Silenci

…i la natura, rancorosa, dirà prou.
cobrirà el verd redall amb fosca sorra,
tallarà les arrels de la vida.
I després…silenci…

…i els dies, lents, passaran.
I nosaltres, impregnats de l’ahir els mirarem.
No podrem tornar enrere…
I després… silenci…

…i l’aire verge es tornarà amarg,
podrirà tantes belles flors
les olors no existiran, ni els colors.
I després… silenci…

…i ens planyerem els uns als altres,
pels ruixats que no vessaran d’aquest cel blau
que anem vestint de dol.
I després… silenci…

i tot quedarà dins la memòria de tants,
o pocs, o cap,
i després…

Sílvia Sala i Vilaseca

Aquest poema tant bonic el va escriure una alumna meva, amb molta creativitat. I a més surt el mot redall. I el títol? Silenci…la síntesi és perfecte!

Tagged as: , , ,
  • http://viniesfera.blogspot.com Name Gemma

    Ricard, quins alumnes que tens. És preciós aquest poema, i tan cru i real.
    I aquest final en que tot quedarà en la memòria d’uns quants o de cap… fidel retrat de que, quan van maldades baixem el cap…
    Bon pont!

  • ricard

    Els alumnes sovint no saben que els acabem estimant. Per algun motiu o altre acaben entrant en el nostre cor, la Sílvia és un bon exemple.