El proyecto tiene dos razones principales para su realización: el desarrollo de un acceso a la información pública de forma ágil y sencilla que en otros países ya funciona y fomentar la transparencia de la administración pública en España, donde aún no existe una ley que regule este derecho.

La inspiración y la base para el desarrollo parte del proyecto ‘What do they know’ de My Society (con Tom Steinberg tuvimos la oportunidad de gravar esta conversación el año 2009). Cualquier ciudadano puede revisar y realizar preguntas a la administración pública. La petición es enviada a la administración pública para que pueda responder a las dudas.

Otro elemento interesante del proyecto es su financiación, colectiva. El crowdfunding, a través de Goteo responde muy bien a la filosofía de la propuesta: la colaboración para un proyecto de interés común. La participación amplia no se produce únicamente a través de la financiación, también en el soporte técnico (traducciones por ejemplo) o la difusión.

Este modelo de desarrollo, basado en la micro donación, aporta un alto grado de credibilidad al proyecto porqué permite un contacto muy directo entro los impulsores y la comunidad de interesados.

Hoy a 55 días del lanzamiento del proyecto la web cuenta con un espació donde, a parte del contador, se recuerda al presidente del gobierno español Mariano Rajoy, su compromiso para realizar una ley para la transparencia de la administración pública.

La conjuntara entre demanda de transparencia por parte de la ciudadanía, la voluntad creciente de la propia administración para rendir cuentas y la propia forma de desarrollar el proyecto explica el interés que ha despertado ‘Tu derecho a saber’.

La conversación con Núria muestra la experiencia de una catalana residente en Suecia que descubre un nuevo modelo de banco y explica su visión como voluntaria activa. Grabamos la conversación en inglés ya que la quería compartir en mi blog de investigación.

A mediados de los años 60, en Suecia, un grupo de ciudadanos decidió asociarse para generar su modelo de banca. Preocupados por los valores éticos querían decidir dónde se destinaba su dinero. Nacía JAK Medlemsbank.

En JAK no se cobran ni se reciben intereses del dinero que te dejan o depositas en el banco. Si necesitas dinero, presentas tu propuesta que será evaluada y te dejan el dinero. Tendrás que devolver el doble de dinero que te han dejado pero al final se te devolverá todo el dinero. Por lo tanto, se estimula la cultura del ahorro. Los miembros también pueden ahorrar sin iniciar ningún proyecto. Con este ahorro se consiguen unos puntos que servirán, posteriormente, para pedir dinero sin necesidad de devolver la cantidad referente al ahorro, o destinar los puntos a subvencionar un proyecto que despierta un interés personal.

La democracia es un principio fundamental en JAK. Cada año se hace una asamblea anual y los propios miembros deciden hacia donde va el dinero que tiene el banco: una persona un voto. La transparencia pues se convierte en una requerimiento indispensable para la acción del día a día del banco. En este sentido, las TIC permiten instaurar modelos de participación de democracia directa con modelos de participación deliberativa.

El banco tiene una sede central y, a la vez, más de 20 asociaciones locales distribuidas por el territorio, con un carácter más bien de carácter ideológico que económico. Estas gestionan un presupuesto propio para organizar actividades (cursos, círculos de estudios, fiestas, proyecciones de películas, debates, etc.). Estas asociaciones locales también ayudan a destacar los proyectos de apoyo que para las necesidades locales pueden tener una especial relevancia y favorecen que los socios puedan apoyar a través de sus puntos.

JAK prioriza un crecimiento sostenible. Por lo tanto no se destina dinero a la publicidad del banco, sino que se hace formación de sus miembros para que el crecimiento siga el modelo y el esquema que lo define: los valores de banca ética. Actualmente, JAK cuenta con una plantilla de 30 trabajadores y 700 voluntarios que explican los principios del banco en todo el país. El hecho de tener consideración de banco hace que los organismos reguladores revisen las cuentas del banco y sus miembros tengan garantía de devolución del dinero por parte del gobierno sueco en caso de banca rota. Los miembros pagan una cuota que sirve para sostener los gastos de funcionamiento de la cooperativa.

La complejidad de JAK hace de este modelo de banco una apuesta interesante. Su aproximación tiene varias caras, no sólo en términos económicos sino también ecológicos, pedagógicos, culturales, etc. En realidad, JAK forma parte de un modo de vivir que gira en torno a la sostenibilidad, con fuertes valores éticos, ecológicos, económicos, cívicos … que anteriores modelos de desarrollo habían olvidado.

