Ricard Espelt

Demà és el primer dia d’escola per la majoria de professors. Darrera de cada professor hi ha una història. Milers d’històries. Aquesta és la meva.

Els darrers anys comencen amb un aire d’acomiadament que no s’acaba produint. A vegades, m’indigna la meva poca capacitat per sorprendre’m. Cercarem el millor enfocament a la situació.

La proposta digital ha entrat de ple en l’ensenyament i això és un espai d’oportunitats. Quan parlem de proposta digital i ensenyament ho podem visualitzar de forma global en tots els àmbits: escola, empresa, administració, economia,… això desestabilitza mites caducs i permet noves propostes. Perdre el control. Cercar la part més creativa de la proposta educativa i experimentar és una fita difícilment descriptible en un objectiu de qualitat, però sí que ens uneix i ens motiva.

‘We’re the people we’ve waiting for‘ ha servit per reflexionar sobre la complexitat de la situació de l’ensenyament actual i la possibilitat de plantejar-se nous horitzons. Més que mai hem d’entendre la formació com un element permanent que ens acompanya durant la nostra vida. Els dies al PLE (Personal Learning Environment) m’han ajudat a entendre la importància dels entorns d’aprenentatge al llarg de la vida de la persona, i com estimular als meus alumnes a trobar el seu.

Hi ha estats d’ànim difícils de descriure. Recordo fa uns anys -quan feia més muntanya que ara- que mentre m’apropava al cim m’agradava distanciar-me dels companys per uns instants. Sempre he pensat en la muntanya com un espai de socialització, però era com un gest instintiu. M’agradava percebre totes les vivències que l’esforç i l’entorn m’oferien.

Després arribaven noves fites. Nous cims.