A partir d’aquest reportatge que va fer lamalla.cat, i després de la xerrada de Joaquim Solé i Vilanova on apuntava una mesura semblant em veig en cor de reflexionar-hi, després d’un temps donant-hi tombs.

No seria una mesura de consens i portaria les seves discrepàncies. De totes maneres, intento fer un esbós de les raons per pensar en trobar formules de reduccions d’ens municipals:

Primer de tot cal apuntar, com també ho fa Margarida Castañer, geògrafa i presidenta de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) en el reportatge, que la reducció dels municipis no s’ha de traduir en manca de representació territorial sinó en re-formular i compartir serveis i treballar des d’un punt de vista més global.

Valoració física: pensem en el número d’edificis i sobretot pensem en el número d’espais buits o infrautilitzats en cada una de les administracions locals. La despesa energètica d’aquests espais, manteniment, etc.

Valoració de personal tècnic: els Ajuntaments tenen un número petit de tècnics, alguns d’ells compartits. Des del meu punt de vista, seria més productiu uns tècnics fixes per un grup dels actuals municipis, amb tasques similars. El que no voldria dir, reducció de personal.

Valoració de representació política: cal assegurar una representació política del conjunt del territori per defensar els interessos particulars però cal ajustar-los lògicament a la seva dimensió. Exemple: no cal que un municipi de 300 habitants tingui set regidors exclusius.

Valoració de les instal·lacions: és necessari el volum d’instal·lacions municipals: sales polivalents, poliesportius, piscines,…desmesurades i a vegades infrautilitzades. Ara ja les tenim, però cal treure el màxim de profit. Els nuclis territorials agrupats segur que en poden treure més profit.

Valoració de gestió: no és lògic, al meu entendre, que els municipis gestionin alguns àmbits amb poca col·laboració amb els municipis més propers. La tasca de Consells Comarcals, a vegades clau també és a vegades massa difusa i no arriba a aspectes molt concrets.

Valoració de recursos extraordinaris: és un exemple evident el d’alguns municipis que tenen repercussió i impacte de energies alternatives, abocadors,… i que no reben cap ingrés per les tiranies geogràfiques.

Penso que cal treballar per organitzar xarxes de veritable col·laboració municipal, dinàmiques P2P, co-crear amb la població, fer molta pedagogia de la despesa municipal,… reduir despesa pública és una necessitat.

Segurament tots els representants públics hem fet coses meravelloses pels nostres municipis, però ara hem de ser crítics i assumir errors, i el més important, pensar que hem de trobar formes més profitoses de treure profit comú dels recursos públics. I això voldrà dir renunciar.

Fa dies que una idea que ens voltava pel cap, s’ha fet realitat. Encara en fase Beta, l’anoiaendirecte, és l’espai comunicatiu de la informació municipal de la comarca de l’Anoia. De fet, aquesta web és un lector de totes les pàgines web de la comarca que utilitzen rss. Aquesta eina imprescindible, actualment, permet que l’usuari pugui tenir una visió de les actualitzacions d’una web sense haver de visitar la web.
Aquest projecte, té alguns detalls de valor afegit: l’usuari podrà organitzar la informació al seu gust, segons les seves preferències: movent per la pantalla els icones al seu gust.
Encara falta desenvolupar el software. Per exemple, s’està treballant perquè el web indiqui quan un dels espais té una actualització a partir d’un canvi de color.

L’eina està desenvolupada per zonaenlinia i redall.

Arran de l’anterior entrada, crec que es convenient fer un petit llistat d’alguns motius que expliquen la idea de Redall a iniciar una proposta innovadora a la comarca. Abans de començar deixeu-me dir un parell de coses: el llistat de motius, com qualsevol espai de coneixement, no és tancat, per tant obert a comentaris i aportacions; i segona, sembla una ironia, haver de justificar un projecte que és gratuït. Segurament l’origen conceptual, de la proposta, així ho requereix.

1. Repàs històric. Fa anys el Consell Comarcal de l’Anoia, amb la responsabilitat de difondre l’espai web com una nova forma de comunicació de l’administració local, crea unes plataformes web amb una empresa privada. Aquest gestor de continguts, era totalment inoperatiu. Qualsevol persona que l’hagi intentat utilitzar, s’apuntarà l’afirmació. Sense intentar justificar res, els gestors de continguts, han evolucionat molt ràpidament, per tant l’evolució de les eines han deixat al descobert una eina anacrònica.

