Ricard Espelt

Fa uns mesos seguint el meu timeline del twitter, veritable espai d’informació personal, vaig començar a observar, com passa sovint, que el debat vers els processos polítics es tergiversa. La discussió es centrava si s’havia de permetre els toros o no a Catalunya a partir de la reforma de la Llei de Protecció dels Animals, quan en realitat el que es debatia era si la ILP que presentava un grup de ciutadans coordinats per la plataforma ‘Prou‘ era admesa a tràmit. Per tant, el meu rebuig a debatre si una proposta ciutadana havia de ser admesa a tràmit de debat (no d’aprovació). Evidentment que “sí”, si compleix els requeriments d’adhesions i formals establerts, no?

Avui es votarà la resolució. Avui el debat si que és toros sí, toros no. Aquell dia, el debat era només si el procediment entrava a debat o quedava interromput. Segons el meu punt de vista, és molt important aclarir aquest aspecte. Tenim una cultura democràtica feble i manipulada. Els ciutadans necessitem claredat alhora d’entendre els processos polítics; i moltes vegades, els mateixos protagonistes, i els propis mitjans de comunicació es cuiden de confondre i, per tant, augmentar la desconfiança en la “política”.

Un altre element interessant avui és la llibertat de vot que donen els partits majoritaris als seus diputats. Aquest cop sembla que la llibertat de vot serà visible, pública. Per mi un encert. En canvi segons, el líder popular Mariano Rajoy un motiu de denúncia que cada diputat voti segons les seves conviccions i la percepció de la voluntat dels seus propis votants. Quina ironia. En aquest punt, es veu la no voluntat de canviar un sistema basat en el poder de pensament únic, dirigit i basat en la única ‘veu’ del partit. Tots els diputats del Partit Popular representen a una massa homogènia? Ho dubto, com la resta de partits. La massa de votants d’un mateix partit és complexe i heterogènia. Si cada diputat hagués d’escoltar qui li dóna la seva posició al Parlament, en aquest cas; i que aquesta possibilitat fos escollida pels ciutadans del propi territori els processos polítics guanyarien en transparència, credibilitat i proximitat al ciutadà.

És una anècdota però com és un bloc personal és admesa, la meva opinió no podia ser més compartida en l’enllaç a aquesta reflexió d’Ismael Peña.