets s’han filtrat? qui es el responsable? a qui fa mal? quines repercusions tindrà tot el cas Millet amb aquests fets?

    Una cordial salutació i moltes gràcies per invitar-me a dir-hi la meva.

    Toni

  • http://www.theplateishot.com Ricard Espelt

    Hola Toni,

    Primer de tot agrair-te acceptar ampliar el debat amb aquest post. Moltíssimes gràcies. De fet, es tracta de contrastar, i aprendre de les opinions i el debat.

    Fa uns mesos amb l’escriptor Josep Maria Quintana, autor -entre d’altres- de les Revolucions Perdudes i expert amb dret, teníem aquesta conversa:
    http://www.theplateishot.com/talkingaboutvi-les-revolucions-perdudes/

    Ell en un moment donat, em deixava molt clar, que mai s’havien de barrejar les causes judicials i polítiques. Per tant, us dono la raó en la vostra aliança de coneixement vers aquest banda del tema. Però si que varem coincidir en la valoració les repercussions i les actituds polítiques paral·leles que hi havia darrera d’aquests processos.

    Per mi l’interès del debat està en com donem per bo que el finançament dels partits es faci de forma encoberta, i a voltes de forma indirecte, com és a través de fundacions,…
    Un exercici de transparència, com diu més amunt el Marc Garriga, seria un pas importantíssim perquè hom vegues amb més bons ulls la font i l’ús de diners que utilitzen/necessiten els partits. Aquests diners tenen el seu origen directament/indirectament un origen públic.

    És a dir no qüestiono la pràctica de validar una filtració judicial (animo a denunciar als afectats) i al magistrat en els seus deures com a tal. Sinó que aquests implicats, acceptant l’origen dels diners, no reflexionin sobre la necessitat de resoldre un determinat escull que pateix la nostra proposta democràtica: el finançament dels partits. I és limitin en creuar acusacions sobre l’origen de la font de les dades, sense massa més profunditat.

    El cas Millet no té final escrit, però altres processos judicials si: es resolen amb una certa incomprensió per l’amplia part de la ciutadania. Amb arxivament o sentencia (lògica i procés judicial i res a dir) i sense qüestionar-se els processos i reflexionar sobre les pràctiques polítiques: definint-les com les “menys de les dolentes” de les possibles, i provocant l’efecte ventilador, escampant responsabilitats (i en aquest punt és un centro el debat).

    Ens acostem ara?

    Potser hauria de titular el post com a “és o no finançament i/o causa/conseqüència del finançament polític?”

  • http://onlynews.es/blog/ xavi barrachina

    Encara que no s’hagi de barrejar política i justícia, és evident que el cas Millet ha tornat a obrir el debat sobre el finançament dels partits polítics.

    Com sempre que hi ha debat, és una bona ocasió per arreglar allò que no funciona. El finançament dels partits, tal i com està establer ara, és evident que no funciona. No en sóc cap expert però només cal pensar en Filesa, en el Bigotes, en les cartes del Xavier Vendrell per saber que alguna cosa s’ha d’arreglar. Ara tenim una excel·lent ocasió per fer-ho.

  • http://www.viniesfera.com Gemma Urgell

    Ricard, un cop més, felicitats per aquest post. Coincideixo amb tu i també amb el Marc, el Toni i el Xavier. Per una banda, cal més transparència en el finançament dels partits i, si es produeixen filtracions i un judici paral·lel al mitjans, en són culpables tant les víctimes, com el canal, com qui ho filtra. Per tant, com tu, animo a denunciar als tribunals i no a cops de portada als mitjans (sense oblidar el seguidisme dels mitjans per ser cómplice també del manteniment de l’statu quo i per tant, en gran part també culpable de la desafecció dels ciutadans vers la classe política).
    Considero que els ciutadans no estem cansats de la política sinó de determinada classe política.

  • Toni

    Ricard,

    És evident que, d’una vegada, s’han de solucionar els problemes del finançament de partits, saber d’on vénen els diners, i la màxima transparència, amb això hi estic d’acord.

    El que no podem permetre es que, amb un procés obert, es crei un debat que a nosaltres ens interessa, per que sembla com si el més important fos el finançament de partits quan el que es greu es el que ha passat (suposadament) amb el cas Millet. I, fixeu-vos, cada dia es parla menys del cas i més del finançament. Estic segur que, a casa seva, l’implicat estarà la mar de content, i si no, fixa´t-hi que el dia que es va filtrar el tema Colom, va sortir per primera vegada al carrer sense tapar-se la cara.

    Si us plau, no caiguem en aquest parany i si és culpable, que ho pagui, per que, el que (suposadament) ha fet es molt i molt greu.

    El que porta a la desafecció, aquí, a Catalunya, és ni més ni menys, que fer servir les tàctiques dels polítics i mitjans de la resta del estat: Filtracions, “y tu mas”, cortines de fum, globus sonda. Crec que tenim un caràcter propi que hauríem de potenciar. Però tampoc voldria parlar ara d’aquest tema.

    Hem d’anar en compte per que si a una escudella catalana hi afegim xoriço és converteix en “cocido madrileño”.

    Moltes gràcies a tu, Ricard.

    Toni

  • Xavi Gomez

    Esteu tocant el moll de l’os de la gran causa que provoca aquesta desafeccio politica: partits+mitjans+justicia, que en alguns casos estan totalment mesclats i fins i tot en ocasions coordinats.

