Ricard Espelt

De cop i volta tot es pausa. El cap engega la seva maquinaria: apareix un mot, que conceptualitza una actitud. Res queda resolt, però em sento estúpidament alleugerit. Aquest petit joc -teràpia- ha succeït avui al matí.

Reconeixereu fàcilment el perfil, tothom en coneix un:

1. Personatge critic de mena, que fàcilment troba els punts dèbils.
2. Gairebé mai veu bonances en les accions de l’altre.
3. El bé personal per sobre de totes les coses.
4. Si no defenses el que ell defensa, vas contra ell.
5. No hi ha matisos, blanc o negre.
6. Quan li succeïx quelcom prefereix recercar la culpabilitat aliena: si és en l’administració millor.
7. S’enverina, i és incapaç d’aturar-se a pensar sobre la certesa de l’emprenyament inicial.
8. Rebutja les normes si no li són favorables.
9. Les seves converses sempre són parlant d’una tercera persona, evidentment no present, per assegurar-se la humiliació.

És difícil construir coneixement col·lectiu darrera de perfils, per sort minoritaris, de tant difícil diàleg. I hate myself, estic enfadat amb tot, el NO a tot, m’enfado tant que acabo odiant, ho odio tot, fins i tot a mi mateix: I hate myself.