Ricard Espelt

És de lluny que hi veig clar. Quan Bill Gates va escriure ‘The Road Ahead‘ fa uns catorze anys semblava que parles de ciència ficció. Avui en dia, l’hàbit tecnològic s’incorpora de forma més amable en una gran part de la població i el què semblaven visions divines es converteixen en realitats més o menys palpables. Al propi autor de la història ha descobert que la realitat l’ha superat. De fet, ell mateix ho reconeix quan afirma que la carretera que s’ha de transitar és plena de sorpreses. Possiblement, Bill Gates, s’imaginava una carretera més neta però, amb menys creuaments. El control, el domini, el poder de la situació l’han desbordat. Això l’obliga a reinventar-se i ha canviar directrius que fins fa uns pocs mesos semblaven inamovibles.

Sembla que l’empresa (en genèric) va recorrent aquesta carretera amb una voluntat important d’experimentar les seves possibilitats en un mercat canviant. El canvi representa renúncia, adaptació i possibilitats. Ítems tradicionals desapareixeran, altres es transformaran i en sortiran de nous. Verds, joves, amb energia. Perquè aquest canvi sigui una realitat s’ha de tenir actitud de canvi. L’actitud es força per la necessitat i, més quan, en depèn la supervivència.

Alhora sembla difícil observar aquest canvi en organitzacions inflexibles, amb una quota de mercat en decadència i amb clients descontents. Potser cal pensar en l’oportunitat de crear noves formes d’apoderament, d’organització, d’aproximació,… descobrir ara el poder de la gent per amplificar fàcilment un missatge en la societat de la informació i el coneixement comença a semblar una evidència.

Ens cal acció? Possiblement perquè la necessitat transformarà les actituds. Els xais no poden seguir sent víctimes dels lleons (Lions for Lambs).