Ricard Espelt

Dijous passat, a la llibreria La Jurídica, Antoni Gutiérrez-Rubí, va presentar el seu darrer llibre: La política vigilada. La presentació es farà a diverses ciutats espanyoles: Madrid i Sevilla ja són a l’agenda. El pròleg del llibre de Daniel Innerarity tampoc deixarà indiferent al lector.

És un llibre necessari. Estem davant d’un procés social important i la política democràtica no n’està allunyada. Per sort, la seva transformació ja no depèn dels protagonistes actuals: organitzacions polítiques; i la ciutadania té un paper determinant per influir en el procés.

A la presentació de Barcelona l’Antoni es va acompanyar de Manuel Cruz i Joan Subirats. En les properes línies recolliré algunes de les idees que més em van cridar l’atenció de les seves intervencions i penso que contextualitzen molt bé el contingut del llibre i la importància del moment.

La tensió d’atrapar el moment. Estem en un procés històric apassionant, els canvis són estructurals. Noves dades i indicadors apareixen constantment, el llibre -sense ser la seva pretensió- recull moltes referències que il·lustren els conceptes que el llibre desenvolupa.

Les categories del passat, del l’Antic Testament que deia Manuel Cruz, no entenen i no són capaces d’analitzar i comprendre les noves categories. En aquest bloc heu llegit altres vegades “les regles de joc”, però el concepte és el mateix. La opacitat ha donat pas a la transparència, i aquesta vol avaluar i si cal, impugnar. S’articula una nova vigilància que es recolza en la desconfiança. Com deia el Joan Subirats a la presentació, el llibre també podria dir-se ‘Manual de desconfiança democràtica’. La capacitat reguladora i les limitacions que van construir l’estat lliberal en contrapartida a l’estat absolut estan en dubte.

Citant a Mark Poster, Joan Subirats, reincidia en Internet com Alemanya no com un martell. Internet no com una eina diferent, sinó com un fenomen capaç de transformar estructures organitzatives i les formes de comunicació.
Internet representa la possibilitat de verificar, revisar, controlar,…la política: vigilància permanent, distribuïda horitzontalment i sense la necessitat de lideratges (15M, per exemple). “Els intermediaris tradicionals, la classe política, deixen de ser els punts d’enllaç entre ciutadania i poder “ afirma Joan Subirats, “no compleixen el que diuen” i “no s’assemblen a nosaltres”.

A la part final de la presentació una pregunta em rondava pel cap: “Qui són els líders creïbles? I són aquests necessaris?”. El Manuel Cruz va esbossar la resposta que esperava: calen nous lideratges que entenguin la nova estructura organitzativa. Aquests lideratges només es poden construir sobre la base de la credibilitat. És a dir la credibilitat és fonamental perquè el canvi sigui un fet. I la credibilitat necessita nous líders.

La política és un element fonamental de l’organització social. Cal comprendre i activar un canvi profund de les estructures tradicionals polítiques. És urgent. La societat no les entén. Per comprendre aquest canvi podeu llegir aquest llibre. És clar i directe, amb compromís. Com he dit al principi: un llibre necessari.