Les sinergies i les coincidències ens apropen a un nou #talkingabout, que ens fa molta il·lusió: les revolucions perdudes, amb Josep M. Quintana. Aprofitant la meva estada a Menorca, parlarem amb aquest menorquí del seu interessant llibre, el blog, la xarxa,… i tot allò incontrolable que provoca un #talkingabout.

Us faig una mica de sinopsi de la meva lectura, entrellaçat amb una obsessió que em volta fa temps pel cap:
Les revolucions perdudes, és una carta que l’autor escriu a la seva filla explicant les seves experiències de vida. Honest i transparent, el protagonista recull diferents testimonis de l’inici de la guerra civil espanyola. La recerca transcorre paral·lelament a la vivència de la revolució a París del maig del 68. El protagonista, un home d’esquerres, observa com els mites del govern de la República del 36, és ple de incongruències; al igual que el maig del 68, on les revolucions estudiantils secundades per gran part de la població queden ofegades per la victòria del general De Gaulle a les eleccions. L’anàlisi d’oportunitats perdudes arriba sintèticament a l’inici del mandat de Rodríguez Zapatero.

El protagonista viu una sèrie de sensacions, que no s’haurien de repetir en l’època actual. Els protagonismes per sobre de les idees. Els ideals ofegats en la joia del poder, per caure en els mateixos errors pels que s’havia lluitat superar. Podria la xarxa, envoltada de gurus, caure en un terreny semblant? Heus ací, la meva pregunta. Podrien trobar-nos en la paradoxa, que els nous espais comunicatius quedin “controlats” per uns pocs en beneficis poc altruistes i democràtics? La necessitat de recercar lideratges per empènyer determinats projectes pot difuminar el veritable valor de la xarxa: l’aportació col·laborativa de hom?

No voldria deixar escapar l’oportunitat a Menorca de preguntar-li al Josep Maria aquests dubtes; la seva sàvia visió, pot servir-nos de reflexió per no caure en una altra revolució perduda.

Il·lustració de JRMora