Com ja hem comentat una colla de vegades en aquest bloc, les eines tenen un interès relatiu i el més important és l’ús que se’n fa d’aquestes. La voluntat de diàleg, de donar respostes, de plantejar idees, de recollir dubtes, reclamacions o propostes són algunes de les actituds interessants per la Política 2.0. Les eines permeten amplificar el missatge, transparentar la resposta, recollir el gruix d’adhesions a determinades idees; i ho fan amb els avantatges de les eines digitals: podem estar localitzats a qualsevol lloc i ho podem fer quan vulguem, evitant les tiranies tradicionals d’espai/temps.

El reportatge que ha fet Jordi Baró també recull l’opinió de Albert Ortiz de Zárate (Alorza), director d’Atenció Ciutadana del Govern Basc, i em sembla que us pot interessar.

És per aquest motiu que la majoria de països realitzen polítiques de desenvolupament rural. La Unió Europea incentiva polítiques d’ajut en l’àmbit europeu per al desenvolupament econòmic en àmbit rural a través del programa LEADER.

D’altra banda el món rural al llarg de la història ha desenvolupat formes de relació entre els seus membres. Aquestes formes s’han convertit en espais relacionals formant autèntiques comunitats. Aquestes organitzacions responen a la necessitat de compartir i cercar formes de col·laboració que resultin beneficioses per als seus membres. Més enllà de les formes de col·laboració tradicionals (gremis, associacions, organitzacions,…) el món rural també ha iniciat formes de col·laboració per tal de generar sinergies i beneficiar els membres d’aquests ens.

Aquest treball consisteix en l’anàlisi de com les noves eines, sorgides entorn a la Societat del Coneixement, permeten al món rural iniciar noves noves formes de relació i desenvolupament econòmic en xarxa. D’altra banda, les organitzacions ja existents tenen la possibilitat d’adoptar noves formes estructurals i comunicatives gràcies a les TIC i formes de col·laboració de la societat en xarxa.

L’estudi es concreta en observar el producte que genera un productor o una comunitat de productors. Al seu entorn es concentra una comunitat de consumidors més o menys àmplia. L’efecte de les TIC i la Societat en xarxa sobre aquestes comunitats que giren entorn del producte seran l’objecte d’estudi d’aquest treball.

Llegir el document complert

El resultant és Aquíosquedais.com. El web indica a l’usuari la comunitat autònoma on podria anar a viure per satisfer les seves preferències i necessitats en relació a l’economia, l’educació, la sanitat, entre altres. El que pretén és comparar de forma senzilla la qualitat de vida de les diferents comunitats autònomes, i que els ciutadans puguin conèixer si les seves preferències s’adapten al seu lloc de residència actual, així com donar pistes sobre les possibles migracions.

El concurs Abredatos és una iniciativa de referència a Europa per la promoció de l’obertura de dades públiques per facilitar la creació d’aplicacions que dotin de més informació al ciutadà.

Al Desafío Abredatos es van inscriure un total de 78 equips,  dels quals 38 van finalitzar el seu projecte i 8 d’ells han arribar a la final. Els guanyadors han estat, a més de Aquiosquedais.com,  El Disparate (primer premi), Abrelibros (tercer premi).

Abredatos és un concurs promogut per Pro Bono Publico , una associació que busca contribuir en la promoció i la difusió d’estàndards, dades i plataformes obertes entre les institucions públiques.

Com deien els organitzadors d’Abredatos durant el repartiment dels premis, els espais de dades obertes es van incrementant de mica en mica. De totes maneres, estem lluny de mostrar totes les dades que els ciutadans demanen seguint models com els de la Gran Bretanya. Queda un llarg recorregut per fer i sembla que la forma més fàcil és que l’administració faci fàcil l’accés a les dades, una mica d’incentius, i els ciutadans faran la resta.

Gràcies al Francesc Masana, Albert Brufau, Albert Balagueró per donar-me la possibilitat de formar part de l’equip #T59! I a la Gemma , que també en parla al seu bloc.

En aquests moments estic investigant l’àmbit de les comunitats rurals. Ict4rd representa una aposta per l’estudi del desenvolupament rural entorn a la comunitat/s que es genera entorn a un producte. Aquesta investigació s’aproxima molt a la part de la tasca que realitzem a Redall vers projectes de comunicació i estratègia en l’àmbit local/rural.