Referencias y enlaces interesantes:

Gemma Urgell también habla de esta conversación

Miguel Ganzo (23/11/2011) hablando de JAK

El dinero no crece en los arboles (blog de Miguel Ganzo)

Christian Felber – La Economía del Bien Común

Coop57, Serveis Financers Ètics i Solidaris

Joan Antoni Malé (27/12/2011, La Vanguardia) ¿Dejas que tu dinero financie armas y contaminación?

A través de l’empresa mOntanyanes, especialitzada en iniciatives creatives per la dinamització local, el projecte va anar agafant forma. En aquest procés, la part pedagògica i de revalorització del producte en els propis agents productius és fonamental. Cal donar valor al producte agrari que es vol comercialitzar, donant-li formats nous i destacant-ne les qualitats singulars. La feina social que hi ha darrera del projecte també el fa interessant pels territoris rurals on es focalitza la seva acció.

El suport de dissenyadors també és un element ha destacar en la producció d’articles: l’originalitat, la possibilitat de donar valor al material, nous usos…són elements bàsics per la comercialització d’èxit.

Com destaca en l’entrevista la Vanesa, l’objectiu final del projecte és que sigui autònom i que siguin els mateixos productors se’n facin càrrec. D’altra banda, el projecte sembla que tindrà les seves rèpliques a altres indrets.

Les noves tecnologies també han tingut un paper important en la difusió del projecte. La botiga on-line per fer evitar els intermediaris o agilitzar la venda a qualsevol indret, també serà un elements eficient un cop s’aconsegueixi que el producte sigui reconegut pel públic en general.

La Gemma Urgell també ha escrit sobre aquesta conversa. També podeu trobar altres converses interessants a Talkingabout.

Altres articles relacionats:
Losantos, Pere (1/7/2011) De Marcelino Camacho a les llanes del Pirineu: Xisqueta.
El Blog d’Emprenedoria Social a Catalunya (4/02/2012)Diàleg entre emprenedors socials

Goteo resolt aquestes dificultats donant una volta als projectes a l’hora de plantejar el seu finançament. És important fer partícips a les persones que individualment financen el projecte, gràcies a ells el projecte serà una realitat i és a ells que hem de rendir comptes.

Aquesta forma de tirar endavant les iniciatives no només té el component de l’originalitat. Penso que més enllà de la necessitat del moment d’aconseguir finançament amb nous formats (microfinançament a través del crowdfunding), també es dibuixa un nou model econòmic que una societat en xarxa ha fet possible.

Un altre element molt interessant és l’ampli ventall d’àmbits que aquesta proposta de finançament de projectes permet: cultura, art, tecnologia, medi ambient, educació, etc. De totes maneres, un fil connector els uneix entre ells. Són projectes que treballen pel bé comú i estan disposats a fer un retorn col·lectiu dels seus beneficis. D’altra banda, la tecnologia dóna la possibilitat d’organitzar i/o comunicar en xarxa. Tothom pot finançar i pot proposar projectes per aconseguir diners o suport en serveis, difusió,… al voltant de la seva iniciativa.

Us animo a veure aquesta conversa enregistrada a l’Enric Senabre. Darrera del projecte també hi ha l’esforç de Susana Noguero i Olivier Schulbaum, Platoniq amb un ampli recorregut en el ProComú com a nou model econòmic: més social, més responsable i més sostenible.

La Gemma Urgell també parla d’aquesta conversa en el seu bloc. També us recomano altres converses al web Talkingabout.

Artícles relacionats:
Gutiérrez-Rubí, A. (4/11/2011) ZW 282. Goteo.org
Torné, D. (13/12/2011) Susana Noguero ens parla de Goteo.org
Llop, P. (4/11/2011) Goteo.org, crowdfunding para el procomún

Social Diabetes, amb Víctor Bautista i Dídac Mauricio from redall on Vimeo.

Os invito a escuchar este #talkingabout magnífico. Social Diabetes es un gran proyecto y tiene un conjunto de elementos que lo hacen especial:

• El proyecto arranca de la necesidad. Esta sé convierte en el máximo estímulo para crear y trabajar sobre una aplicación tecnológica.

• La solución tecnológica tiene un componente social central. El diabético y la comunidad de diabéticos tienen un excelente instrumento para mejorar su calidad de vida.

• Los datos que extrae la aplicación favorece al conjunto de la comunidad. Por tanto, los pacientes, los médicos y los investigadores tienen gracias a ella una oportunidad para conocer y mejorar la acción sobre la enfermedad.