    D’altra banda, pel que fa al finançament dels partits, hem de en compte que part d’alguns el debat no s’ha tancat, pero als partits grans no els ha interessat mai desenvolupar-lo, ja que tot i que es un tema que s’ha de legislar a Madrid, s’ha provat de “pactar” aqui i no ha estat possible.

    Seguim parlant.

  • http://marcpallares.cat Marc Pallarès

    Ricard,

    com saps que els dienrs de la Trais Fargas van a parar a CDC? En tens proves? Jo no ho se si hi van a parar i si no és diu el contrari hi ha presumpció d’innocència. Cal ser molt curosos alhora de fer certes afirmacions perquè no és un cas de blanc o negre o només culpa d’uns. Perquè la senyora Balletbó, membre del PSC i directora d’una fundació lligada al partit també va rebre diners de Millet.

    Per altra banda, cites l’entrevista de Manel Fuentes a Àngel Colom, en direm entrevista però semblava que en Colom estigues davant d’un comissari polític d’algun país comunista.

    Com ja et vaig dir al Twitter, si una persona rep diners d’una altre, i aquest provenen d’un robatori, estafa o el que sigui, no és culpable si no es coneix d’on provenen. I fa 10 anys ningú dubtava del senyor Millet per tant no és pot dir que en Colom havia de dubtar dels diners que rebia.

  • http://francescmasana.com/es-financament-de-partits-o-no-2/ És finançament de partits o no? | Francesc Masana

    [...] Share this on del.icio.us [...]

  • http://www.theplateishot.com Ricard Espelt

    Marc,
    Jo en cap moment he dit que els diners anessin a parar a les arques de CDC. He dit, i de fet no he fet jo, els mitjans de comunicació han afirmat que els diners anaven a parar a la Fundació Trias Fargas. Tens raó, Anna Balletbó presidenta de la Fundación Internacional Olof Palme també reconeix haver rebut diners de Millet. Per tant, i amb això coincideixo amb tu, aquest tema no és de blanc o negre si no transversal. Per tant, proposo evitar l’efecte ventilador i atacar el problema en la seva base: transparentar el finançament dels partits.

    Segur que no hi ha tantes accions malicioses al darrera, però tots plegats en quedaríem més satisfets si un cas d’aquesta magnitud fes adonar que hi ha quelcom estructural que falla més enllà d’un determinat partit polític.

  • http://www.assajos.cat Miquel

    Un article molt complet, Ricard. És preocupant el concepte que alguns polítics tenen dels diners i béns públics. Cal transparència, a més a més, pel que fa al finançament dels partits o resultarà que tot és un ‘pacte entre cavallers’ on ningú vol tocar res.

    Vaig analitzar fa uns dies els darrers casos que han aparegut en els mitjans: Cas Millet, informes de la Generalitat i Barçagate. El control de la informació i l’ús que se’n fa ens posa als periodistes en una espècie de ‘Triangle de les Bermudes’.

    http://blocs.gracianet.cat/assajos_sobre_la_realitat/2009/10/02/el-triangle-de-les-bermudes-catala/

  • http://marcpallares.cat Marc Pallarès

    Ricard,

    segueixo pensant que no és un cas de finançament de partits sinó de convenis de col·laboració entre dues fundacions. De fet Sindicatura de Comptes i tots els ens controladors estaven informats d’aquests pagaments.

    Jo no hi veig finançament de partit.

  • http://marcpallares.cat Marc Pallarès

    Per cert,

    m’he deixat una reflexió. Curiosament el cas de l’Àngel Colom ha sortit en mig del Debat de Política General, crec recordar que la maragallada del 3% va ser també en un Debat de Política General, i curiosament també ho publicava El Periódico! Que ves quina casualitat segons els informes sobre periodistes que fa el tripartit diu que aquest diari va en la línia ideològica del Govern.

    Jo crec que aquí hi ha bàsicament una cortina de fum i mala hòstia política per tapar la ineficiència d’un govern totalment perdut, amb una dosi de l’estil “quinqui del baix” de Jose Zaragoza i cia…

  • Xavi Gómez

    ERA un bon debat …

  • http://broucasola.blogspot.com/ MarcG

    Insisteixo que el millor és exercir la transparència.

    Si realment no hi ha res a amagar, per què no volen ser transparents?

    Per mi aquesta és la qüestió que s’hauria de debatre.

    No ho penseu així?

  • http://www.theplateishot.com Ricard Espelt

    Penso que el debat no és partidista o de partits, sinó de model. Com diu el MarcG es tracta d’un exercici de transparència.

    Afegeixo una pregunta en aquest debat, és lògic que una institució que rep diners públics en doni a una altra?

    Per altra banda, independentment, de si és aquest cas és directament o no finançament de partits, cal demanar des de la societat civil d’on arriben els diners per finançar els partits?

  • Xavi Gómez

    Estic d’acord en part amb el Ricard. El debat no és partidista, però si de partits, ja que són ells els que han de legislar perquè situacions com aquestes no es tornin a repetir.

    D’altra banda, pel que fa a la desafecció, és normal que n’hi hagi, ja que per un costat els jutges no estan actuant (avui sembla que han cridat a declara al Millet!!!), i per altra banda, alguns partits no reconeixen els seus errors.

    Cal reformar el que sigui necessari per regular correctament el funcionament de les entitats privades que obtenen finançament públic, i d’altra banda, també és necessari que s’investigui aquest cas fins al final perquè els implicats assumeixin les seves responsabilitats.

    Pel que fa a la teva pregunta, NO és ni lògic ni ètic que una entitat vinculada a un partit rebi diners d’una altra entitat que els ha obtingut en part de subvencions atorgades pel mateix partit polític.