Ricard Espelt

Conferència de Joaquim Solé i Vilanova, catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona en el marc de les Jornades sobre Finançament municipal i desenvolupament local, organitzades per la Fundació Ernest Lluch amb el suport de la Diputació de Barcelona al CCCB.

Prèvia interessant per part del president de la Diputació de Barcelona, Antoni Folgué: Les ciutats seran cada vegada més locals amb un context més global. Amb entorns més complexes i diversos. Per tant, les solucions i els plantejaments tindran un target més concret i específic.

Amb dues necessitats bàsiques: la intergovernalitat de les diferents administracions per millorar l’eficiència i la co-creació i col·laboració entre sector públic i sector privat.

________________________________

S’ha perdut la capacitat de reaccionar. Estem parlant d’un context global i dispers, per tant, cada cas té una realitat concreta, això vol dir un diagnosi particular.

La crisi ha provocat una caiguda dels impostos derivats de la construcció i dels impostos estatals. La major, o menor, dependència de la construcció provoca diferents graus d’afectació de la crisi actual.

A l’inici de la crisi va atrapar en diferents situacions a les administracions locals. Algunes d’elles ja massa endeutades per les possibilitats de cada municipi.

La capacitat de reacció dels municipis també ha sigut molt diversa. Els municipis que ho han fet actuen amb avantatge respecte a la resta.

El sistema en la seva concepció és bona, però té unes mancances que cal revisar urgentment:

Revisió cada deu anys de la revisió cadastral.

Manca de uns impostos equilibrats i amb compromís ecològic.

Manca de subvencions anivelladores.

Manca de recursos estatals i de la Generalitat, tot i que no és un tot global.

L’estat no incentiva una bona gestió cadastral. Els ajuntaments són els principals afectats d’aquesta manca de revisió cadastral.

Manca d’aprofitament de l’Impost de Bens i Immobles, excessivament baix.

Manca d’aprofitament de les taxes i preus municipals. Les taxes i serveis s’han de revisar, utilitzant les noves tecnologies, perquè cal fer pedagogia,… i donar valor als serveis municipals.

Cal intentar recuperar el benefici d’algunes propietats particulars beneficiades per urbanitzacions públiques.

Cal definir bé les competències dels Ajuntaments, a vegades fora del seu àmbit (per exemple, els llibres d’educació)

Cal gestionar bé les instal·lacions municipals, no infrautilitzar-los. D’altra banda, cal tenir en compte el cost del manteniment d’aquestes instal·lacions.

Els ajuntaments no saben el cost real dels seus propis serveis.

Manca de transparència en el pressupost: cal presentar-los de forma clara i comprensible els costos dels serveis. Cal fer una pedagogia del cost fent públiques de les dades més concretes.

Cal fer front a una reducció del número de municipis, per evitar despeses innecessàries i generar estructures més forts.

Cal aprendre a dir no a un determinat servei i exercir l’apostat tributària. Cal deixar de regalar serveis, si cal suprimir-los, i pujar els impostos, segons el cost dels serveis.

Cal quadrar i tancar el pressupost municipal. A vegades aquesta tasca depèn exclusivament dels tècnics municipals.

Conclusions:

Cal fomentar una transparència de la realitat econòmica municipal. Cal explicar als ciutadans el cost de cada servei. Cal recuperar els valors raonables del cost de la despesa, i explicar-los. Caldrà fer una revisió de quins són els serveis que els municipis donen als seus ciutadans, valorar-los, si cal suprimir-los i fer front – a nivell d’impostos- el cost d’aquests municipis.