Browse: Home / / La xarxa: una revolució perduda? #talkingabout

La xarxa: una revolució perduda? #talkingabout

Posted by Ricard Espelt on 7/27/09 • Categorized as Talkingabout


El 27 d’abril publicàvem amb la Gemma Urgell el primer talkingabout: començava una experiència col·laborativa d’aprendre conversant amb gent que ens agradava la seva feina, idees, pensaments, etc.

Les sinergies i les coincidències ens apropen a un nou #talkingabout, que ens fa molta il·lusió: les revolucions perdudes, amb Josep M. Quintana. Aprofitant la meva estada a Menorca, parlarem amb aquest menorquí del seu interessant llibre, el blog, la xarxa,… i tot allò incontrolable que provoca un #talkingabout.

Us faig una mica de sinopsi de la meva lectura, entrellaçat amb una obsessió que em volta fa temps pel cap:
Les revolucions perdudes, és una carta que l’autor escriu a la seva filla explicant les seves experiències de vida. Honest i transparent, el protagonista recull diferents testimonis de l’inici de la guerra civil espanyola. La recerca transcorre paral·lelament a la vivència de la revolució a París del maig del 68. El protagonista, un home d’esquerres, observa com els mites del govern de la República del 36, és ple de incongruències; al igual que el maig del 68, on les revolucions estudiantils secundades per gran part de la població queden ofegades per la victòria del general De Gaulle a les eleccions. L’anàlisi d’oportunitats perdudes arriba sintèticament a l’inici del mandat de Rodríguez Zapatero.

El protagonista viu una sèrie de sensacions, que no s’haurien de repetir en l’època actual. Els protagonismes per sobre de les idees. Els ideals ofegats en la joia del poder, per caure en els mateixos errors pels que s’havia lluitat superar. Podria la xarxa, envoltada de gurus, caure en un terreny semblant? Heus ací, la meva pregunta. Podrien trobar-nos en la paradoxa, que els nous espais comunicatius quedin “controlats” per uns pocs en beneficis poc altruistes i democràtics? La necessitat de recercar lideratges per empènyer determinats projectes pot difuminar el veritable valor de la xarxa: l’aportació col·laborativa de hom?

No voldria deixar escapar l’oportunitat a Menorca de preguntar-li al Josep Maria aquests dubtes; la seva sàvia visió, pot servir-nos de reflexió per no caure en una altra revolució perduda.


Il·lustració de JRMora

Tagged as: , , , , ,
  • http://broucasola.blogspot.com/ MarcG

    Ricard,

    Algunes preguntes/reflexions per traslladar al Josep Maria Quintana (a part de les que ja has comentat tú, que crec que són les més importants):

    - Quins són els trets de coincidència de la Xarxa amb anteriors revolucions ‘perdudes’?
    - Quins són els trets que diferencien la Xarxa d’altres revolucions ‘perdudes’?

    Crec que amb aquestes dues preguntes podrem fer-nos una millor ‘imatge’ del futur (perdut o no) de la Xarxa.

    D’altres reflexions:

    - Probablement la Xarxa ha estat la primera revolució d’abast global, això li dóna més força o és més vulnerable (a ser controlada per uns pocs)?

    - Alessandro Baricco diu que els que utilitzen la Xarxa ho fan molt superficialment, naveguen per infinitats de pàgines, de temàtiques, etc però difícilment entren a fons, i això els fa més reacis a caure en fanatismes. Creus que és així?, i en cas afirmatiu, això pot fer que la Xarxa sigui més infranquejable per grups reduïts que la volen controlar?

    - Enllaçant-ho amb la pregunta anterior, comencen a surgir iniciatives de millora de la governació, de millorar el que actualment entenem per ‘democràcia’. Aquest fet pot provocar que la societat s’impliqui més en temes de política (en el sentit ampli de la paraula) i, per tant, a tenir una societat més crítica. Això pot provocar que la Xarxa sigui més invulnerable a ser controlada per grups reduïts de persones?

    - És la fractura digital un fet que pot provocar que la Xarxa sigui una revolució perduda?

    Ricard, només són algunes reflexions.

    Utilitza/modifica les reflexions/preguntes tal com et convingui.

  • http://tonapou.wordpress.com Tona Pou

    Lamentablement, no tenc la qualitat de la síntesi… Si eso, ja treus tú el que puguis, val? :P

    Queda lleig que ho digui, però no crec realment que la xarxa arribi a canviar comportaments socials massius. De fet, la xarxa és una eina, no podem responsabilitzar-la de la mobilització social. No tenc dades, tenc opinió mirant al que m’envolta, i hi ha un ús extés d’internet i nosaltres deim que és fantàstic i està molt bé, però encara veig que l’ús és ociós, no s’usa per saber més coses, no implica (per un percentatge alt de la població) tenir més coneixement desde el punt de vista, diriem, humanista.

    No crec que la xarxa contribueixi a que hi hagi un percentatge més alt d’individus compromesos en certes moviments, tot i que és innegable que permet una major i més ràpida circul.lació de notícies. De fet avui mateix he llegit aquest post (que ara que l’he anat a cercar resulta que l’havies retuitejat tú) sobre difondre informació no contrastada, i que pot ser incerta.
    http://don-aire.blogspot.com/2009/07/jo-acuso.html
    És el perill de no formar un criteri, formar sols uns costums o unes tendències. Si una animeta ha estat capaç de crear-se una identitat digital solvent es converteix en un líder molt influent d’un determinat grup de persones. Pensar que els internautes són més o menys actius o reflexius que els no internautes em pareix un error.

    I això em duu al que és la meva obsessio: el món online i offline, entenent online com el que es relaciona mitjançant la xarxa, no són tan diferents. Si hi ha eines per “dirigir” el pensament, oci, costums i comportaments offline, perquè no n’hi ha d’haver online? De fet, amb la possibilitat que ens dóna la xarxa de tenir dades segmentadíssimes de grups d’individus, no és un mode molt més pervers d’emetre informació? Es pot usar el vocabulari i el registre adaptant-lo al grup de persones a qui es dirigeix, destacant les idees o els temes que es considerin que poden ser més indicats per mobilitza o deixa de mobilitzar la gent.

    Toma divagació!

  • http://moodleant.blogspot.com ximoberna

    @Tona Pou
    Dius: “Queda lleig que ho digui, però no crec realment que la xarxa arribi a canviar comportaments socials massius. De fet, la xarxa és una eina, no podem responsabilitzar-la de la mobilització social. No tenc dades, tenc opinió mirant al que m’envolta, i hi ha un ús extés d’internet i nosaltres deim que és fantàstic i està molt bé, però encara veig que l’ús és ociós, no s’usa per saber més coses, no implica (per un percentatge alt de la població) tenir més coneixement desde el punt de vista, diriem, humanista.”

    Trob que la formació humanista era molt més elitista al segle XIX i tanmateix va fer possible el triomf de la ideologia liberal democràtica més o menys vigent i les alfabetitzacions massives dels pobles al segle XX.

    Jo crec que el que cal ara és treure el “Programa Mínim-Màxim” del que hauria d’ésser la nova revolució social, que com el socialisme aleshores hi va ser continuació, ara aquest nou socialisme llibertari ecologista col·laboratiu feminista que es congria a la Xarxa n’ha d’ésser l’alternativa al conformisme que suposa el neoliberalisme, el neotradicionalisme, el neosovietisme, neozarisme, e tutti quanti…