Els think tanks
Els think tanks
Jordi Xifra
Editorial UOC
ISBN: 978-84-9788-784-7
“Jordi Xifra ha sigut professor d’Introducció a les Relacions Públiques a la Universitat de Girona. Actualment és professor d’Estratègies de Comunicació Corporativa a la UPF i Teoria de les Relacions Públiques a la UOC.”
En aquest llibre, que en realitat són dos llibres en un: Els think Tank i La democràcia electrònica (Jordi Sànchez Picanyol), s’explica de forma senzilla què és el concepte dels think tanks. Deixo els meus apunts de lectura.
Què són?
L’expressió té el seu origen durant la segona guerra mundial, espais de pensament, en un inici en la investigació militar. L’evolució ens porta al concepte de pensament al servei de l’acció política. Organitzacions productores d’idees per alimentar la vida política, contractades per organitzacions públiques o privades amb el fi de donar-les a conèixer als mitjans de comunicació i influir així en el debat públic. Han tingut èxit als EEUU i poca influència, encara, al nostre país.
Recorregut històric del concepte en quatre fases:
La fase inicial a partir de la Primera Guerra Mundial, es comencen a gestar organismes apolítics que aporten consells als governs de l’època, gràcies a les seves idees progressistes. Les etapes de presidència de Roosevelt, i McKinley varen resultar claus per l’embrió del concepte think tanks.
Destaca d’aquesta etapa la Rusell Sage Foundation creada l’any 1907.
Després de la segona guerra mundial, amb la professionalització de la tasca amb contractes governamentals, lligats a una reputació fruït de l’experiència i a la seva capacitat per vendre’s (màrqueting). Serveixi d’exemple de l’època la Rand Corporation.
La tercera fase comença després de la crisi petroliera de la dècada de 1970, on els thinks tanks busquen un target de definició més especific i es defineixen com a advocacy tanks, relacionats directament amb una causa. Öko Institut a Alemania, en temes de medi ambient, per exemple.
Després de la guerra freda i la caiguda del mur de Berlín comença la quarta fase, on destaca l’expansió a l’Europa de l’Est i a la Unió Europea. També per l’aproximació a l’especialització pel tema del terrorisme. El més paradigmàtic d’aquesta etapa seria el Project of New American Century (PNAC). L’actual estat econòmic fa pensar en què potser ens trobem a l’inici d’una nova fase.
Els think tanks representen doncs, un laboratori de idees i de talents per l’administració. També permeten una important formació en qüestions socials, econòmiques, … vers una part important d’estudiants i professionals americans, principalment. Per tant, les funcions són identificar i informar als responsables de la decisió, si cal qüestionar també la solució; i influir en l’opinió d’un determinat problema.
Segons Weaver, podem classificar els thing tanks en quatre tipologies: Universities without students (universitats sense estudiants) bàsicament centrats en la investigació i amb molta objectivitat; els Contract research organizations (organitzacions d’investigació contractada) més partidistes ja que tenen un contracte amb l’administració i els advocacy tanks o transitions tanks, amb un to més agressiu i lligats a un partit polític. Aquests darrers, a vegades, es confonen amb els grups de pressió.
Paral·lelament destaca també els vanity tanks, denominació de Robert k. Landers, creats en honor a una personalitat política per complir uns objectius polítics inacabats, per exemple el Centre d’Estudis Jordi Pujol.
L’estructura dels think tanks té dues vies bàsiques: els scholar i els fellow, o sia, els investigadors acadèmics i els experts. La seva estructura sovint es debat entre un equip estable o la rotació dels membres.
La seva proliferació als EEUU ha sigut possible gràcies a la fragmentació del sistema governamental: separació entre el poder legislatiu i executiu; i la independència dels representants i senadors amb absència de partits polítics forts. La manca de voluntat dels partits en l’estudi seriós del nou esdevenir polític, l’augment de la complexitat de les problemàtiques i el creixent nombre de càrrecs polítics per sobre dels experts són un marc idoni pels think tanks.
Un element important per entendre el desenvolupament dels think tanks és la manca d’ideologies molt fortes, gràcies al recorregut històric dels EEUU sense gaires guerres i revolucions socials.
Gràcies a les donacions privades, la majoria actuen amb independència de l’Estat. A voltes treballen projectualment, iniciant una idea i assumint riscos econòmics. Això ho permet la llarga tradició filantròpica del país.
Un altre element important de la societat americana és la no prioritat del valor de l’experiència en l’opinió, on no hi ha marge per l’equivocació. Es prefereix evocar la saviesa de la ciutadania.
El finançament dels think tanks s’acostuma a fer amb independència de l’administració per permetre una llibertat de pensament. Aquest finançament és possible gràcies a les donacions, contibucions d’empreses, honoraris conferències, publicacions,… La protecció fiscal que tenen fan que alguns grups de pressió (lobbies) els integrin en les seves estructures per aconseguir beneficis alhora de treure profit fiscal.
En l’espectre global els think tanks conservadors (republicans) dominen -en número- sobre els progressistes – liberals (demòcrates). En els darrers anys però, els think tanks del cantó liberal van en augment.
El panorama espanyol és desolador: n’hi ha pocs i la gran majoria són advocacy tanks (lligats a partits polítics) amb molts ex-polítics com a membres destacats, finançament privat poc motivat i sobre finançament públic. Destaquen la FAES, lligada al PP i la Fundació Pablo Iglesias al PSOE.