• La conversación pone de manifiesto, como dice Dídac, un nuevo modelo de paciente. Un paciente activo, que no sólo es un simple receptor de acciones médicas, sino que es emisor de información y proactivo a la hora de actuar hacia su enfermedad.
  

Cuando apagué la cámara y me despedí de Dídac y Víctor tuve la sensación de terminar de grabar una conversación relevante. El aprendizaje y el ejemplo de para qué sirve la tecnología tienen en esta conversación todas las dimensiones para convertirla en una referencia.

Quiero agradecer, aparte de Víctor Bautista y Dídac Mauricio, el apoyo de María Salido y Francesca Cañas que han hecho posible este # talkingabout.

Gemma Urgell también habla de este talkingabout.

L’essència dels talkingabouts són aprendre i compartir experiències amb gent que per un motiu o altre han despertat el nostre interès. L’excusa ens permet conèixer persones de les quals aprenem moltes coses.

El talkingabout amb la María té un to diferent. Ens coneixem de fa temps, hem participat en projectes que ens han permès compartir, aprendre i descobrir plegats. Al seu costat, tot això resulta senzill i molt inspirador.

Aquesta conversa, gravada al centre de Barcelona està centrada en explicar The Project. Fa temps que la María havia compartit amb nosaltres la seva proposta. Ara ens sentim part d’aquesta xarxa.

The Project és una nova manera d’entendre el treball i les relacions professionals, una nova manera d’accedir al treball. Segons el meu punt de vista, més enriquidora, més passional, més flexible, més líquida, més en xarxa.

M’identifico molt amb les explicacions de la María: la relació entre la xarxa, els objectius de la proposta, les visions tradicionals i els nous models relacionals, etc. The Project forma part d’una nova manera d’entendre les relacions professionals, en xarxa, i me’n sento un node més.

La Gemma també parla d’aquest talkingabout en el seu bloc.

Francesc Balagué: L’experiència d’aprendre del viatge from redall on Vimeo.

Conversar amb el Francesc és una experiència enriquidora. Mostra l’essència del talkingabout: conversa fresca, senzilla i directa. Potser per aquest motiu, després d’una etapa de poques converses i amb ganes de retornar a la dinàmica habitual, decidim repetir un talkingabout amb el Francesc recuperant la conversa que varem tenir amb ell fa ara un any i mig a la Llacuna.

Cada un dels fils de la conversa que avui publiquem mostra les possibilitats de fer les coses senzilles, directes, obertes, honestes amb un mateix i l’entorn; però jo vull destacar dos elements que m’han agradat especialment.

El viatge és una experiència que permet construir el propi entorn d’aprenentatge, gràcies a les experiències i la pròpia necessitat de cercar solucions per un mateix. Aprens i t’aprens. D’altra banda, el viatge com un espai de redefinició dels objectius personals i professionals només possible a través de la pausa. Arran d’aquesta conversa amb el Francesc ens varem recomanar dues TED que vull compartir amb vosaltres: Matt Cutts: Try something new for 30 days i Stefan Sagmeister: The power of time off.

La Gemma també parla d’aquest talkingabout.

#talkingabout – la catània from redall on Vimeo.

El darrer més he escrit tantes coses sobre les catànies que poc més sé que afegir. Aprofitant la publicació d’aquesta entrada enllaçaré totes els anàlisis que he vers aquest producte. Crec que és un bon exemple i un referent per altres productor.

Les meves conclusions són aquestes:

La comunitat virtual permet associar el producte amb la marca i això permet un avantatge competitiu als Cudié en relació als altres productors de catànies.

Els possibilitat que dóna Internet com a eina per arribar a més consumidors també podria tenir efecte negatius per als Cudié, ja que altres productes del sector podrien aproximar-se als consumidors de catànies. En aquest sentit, la construcció d’una comunitat virtual entorn a una comunitat presencial ja existent reforça el producte de la Catània entorn a la marca Cudié; evitant doncs l’efecte de productes que arriben a l’abast del potencial consumidor de dolços de xocolata i ametlla. L’avantatge que ofereix l’arrelament a un espai, físic o virtual, conegut pels consumidors sembla que es determinant per valorar-ne el seu èxit.

A més de les possibilitats que ofereixen les eines d’ús d’Internet (comerç electrònic, respostes ràpides, etc.) l’espai virtual ofereix la construcció d’una comunitat virtual que dóna un ampli d’espai d’interacció i alhora difumina la barrera dels intermediaris amb el format tradicional.

