Ricard Espelt

A part del #talkingabout gravat a l’Ateneu Igualadí ahir a la tarda i que podeu comentar i valorar a l’espai web dedicat, també us deixo els apunts que vaig recollir de la interessant conferència que va fer l’autor ahir i que culmina el cercles de conferències organitzades per Pep Valls a Iguland. Properament publicaré un resum de les meves impresions de les tres conferències.

Santiago Niño-Becerra from redall on Vimeo.

Santiago Niño-Becerra
Catedràtic d’estructura econòmica de la Universitat Ramon Llull

Context i previsions “oficials”:
La pujada del PIB des dels anys 50 ha estat molt forta. Aquest creixement es produeix després d’una època de crisi molt forta. A partir de l’any 1973 comença a decaure el creixement de l’economia:
1950-1973: 5%, i a partir del 1973: 3%. A partir del 2010 el creixement es reduïra al 1,1-1,3%
L’etapa del 2007-2010 és un període de precrisis: ja que la caiguda del PIB ha provocat la generació de plans d’estímul.
Aquests plans d’estímul en realitat han provocat més endeutament. Acompanyada d’un augment de la desocupació.
El dibuix que es preveia era una crisi en forma de V, amb una sortida a partir del 2009. Com és surt d’aquest punt baix? Amb endeutament públic: el problema es que aquest deute no té continuïtat. Un cop acabat el finançament les mesures correctives deixen de ser viables.

La previsió de S. Niño-Becerra:
Caiguda forta de l’any fins l’any 2012, estabilització en quotes baixes fins el 2015, lleu pujada fins el 2020, que és quan es comença a sortir de la crisi. Amb una quota d’atur en augment i preus estancats, i fins i tot, a la baixa. En realitat es reprodueix la crisi de la gran depressió dels anys 30.

Estratègies de sortida:
Primer de tot cal entendre que no es pot retornar a models passats: injectar diner públic. Cal canviar d’estratègia, és una crisis sistèmica.
Fins ara el model era augmentar de valor, com? Augmentant la capacitat d’endeutament. Quin és el nou model? Cal sostenibilitat dels recursos.
L’individualisme s’ha de transformar en un model més grupal. L’individualisme que provoca molta pèrdua de recursos, cal treballar formes col·laboratives. Això vol dir que hi ha un excés de capacitat productiva: cal reduir la capacitat productiva, per tant, més atur.

Idees:
Valorar allò necessari / econòmic / imprescindible
Logística i reparació
Energies alternatives
Oci econòmic i massiu
Reformar la fiscalitat: despenalitzar la marihuana. I que penalitzi la despesa i no la inversió.
Els intermediaris han de desaparèixer.
Col·laboracions horitzontals.

Espanya:
Espanya té un retràs en productivitat vers la resta d’Europa. La productivitat d’Espanya al 2005 era el mateix que a Àustria i Suècia el 1975. El principal problema d’endeutament no és de l’administració pública sinó de la banca i l’empresa. Amb un índex d’atur molt important.
En realitat doncs la sortida té una realitat: baixar el nivell de vida. Amb un augment de productivitat, però amb més efectivitat.