Ricard Espelt

Tinc un amic que té un problema. El problema més gran és que no s’adona del problema que té. I si amb una primera línia he escrit tres vegades el mot “problema” és que em preocupa.

Ha perdut totalment la credibilitat per la seva falta d’honor amb la veritat. M’ha enganyat masses cops: mitges veritats, o mentides totals, però el cert és que ja no me’l crec. Aquesta percepció va més enllà de la meva persona i arriba a més gent. Els nodes d’una societat en xarxa accentuen la problemàtica, i la seva reputació cada dia baixa més. Ell gira el cap, i no reconeix la realitat. Ben el contrari troba motius per justificar cada una de les seves accions.

Evidentment, que mai no hi ha una veritat absoluta, però quan l’opinió pública manifesta una determinada corrent i aquesta va fent camí amb elements que la consoliden és per alguna cosa. La percepció i la passió, transformada amb credibilitat, resulten essencials. S’han perdut. Les promeses no complertes, les dades projectables que s’incompleixen, la falta de decisions estructurals en el fer,… augmenten la bola i neguitegen als amics, que en un moment determinat farts d’enganys, poden renunciar a l’amistat.

Si aquesta percepció personal i local li donem un enfoc més ampli ens adonarem que és normal la desconfiança per la credibilitat de l’economia espanyola. Les idees tenen més valor que mai, cal confiar-hi i fer veritables canvis estructurals que reforcin la percepció i sobretot no frenin els “valents” que projecten nous reptes en un món que està canviant la seva estructura. Cal afrontar la realitat i ser valent, i aquesta percepció no la rep el ciutadà, ni els socis europeus, ni els mercats internacionals,…

I sota aquesta aparent superficialitat, de base comunicativa, i la adopció de canvis estructurals reals i innovadors radica el problema del meu amic, i el país sencer. Mentre, paraules justificant determinades accions, retrets, manca d’alternatives, copets a l’esquena de complicitat… maquillatge, quan toca fer cirurgia.