Pobres bancs i caixes!
Aquesta setmana m’he trobat en una situació inversemblant i preparava una entrada al bloc, per reflexionar-hi i compartir coneixement, quan m’he topat amb el reader que m’avisa de la campanya “Posi un banquer a la seva taula”, oberta per J.A. Donaire, i m’hi adhereixo sense embuts.
Breu narració del meu estat de comptes i la sol·licitud:
Religiosament paguem les quotes de la nostra hipoteca, fidelment els domiciliem les nostres nòmines, l’empresa també té la llibreta a l’esmentada entitat, fins i tot, tenim llurs assegurances de vida, per si de cas. A més a més em amortitzat, fins a reduir un 75% el valor final de la hipoteca, per tant amb un deute d’un 25%.
Ara demano, una altra hipoteca per un nou espai, amb la voluntat de generar més activitat econòmica, ampliant l’estudi. I m’analitzen, amb cautela, per valorar si em donen una hipoteca al 6,5% i una revisió anual del Euroibor +1,3!
Si en el meu cas dubten, es que tenen el país paralitzat. Recorden que el suport econòmic que han rebut del govern per fer viable els seus crèdits? Saben d’on han sortit aquests diners?
Em plantejo canviar directament d’entitat, deuen estar molt fotuts, ara bé, sàpiguen que sempre tindran un plat a taula, amb carn feta a la llar de foc.
