Browse: Home / / El ciberactivisme actual és l'antipolítica 2.0?

El ciberactivisme actual és l'antipolítica 2.0?

Posted by Ricard Espelt on 6/27/09 • Categorized as Política

Fa dies que aquesta pregunta volta pel meu cap i voldria fer una reflexió en veu alta; amb l’obsessiva voluntat d’extreure missatges constructius, tot incitant en construir un model alternatiu a l’actual.

Acabades les passades eleccions europees ja em preguntava quina seria l’actitud dels nous europarlamentaris. Comencem a tenir respostes, almenys certs indicis ens comencen a indicar la llum (o la foscor). Amb encert, Sergi Sabaté indicava que Tremosa i Junqueras ja fallen a Internet. No calen més paraules.
Un altre indici: analitzant les respostes dels eurocandidats a l’espai Fes Europa veurem que el llenguatge utilitzat pels futurs representants, en general, no deixen de ser missatges ambigus extrets
d’un ideari comú i amb manca de compromís de lideratge. És el mateix llenguatge que a la televisió, en una entrevista en un diari o en un meeting, espais que no esperen resposta ni debat, i que no concreten resposta.

Sembla evident que l’ús de les eines que ofereix la xarxa fa que aquesta es converteixi en un espai més de propagació d’un missatge poc personalitzat i amb poca capacitat crítica; un missatge poc vinculat a un espai de diàleg real entre representant i representat. Intueixo que això té una problemàtica comú: el ciberactivisme actual.

Com el visualitzo? El cap de candidatura o la cúpula del partit en qüestió llança un ideari en diferents missatges, idees, projectes, que es propaguen a la xarxa com a idees repetides bombardejant cada espai de les nostres pantalles. Dubto, deixeu-me que utilitzi la meva petita estadística personal com a pur receptors de informació, que es percebi un canvi d’actitud si no un simple canvi de format.

En aquest punt, des de la pròpia xarxa, hem de ser molt crítics i pedagògics alhora: valorar la virtualitat com un espai de debat/diàleg i noves formes de fer política, no de propaganda.

Dedueixo que els ciberactivistes (o pròxims) d’un partit haurien de construir aquest nou marc de diàleg entre representant i representant: amb un nou escenari: el govern de tots. Evitant, així, l’alt distanciament entre ciutadania i govern, política i/o administració (el veritable afebliment del sistema democràtic).
Aquest clima hauria de permetre enfortir la construcció d’un nou model democràtic amb base a una nova manera de relacionar política i ciutadania. Amb un alt esperit de diàleg i lideratge dels representants públics també a través de la xarxa.

Tagged as: , , , ,
  • http://twitter.com/jplanas Jordi Planas Manzano

    Es una mostra mes de la hipocresia dels partits polítics actuals, els ciutadans (s’ha de llegir votants) no mes som útils a les eleccions, la resta del temps el que fem normalment es molestar-los.

    No es que sigui anti-política 2.0, es, senzillament, una presa de pel.

    El esperit col·laboratiu ha de sortir de dins, no es pot fer servir no mes quan interessa, se’ls veu fàcilment el “plumero”.

    Quin d’aquests ha contestat comentaris al blog tancat o parat?

    Quin d’aquests ha contestat els twitts amb preguntes directes?

    Resumint i repetint una presa de pel, d’alguns que es pensen que som una massa inculta a la seva disposició i ens ho traguem tot!

    Crec que no son conscients del mal que han fet a la seva reputació, es millor no ser-hi!!!

  • Andrés Mulero Casquet

    Ara com ara la classe política està còmodament instal·lada en la seva endogàmia. El ciutadà és només el vot que li assegura la poltrona, el sou i els privilegis de classe. Se li té en compte “lo justito” perquè no molesti. Estem parlant d’una actitud fermament assentada en tots els nivells (n’hi ha prou amb fer un cop d’ull a algunes “gestes municipals”) del poder polític. La vella història de les llistes tancades no ajuda, i de moment falta voluntat de canvi. Sempre s’ha dit que la societat va per davant de la política, però allò d’ara mateix és clamorós. Demana’l a un càrrec oficial que es comuniqui amb la gent i o es llançarà a riure o sortirà corrent. Hi ha una manera d’exercir i entendre la política que ja és arqueologia del segle passat. Politica 2.0?. La política del segle XXI encara està per definir-se. M’agradaria veure-la posada en pràctica: oberta, participativa, democràtica, noble, per a la gent.

  • http://www.rafamoya.com/ Rafa

    Els politics actuals utilitzen les eines de la web 2.0 com una eina més de divulgació de idearis no com un espai de participació. A un candidat no li interessa que les seves idees puguin ser discutides o debatudes. Avui, tenim una política i una democràcia molt pobre, que es fonamenta en el poder dels partits polítics. Sabem que molta gent vota sempre al mateix partit independentment del seu programa electoral i després, en ple mandat, la societat (o gran part) no vol participar, o no vol assabentar-se del que fan els polítics. Crec que si s’aconsegueix que la participació i el debat de la societat envers la política sigui vinculant llavors poder l’actitud canvií.

  • http://www.enriquevv.blogspot.com Enriquev

    Pot ser que el dirigents politics de alt nivell (?) no estiguin per aquesta feina de participar i de donar entrada a la participacio dels ciutadans. Crec que aquest canvi s´ha de fer per les ciutadans que volem aquest canvi real. Els partits politics necessiten del suport dels seus militants aquestos son, o millor dit som els que hi podem influir per que poc a poc aixo prengui forma. Tots fem una evaluació del problema però que fem per solucionar-lo? No deixem ens mans del qui ja demostran la seva poca inteció de transformació aquest canvi , aquest canvi concepció de una politica participativa. Aprofitem justament les eines 2.0 per fer forçar aquest canvi que no es mes que fer mes universal els ideals democratics.

  • http://www.igualadi.com Josep M. Torras Payerol