Ricard Espelt

Resum de conceptes de la xerrada de Manel Bailo als Espais del Rec a Igualada, amb la idea de com valorar les intervencions arquitectòniques en espais aparentment en ruïnes o sense importància. Amb la reflexió de com hauria de ser la transformació del Rec d’Igualada en els propers anys. Arquitectura i transformació d’espais. Aquests, a voltes són ruïnes i, poèticament, canvien la seva usabilitat i el seu valor.

foto: pep valls

Una petita transformació canvia una ciutat.

Capes petites com a actuacions que provoquen noves possibilitats en la circulació dels usuaris.

La recerca de la geometria com element important de cada proposta de solució arquitectònica.

El paisatge i la llengua estan units (Perejaume). Petites accions a través de la llengua provoquen que el paisatge flueixi i aporti solucions o noves visions.

L’arquitectura ha de permetre connectar el recorregut de l’edifici amb el paisatge. La circulació de l’usuari permet apropar-lo al paisatge, integrant-lo al projecte.

Cartografiar el temps: el valor del temps en capes, redescobrir-lo i donar-li valor en la proposta.

Les petites transformacions, noves possibilitats | Laboratori, atzar en el full en blanc | Poesia en la proposta | Construir espais a través de la destrucció | Coneixement i xarxa

En aquest #talkingabout gravat després de la xerrada al mateix Rec d’Igualada es parlen d’aquests conceptes generals amb el teló de fons del diàleg vers el futur d’aquest espai tant genuí de la ciutat d’Igualada.

Animo a fer una visita al web del Manel per observar que les idees no són voladisses, es recolzen en projectes. D’altra banda agrair al Pep Valls, ànima de Iguland, per plantejar-se aquest debat: la construcció d’una nova ciutat emergent amb una nova façana; i per poder fer possible aquesta conversa amb l’arquitecte Manel Bailo.