D’altra banda, començo una col·laboració amb Ideograma. Una proposta que m’omple d’energia i il·lusió. Hola Belén, Cristina, Estrella, Xavier, David, Chus i Antoni Gutiérrez-Rubí, un gran equip del qual passo a formar part. Arribo amb moltes ganes d’aprendre i de donar el millor de mi mateix. Vull agrair a l’Antoni i al seu equip la confiança que han fet en mi.

Estic segur que aquesta nova etapa estarà plena de creativitat i reptes, dos elements bàsics per construir idees, la meva gran passió.

56 km. De la porta de casa fins a l’escola. Molta gent em diuen: “cada dia vas a Solsona?” Doncs sí. L’avantatge és que no hi ha obstacles determinants com semàfors, acabo argumentant. La boira, la neu, les hores de carretera, etc. no han sigut mai un obstacle per començar la pujada del recorregut amb ganes. Després de més de 10 anys de repetir el recorregut, la carretera i jo hem iniciat una fidel complicitat. Cada dia el recorregut serveix per programar activitats vàries i introduir coses noves a l’experiència docent.

Ni que faci fred Solsona sempre et rep amb sol i un entorn preciós.

Sóc molt afortunat. A Solsona he teixit grans amistats, d’aquelles que es conten amb els dits de la mà. A part he tingut companys dels que he après moltes coses, i uns alumnes fantàstics. Me’n vaig sentint-me estimat. Aquests darrers dies he rebut molts agraïments en formats diversos. No els oblidaré.

No tinc més paraules.

El viatge de tornada és descompressió. Arribar a casa com nou, per començar una altra tasca amb plena energia és un avantatge que surt de la inconveniència però que no té preu. Alguns companys em diuen “la teva òptica de les coses sempre té un punt d’enriquiment”, crec que aquesta distància hi ha ajudat.

La música, la radio i algun listening fan companyia.

Hi ha una època de l’any, a finals de març, que la tornada és espectacular. El sol desapareix darrera de la plana segarrenca. Avui la tornada ha sigut especial, alguna llàgrima ha enteranyinat la mirada. Acaba una etapa preciosa i en comença una de nova molt il·lusionant.

Fins ara, Solsona.

Aquesta presentació també forma part d’un treball de col·laboració en xarxa. Abans de començar vull agrair les aportacions que m’han ajudat a reflexionar sobre l’experiència del comerç local i les noves tecnologies

Quart cicle de debats Parlem de comerç! | Diputació de Barcelona | 07|04|2011

DIAPO 1: Jingles de campanya

Comencem sense donar res per fet. Ho revisem tot fins i tot la pròpia excepció del mot jingle: un efecte sonor molt curt que consisteix només en un eslògan o una melodia. Si la brevetat jingle es paral·lela a la claredat del missatge que ha de transmetre musicalment ha de congeniar tres elements bàsics: consolidació d’un missatge, personificació – sensibilització de la idea de l’emissor i apoderament del receptor. Aquest receptor no serà passiu sinó acabara taral·larejant la melodia que ja formarà part de la seva ànima.

DIAPO 2: despertador

CANVI: Un dels mots claus de l’actual campanya. Si revisem els tres arguments el nostre jingle s’ha de sustentar en tres elements:

Consolidació del missatge: si entenem que gran part de la societat demana una revisió dels processos polítics actuals i els deures no s’han fet, el nostre jingle ha de deixar clar que aquest canvi es produirà revisant les normes de joc. El despertador sona però ningú l’atura.

DIAPO 3: dits que avancen

Personificació i sensibilització política dels candidats. La naturalitat dels seus gestos alhora de moure’s al so del jingle hauria de ser paral·lel a la denotació de la capacitat de conciliar unes noves relacions entre candidats i electors.

DIAPO 4:cantors

L’apoderament del receptor serà possible quan darrera de cada nota hi hagi una correlació de les premisses descrites amb anterioritat: la consolidació sensibilitzada d’un projecte comú amb forma de melodia.

La consolidació d’un canvi real o les promeses del començament d’un canvi semblen dèbils sinó els hi donem un tomb.

DIAPO 5: sense cartells
S’escolta una melodia de fons… són ciutadans que treballen per canviar l’epidermis de la pròpia campanya, per canviar l’aspecte més formal de la campanya i alhora reforçar-ne els continguts.
És un so suau que augmentarà de volum perquè segurament alguns canvis de les pròpies campanyes s’hauran de fer des de fora de les estructures polítiques.

