Ricard Espelt

La Veu de l’Anoia, 30.04.2009 | Jordi Puiggròs

L’anima de Copons 2.0 és Ricard Espelt, regidor de Noves Tecnologies i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Copons. En aquesta entrevista realitzada amb La Veu explica els detalls d’aquest projecte, pioner a l’Anoia i tot un exemple de l’aplicació que les noves tecnologies del segle XXI pot tenir en les relacions ciutadanes i l’administració.

Copons ha fet una interessant aposta per a desenvolupar la participació ciutadana a través de la xarxa telemàtica. Per què?
A nosaltres ens interessava molt conèixer l’opinió dels ciutadans. Ens sentim responsables del que fem, com a representants del poble. Fa uns anys, a Copons es va fer un projecte anomenat “Copons 2015”, que era una visió de futur, intentant pensar com seria el nostre poble d’aquí uns anys. La iniciativa del Copons 2.0 és, en certa manera, una continuació d’aquell projecte, en el camp de la participació ciutadana. La gent pot donar la seva opinió i influenciar l’Ajuntament per a que adopti una mesura en un tema determinat. El que fem és obrir temes a la xarxa, per a que els coponencs donin la seva opinió, o fins i tot que la pròpia gent pugui generar nous temes. Gràcies a això, el govern municipal pot adoptar millor les seves decisions.

Quin ressó està tenint el projecte, al poble?
Copons és petit, som poc més de 300 habitants, i la repercussió que està tenint el projecte és molt alta. Per exemple, el grup que hem creat al portal del Facebook té més d’un centenar de membres, i això és una xifra molt respectable. A més, hi veiem una participació constant. En els propers mesos, el que farem al poble és començar un programa de formació en les eines digitals, per a intentar que l’esquerda digital que hi ha actualment desaparegui. El problema que tenim, habitual en casos similars, és que hi ha una part important de la població que no arriba a les noves tecnologies. Volem que això no passi, i d’aquí que fem aquests cursos.

Deus parlar bàsicament de gent gran.
Sí, és el col.lectiu a qui anirà dirigit aquest programa. Al poble també tenim un espai comú, La Barraca, on s’hi ha habilitat un ordinador amb accés lliure a la xarxa, de manera que la gent s’hi pogui connectar, o bé que hi pugui anar amb el seu ordinador portàtil i connectar-se a Internet. La idea, insisteixo, és anar trencant aquesta barrera digital de manera que tothom pugui sentir-se partícep del projecte Copons 2.0.

No deixa de ser curiós que en un poble tan petit, on la proximitat a tot és evident, s’utilitzi la xarxa digital per a establir relacions. No seria més propi de grans ciutats, aquest sistema?
No necessàriament. Aquí hi ha varis elements a tenir en compte. La xarxa, bàsicament, el que permet és evitar la presencialitat en un lloc determinat, i el tema de la localització és molt important.
Pensa que ens podem trobar en una població que té àmbits de localització molt dispersos, en masies aïllades, o bé llocs on molta gent només hi va els caps de setmana.
Tothom ha de tenir les mateixes facilitats d’accés a les relacions socials, i a la política deliberativa del seu poble, i a través de la xarxa es pot fer. Els elements d’espai i temps desapareixen, i la participació de tothom és més fàcil. Que Copons sigui un poble petit no veig que sigui un inconvenient o que la inicativa que hem desenvolupat sigui innecessària.
Al contrari.

Teniu constància de que s’hagin produït iniciatives semblants en altres llocs, o la idea de Copons 2.0 és pionera?
Som pioners, però cal treure-li importància. El que passa realment és que la política s’està reinventant, i també la forma de treballar de les administracions. Tot el que està succeïnt ara, i l’emmirallament cap a tot el que ha suposat l’entrada d’Obama a la presidència dels Estats Units n’és un bon exemple, representa un canvi en la forma de treballar per part de les institucions públiques. El ciutadà passarà a tenir cada vegada més un contacte molt més directe amb el polític a travès d’aquestes eines. El projecte Copons 2.0 és una part d’això, emmarcat en quelcom més ampli que s’enfoca en millorar la connexió ciutadà-polític.

A nivell de l’Anoia, la vostra idea ha despertat interès en d’altres ajuntaments?
Sí, hi ha vuit o nou municipis que s’han afegit a aquesta iniciativa, i la idea és anar-ho extenent a través de la comarca. Arran d’això s’ha fet una pàgina, que no és deliberativa sinò únicament informativa, anoiaendirecte.com, on apareixen informacions de la comarca en un espai comú, amb la col.laboració del Consell Comarcal de l’Anoia.

A vegades es diu que a Internet hi cap tot. Fins a quin punt existeix un control, d’aquest projecte? Hi ha filtres i criteris per a evitar segons quins comentaris?
Sempre hem defensat que el projecte ha de tenir el perfil digital.
Per tant, el que no acceptem, siguin positius o negatius, són comentaris de persones anònimes. Un comentari d’algú que no se sap qui és, no té cap mena de sentit.
És exactament el mateix que insultar algú amb una guixada en una paret. No es poden generar debats així. Això no interessa, perque si no seria molt díficil conèixer quina massa dóna suport a una opinió concreta. En el cas del grup de participació ciutadana del Facebook, la moderació es fa a través del propi grup municipal de l’Ajuntament. S’intenta anar tancant els temes una vegada hi ha respostes, i moderar-los també si se surten de mare. És més fàcil fer-ho si hi ha un perfil a darrere, és a dir, algú amb nom i cognoms. La clau de tot plegat és no permetre opinions anònimes.

De quina manera participen en el projecte col.lectius concrets, com la gent jove o els nens de l’escola?
Intentem que tothom que tingui alguna informació per destacar la pugui introduir a la pàgina web.
El servei de mainaderes que hi ha al poble hi participa molt activament, i l’escola també ha generat un espai propi a la xarxa. És bo que les entitats aportin continguts al projecte, però això és com totes les coses, a vegades la persona que hi ha al davant és la que ha de creure-hi més.

Heu presentat aquest projecte en altres indrets?
En veure que la idea havia agradat a Copons, l’hem presentada després a congressos de pàgines web especialitzades en la relació municipi-ciutadà, o el tema ha tingut ressó en mitjans de comunicació nacionals, com TV3 o Catalunya Ràdio.

Serà més difícil mantenir viva aquesta flama de participació, que no la pròpia creació del Copons 2.0?
Sí, segurament que sí. Ara el projecte ja està creat, hi ha participació, volem trencar la barrera digital, però falten fer encara més coses. Busquem nous camps de coneixement quotidià de Copons per a incorporar-los al projecte, i aconseguir que tothom pugui tenir molt clar què ha suposat finalment la seva opinió donada a través de la xarxa, de què ha servit.
La gent continuarà participant al Copons 2.0 en tant que la seva opinió sigui important, serveixi per alguna cosa. Si entenem els polítics com a venedors, a quin venedor no li agradaria saber de primerà mà que li demana l’usuari final? Doncs això és el mateix.
Llegir tot el reportatge