   Des de l’inici d’aquest mandat, el Consell Comarcal de l’Anoia s’ha preocupat perquè els municipis utilitzin les webs com espais de comunicació local. Dono fe, que el seu màxim responsable, Carles Casanova -vicepresident quart- ha intentat activar aquest funcionament. Primer, intentant donar sortida a una proposta (de la que era hereu) amb un pressupost molt elevat, i després buscant un gestor de continguts útil i pràctic, com actualment hi ha a la xarxa.

   La proposta oferta, des de Redall, és complementaria a aquesta i no excloent. Té, segurament, un enfoc molt diferent a nivell de concepte.

   D’altra banda, la proposta no surt de 0, si no d’un projecte ja existent i que funciona.

2. Gairebé, deixeu-me ser -ara si- excloent, tots, els petits municipis de l’Anoia no tenen ni el personal ni els recursos propis com per tenir una estructura web en la que destinar-hi massa temps, i evidentment, diners.

   La proposta de Redall, és aportar un model gratuït, que permet la participació i col·laboració ciutadana. De fet, incentiva aquesta participació.

3. Fins ara, els municipis o l’administració que els empara (CCA), s’han vist sotmesos a la tirania d’un conveni, que els lligava econòmicament a una empresa.

   El model canvia. Una empresa privada, ofereix gratuïtament la implantació d’unes eines lliures (desenvolupades, altruistament, per milers de programadors d’arreu del món) i que s’actualitzen – per tant, milloren – periòdicament.

   A canvi, ofereix els seus coneixements, per tal de socialitzar l’eina en els municipis que la desitgin, i utilitzar-la com a eina de treball i comunicació.

4. La única despesa fixa, si els municipis ho desitgen, és el cost del domini i allotjament: inferior als 200€ anuals.

5. El concepte de l’espai web, i això és el més important, és un vehicle de socialització a la xarxa del municipi. No és un espai on l’Ajuntament diposita les seves informacions, i prou. És un espai de diàleg amb el ciutadà. No és únicament un espai d’anuncis, si no de propostes. No hi ha un emissor, si no que hom és emissor i receptor. Beneficiar-se del coneixement col·lectiu.
   Amb els avantatges, de no tenir límits en el espai i temps físic. Hom ha de poder relacionar-se i disposar d’una informació pública, en el moment i lloc que ho desitgi. Tan sols cal que estigui connectat a la xarxa.

6. La proposta intenta vincular les eines i aplicacions de la web 2.0. Aplicacions universals, utilitzades per milions d’usuaris, i de fàcil aprenentatge. Aquestes eines i aplicacions tenen un gran avantatge: són gratuïtes. Exemple, TV3, té el seu canal al YouTube, qualsevol municipi que ho desitgi també. La democràcia dels mitjans dóna joc a tothom.

7. El projecte, té una segona fase molt més important a la primera, la difusió de les eines: tant pel personal de l’administració com de la llarga cua de persones dels municipis anoiencs. A molts d’ells, els costarà entrar en aquest nou món comunicatiu, i aquest és l’esforç que ha de fer l’administració: incentivar i dotar de diners als municipis per fer pedagogia de la tecnologia de la informació. Recordem, el que deia Irene Mia (World Economic Forum) fa uns dies a SociedadRed, una societat més rica és aquella que treballa per desenvolupar la societat la informació. Tecnologia.

8. Resum de la proposta anoienca: menys diners en software i despeses fixes, i més diners en formació i difusió. Les despeses en software que les facin aquelles administracions amb els recursos econòmics necessaris.

Aquesta és la nostra proposta.

Només indicar, que darrera aquests plantejaments no hi ha res de nou. Redall, aprofita els coneixements que ha après amb el desenvolupament d’un projecte web, possible gràcies als esforços i consells de savis (molts d’ells, molt joves) en la matèria, i els posa a disposició dels municipis anoiencs.

Ens podeu trobar a info@redall.cat.