DIAPO 6: altaveus
L’amplificació atabala, desafecciona més, fins i tot als possibles seguidors. És el remor de la endogàmic de la mateixa cantarella. És molest i en forma d’spam és invasiu de la nostra aureola, el timeline digital i corrosiu per la sensibilitat dels nostres ulls i oïdes.

DIAPO 7: cor musical
Un bon jingle ha de consolidar un missatge, a d’apropar a la persona i ha d’apoderar-nos. La campanya ha de ser una bona manera d’arribar al cor de les persones. I el so, és un element essencial. Per apropar-nos hem d’haver fet els deures, sinó els hem d’il·lusionar en l’esperança de consolidar un missatge. Ens despertem? Hi ha molts oïdes que esperen encabir un jingle al cor.

<

Dominic Campbell from redall on Vimeo.

Em va cridar l’atenció el fet Dominic Campbell hagués fet aquest recorregut professional: intentar canviar formes de funcionament des de l’interior de l’administració pública i finalment hagués fet el pas a l’exterior per intentar el canvi. De fet, no és quelcom estrany el que explica el Dominic però desconeixia la seva vivència personal. Des de FutureGov, Dominic ha liderat projectes per aconseguir una administració més oberta i més connectada als ciutadans.
Aprofitant la seva visita a Personal Democracy Forum (enllaç als continguts) vàrem aprofitar per comentar les dificultats d’implantar projectes de govern obert en les administracions públiques i les diferències entre els diferents països.
De fet, les reflexions entorn a les dificultats per iniciar projectes de govern obert a Espanya, varen servir per escriure aquesta col·laboració en el bloc de Paul Bradshaw, abans de la seva visita a Barcelona. On per cert, la Gemma va poder fer-li un altre talkingabout que publicarem ben aviat.

TASTUM 2010: Tot escoltant el nou consumidor
TNC, Barcelona | 18/10/2010
Ricard Espelt
Ponència original
Resum de la ponència:

Ponència completa:

Nota: Aquesta ponència té un format públic. Hom podrà editar i millorar-ne el contingut, així com afegir nous enllaços i referències.

Ricard Espelt, expert en comunicació en xarxa from redall on Vimeo.

Ricard Espelt en la presentació del projecte de l’Alta Anoia, a partir del procés de construcció de la teva Alta Anoia
Dia: 17/09/2010
Vicepresident del Consorci de Promoció Econòmica de l’Alta Anoia.

La teva Alta Anoia el resultat d’un projecte col·lectiu amb un grup important de gent treballant al darrera i amb ganes de crear moltes sinergies. La proposta es porta a terme amb molta il·lusió i amb uns certs dubtes inicials pel seu esperit innovador.

Té un esperit de Beta constant, perquè té ganes d’evolucionar segons els nous requeriments que puguin aparèixer. Va molt més enllà d’un projecte web, té ganes d’evolucionar i reinventar-se constantment. A darrera hi ha la voluntat de repensar les tasques i els procediments de la pròpia oficina, traient el màxim de profit de l’equip tècnic per dinamitzar els agents del territori. El diàleg del territori és més necessari que mai. Ara hi ha un projecte estratègic i una eina que permet empènyer un projecte col·lectiu.

El projecte va començar amb un bloc que explicava cada element del projecte: programació, formació, finançament,… aquesta informació seguirà sent pública perquè qualsevol territori el pugui utilitzar. El primer retorn positiu de part de la xarxa ha sigut vers la pròpia metodologia del projecte.

El projecte neix amb ganes de ser compartit i obrir-se al territori, per tant no marca cap frontera i obre les seves portes a hom qui estigui interessat a aportar-hi coneixement. La proposta de esta pensada per arribar a la llarga cua de possibilitats i especificitats que el territori pot generar i compartir amb la xarxa.

El Consorci té ganes de liderar la dinamització de continguts, però no vol tenir el control dels continguts: aquest és lliure i obert. La funció del Consorci en els continguts és únicament la dinamització i la moderació.

El coneixement del territori té valor com a eina de desenvolupament econòmic i per tant, turístic. És important recollir el patrimoni del coneixement amb l’ajuda de tots els col·lectius, especialment els nens i nenes de les escoles.

El projecte anima a revisar els criteris procedimentals de l’administració pública, per tal de crear entorns col·laboratius per aprofitar tota l’energia i tots els recursos econòmics, per cert molt limitats. Revisar i fer renuncies en benefici del conjunt del territori és un element essencial per equilibrar econòmicament tot el territori.