La tecnologia només és una eina: un instrument al servei d’una estratègia. Per si sola no té cap sentit. L’habilitat d’utilitzar aquestes feines serà en funció d’un determinat objectiu. Per tant cada receptor/ emissor necessitarà tenir unes eines pròpies que serveixin per resoldre uns determinats plantejaments.

Investigació com a element fonamental abans de començar. Cal valorar com ho vols fer i què pots fer i a partir d’aquí fer-ho. Per tant cal valorar quin és el context en què et mous, el públic/ electoral potencial i conèixer les possibilitats d’un mateix.

Microtargeting: la política és personal. Cal detectar, rastrejar i analitzar les converses, xarxes socials,… a través de termes concrets i que ens interessin. D’aquesta manera hem d’analitzar espais amb xarxes socials especialitzades/segmentades.

Datamining: Google és l’exemple més potent. Perquè pot conèixer els interessos del seu públic.

Implantació territorial: A través de “mavens” o líders socials. Gent pròxima que ja forma part de la comunitat i és capaç d’influenciar de forma natural.

No serveix la formula copiar / enganxar. Cada realitat té una estratègia, no és pot copiar un cas d’èxit perquè correspon a un context diferent. Per tant el mode d’actuar serà propi per aquesta realitat. Cal adaptar, aprendre, però tenir clar el propi espai.

Comunicació (i externa) de les organitzacions. Entenent que la informació ha de ser transversal i democràtica. Comunicació transversal, generar debat,… l’empleat / el seguidor s’ha de sentir formar part de l’organització. Sentir-se part d’una comunitat.

All politics is personal: s’imposa una conversa entre cada individu i la campanya (polític/partit/institució).

Cal tenir la possibilitat de saltar-se la premsa. Això ho permet la tecnologia. Arribar amb un missatge directe a tots els seguidors sense dependre d’uns mitjans de comunicació tradicionals.

La política no és 100% viral encara. Per tant cal aprofitar encara els mitjans tradicionals. Cada realitat tindrà un mitjà que permetrà aconseguir una determinada estratègia. L’estratègia determina la tecnologia no a l’inversa.

En política l’emoció sempre guanya a la raó. En política l’emoció sempre guanya a la raó. I connectada amb la gent. No es pot caure en un cercle tancat. Cal generar tribus, escoltar, motivar, promoure missatges (amb història), connectar, emocionar (espurna), mobilitzar,… cal fer créixer l’herba. Grassroots: unir les tribus.

Preguntes i respostes

Calen nous polítics per liderar això?
El problema són les idees i la manera de comunicar. Una nova manera d’entendre la política, més enllà de les cares.

En la comunicació institucional qui actua de lider?
Cada cas és diferent. No sempre el lideratge ha de ser una persona a vegades s’aconsegueix amb el valor de marca.

Com mantenir la força de l’electorat?
A vegades val la pena desgastar el govern per un determinat fi (exemple USA, reforma sanitària). El codi ha de transformar-se, el missatge ha d’arribar al conjunt dels ciutadans més enllà del propi electorat. Obrir el govern i donar la màxima informació, en tots els canals adequats, al ciutadà ajuda a mantenir la implicació de la gent. També és molt important donar resposta al ciutadà, mantenint un diàleg-conversa permanent (no cal que sempre sigui directe pel propi polític, pot ser delegada).