El temps passa, i els canvis comunicatius transversals arreu, gràcies a la xarxa, no deixen al marge al periodisme i als mitjans de comunicació, òbviament.
Sílvia Cobo, ha aconseguit la seva independència periodística amb el seu blog: Lola como mola, los medios vistos desde Barcelona. La seva visió de l’actualitat i dels mitjans de comunicació no ens van deixar indiferents, i varem proposar el #talkingabout3, anomenat finalment rellotge:
Les pors dels mitjans de comunicació a admetre els canvis de rols i de la por a redescobrir una professió que ha patit un tsunami anomenat Internet.
Una crida a la responsabilitat dels mitjans de comunicació, per explicar els canvis comunicatius, per evitar que una part important de la societat en quedi al marge.
La possibilitat d’exercir la professió amb una certa independència, per la possibilitat que ofereix la xarxa de comunicar-se democràticament. Aquest context, permet un gran espai d’oportunitats per les noves idees, però alhora una incertesa pels grans mitjans tradicionals.
L’immobilisme , general, dels mitjans tradicionals, que no han invertit en innovació i en la investigació dels nous models comunicatius: els ha portat a perdre grans quotes de mercat dels que ja disposaven al seu abast.
L’incertesa obre l’espai a nous mitjans de comunicació, d’origen ciutadà amb un target concret. Amb uns seguidors determinats, que trobaran en aquests mitjans la informació desitjada: i on la seva figura esdevindrà interactiva.
L’espai de participació del lector hauria de desaparèixer, perquè ha de ser una actitud de la nova professió: socialitzar i obrir la informació, admetre l’error i que el lector pot saber més que el propi periodista.
Una altra vegada, assolim un gran ambient d’empatia al talkingabout3, gravat a citilab en el transcurs de les excel·lents jornades d’innovació: InnovaCampMediterrane@.
Com ja va sent habitual, en aquest tercer ‘talkingabout’ seguiu amb un nivell excel·lent.
Del que ha dit la Lola (perdó, la Sílvia) em quedo amb el següent:
- “Estem davant d’un canvi de paradigma social, això no s’està explicant i el resultat és que el gruix de la societat no se n’entera”.
Precisament fa uns mesos vaig llegir un llibre del Benjamín Suárez Arroyo sobre aquest tema (en vaig fer un resum en aquest post).
- “Hi ha una crisis de poder”.
És una de les característiques que sempre s’han associat a les eines Web 2.0 i, en general, a la societat en xarxa. De fet, aquest és el motiu pel qual s’intenta frenar-ne el seu ús.
- “A partir d’ara estarem en un món de nínxols, no de mainstream”.
A l’instant això m’ha recordat al famós ‘long tail‘.
- “No s’ha aprofitat els ‘bons moments’ per innovar”.
He trobat molt encertat l’exemple dels classificats, una informació que era pràcticament al 100% dels diaris i revistes i ara el canal majoritari és Internet.
http://www.theplateishot.com Ricard Espelt
Hola Marc,
Gràcies per animar-nos a continuar amb #talkingabout, vigila un dia no et demanem d’estar darrera la càmera
http://broucasola.blogspot.com/ MarcG
Ricard,
No em veig darrera la càmera, no tinc prou informació com per ser ‘interessant’… (ara per ara
Felicitats de nou per la iniciativa.
http://viniesfera.com/?p=78 #talkingabout III – Rellotge | Gemma Urgell