Sense oblidar la creació de serveis i aplicacions aprofitant la complementarietat entre la web i la presència. Les catànies és un producte que es pot relacionar amb diverses festes que es celebren durant l’any: Nadal, Tot Sants,… això fa que les formes de presentació del producte adopti particularitats pròpies de la festivitat. El complement de presentar a la web en format de vídeo1 el que ja es pot gaudir d’una manera presencial dóna la possibilitat que el consumidor pugui compartir l’experiència amb d’altres usuaris.

D’altra banda, a través del web pot adquirir productes amb finalitats pròpies (com per exemple, packs per empreses) i algunes variants del producte (com per exemple torrons de catànies) que també es poden comprar a la botiga presencial. L’usuari també podrà accedir a altres productes relacionats amb la família Cudié.

El coneixement local permet competir amb botigues virtuals distants. Elaborar una comunitat on-line que permet al possible consumidor tenir una referència vers aquest producte i en una determinada empresa. Els Cudié a través del web i, especialment, les xarxes socials dialoguen amb els consumidors i els fan participis de noves experiències relacionades amb les catànies. A partir d’aquí el consumidor pot accedir fàcilment a la botiga on-line per adquirir els seus productes.

La Catània ha confiat en l’eina: Internet i n’ha sabut explotar les possibilitats. Generar nous llaços amb altres iniciatives que neixen des de Internet, com el Cava&Twitts ha permès estendre el coneixement del producte amb un llenguatge molt amable i a fi a l’entorn.

En definitiva, l’oportunitat pel productor/s és gran per tal de reforçar un missatge que hauria de ser l’origen de qualsevol iniciativa de comerç: creure que el producte o servei comercialitzat és excepcional i, per tant, la passió per situar-lo òptimament al mercat la premissa bàsica.

La Gemma Urgell també parla d’aquest #talkingabout

<

Dominic Campbell from redall on Vimeo.

Em va cridar l’atenció el fet Dominic Campbell hagués fet aquest recorregut professional: intentar canviar formes de funcionament des de l’interior de l’administració pública i finalment hagués fet el pas a l’exterior per intentar el canvi. De fet, no és quelcom estrany el que explica el Dominic però desconeixia la seva vivència personal. Des de FutureGov, Dominic ha liderat projectes per aconseguir una administració més oberta i més connectada als ciutadans.
Aprofitant la seva visita a Personal Democracy Forum (enllaç als continguts) vàrem aprofitar per comentar les dificultats d’implantar projectes de govern obert en les administracions públiques i les diferències entre els diferents països.
De fet, les reflexions entorn a les dificultats per iniciar projectes de govern obert a Espanya, varen servir per escriure aquesta col·laboració en el bloc de Paul Bradshaw, abans de la seva visita a Barcelona. On per cert, la Gemma va poder fer-li un altre talkingabout que publicarem ben aviat.

Sense Cartells from redall on Vimeo.

Una colla d’anoiencs s’han agosarat a iniciar una campanya per incentivar als partits que no facin despesa de cartells i defensin la participació a les urnes conjuntament. Com molt bé expliquen el Pep Valls i el Pol Gomà -en aquest #talkingabout- caldria que els candidats s’esforcessin a fer arribar el seu programa electoral d’una manera més objectiva i eficient. De ben segur, que la proposta requereix d’un esforç imaginatiu alhora de plantejar la campanya. Superant un àmbit (el dels cartells electorals) faraònic i amb pocs dots creatius que els retocs de Photoshop. Darrera dels cartells electorals hi ha moltes més connotacions evidents com el finançament dels partits que certament només provoquen més desafecció. Podem fer una campanya més propera? Més transparent? No és aquesta una bona manera de començar aquesta?

Penso que les propostes d’aquest tipus només són possibles ara per ara, en un àmbit molt particular. I per què no pensar que Igualada podria ser innovadora en aquest joc que hem decidit dir-li “política 2.0”… llenço el repte als futurs candidats a començar a canviar les normes de joc. Segurament aquest concepte abstracte que molts ciutadans els costa de visualitzar, tindria formes més tangibles. Si voleu sumar-vos a la iniciativa ho podeu fer al grup del facebook i/o comprant la samarreta (a preu de cost

D’altra banda, pot ser la mateixa ciutadania que recordi als futurs candidats que els agradaria que fossin capaços de sumar-se a la iniciativa. Qui és el valent?

Podeu comentar també aquest #talkingabout al web d’origen. La Gemma Urgell també parla d’aquesta conversa al seu bloc.