Ricard Espelt

En el marc del V Congrés Internet i Política deixo els meus apunts del Panel 2: Protecció de dades i xarxes socials

Conductora: Mònica Vilasau, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC.

Esther Mitjans, directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades.

· Cal fomentar el coneixement de la utilització de les dades que estan a la xarxa, per tal de què l’usuari pugui establir fins a quin punt esta disposat a publicar-les.

·La llei està creixent darrera al desenvolupament tecnològic. Per tant, ha de vehicular uns usos que li van per davant.

·Les agències de dades poden actuar d’espais de pressió a qui ha de definir les lleis.

·Confiança: És important que l’usuari estigui còmode davant les eines, per la qual cosa les polítiques de privacitat han de ser senzilles i àgils.

·Les dades utilitzades per tercers: té un especial importància, perquè pot representar el descontrol màxim de l’ús de les dades pròpies.

·L’”excés” de contactes pot fer pensar un desconeixement més gran de l’ús de les dades.

·El paper de les administracions es protegir les dades dels individus, més que els propis usuaris individuals.

·El proveïdor perd el control de les dades penjades pels usuaris, utilitzades en benefici o perjudici determinat. Repartint responsabilitats entre proveïdor i usuari.

·Els riscs de la configuració de les eines, el risc de l’ús de les dades i el risc de les dades són els tres fronts jurídics oberts per fer respectar la voluntat de l’usuari.

Reflexió pròpia: Quan el debat a la xarxa està sobre l´ús del perfil digital i la capacitat de l’usari per mantenir la seva privacitat. ,encara es mira de protegir les dades darrera l’ocultació de la identitat.
El procés va molt ràpid per alguns, i encara, lent per altres. Les potencialitats de les eines ja estan fora de qualsevol dubte.

Pablo Pérez San-José, Gerente del Observatorio de la Seguridad de la Información (INTECO)

· El creixent número de usuaris de les xarxes socials fa que l’espai de sensibilització ha de ser fonamental.

·La majoria d’usuaris és de la franja d’edat entre (15 i 24 anys), bàsicament per compartir imatges, enviar missatges privats, comentar i xafardejar.

· Hi ha tres elements fonamentals del comportament a la xarxa dels usuaris alhora de participar a les xarxes socials:
Donar-se d’alta: facilitat alhora de conèixer les bases de privacitat que regulen a la xarxa on ens vincularem. Aquests drets i deures es troba massa ocult i de dificultat de lectura i interpretació. Cal pensar, la identificació a la xarxa a través del DNI electrònic en un futur immediat. La visualització de les dades personals, per defecte, donen el màxim de publicitat i difusió. La proposta del INTECO, és per defecte, restringir al màxim les dades per assegurar-ne l’ús. La indexació en cercadors, permet una difusió de les dades no pensada pel propi usuari més enllà de la xarxa social a la què està vinculat. La cessió dels drets d’explotació del material és per un temps important: 5 anys sovint. Utilització de codi maliciós (malware) per personalitzar l’atac a l’usuari.
Comportament a la xarxa: El fet d’adjuntar-se a determinats grups, pot provocar un mal ús de les dades pròpies. Cal protegir especialment les dades pujades per menors, ja que la xarxa és un espai idoni per no fer-ne un ús correcte.
Donar-se de baixa: Especialment preocupant el fet de desvincular-se d’una xarxa sense eliminar les dades pujades.

Refexió propia: és un gran problema de la xarxa: la difusió i el control de les pròpies dades. En la recerca d’aconseguir una bona reputació i difusió personal o de grup, es poden posar en risc les nostres dades. Cal valorar, el risc que això provoca, confiant la vigilància i control que es fan des del propi Estat, sense oblidar les grans possibilitats que ofereixen les xarxes socials.

Franck Dumortier, investigador del Centre de recherches informatique et droit (FUNDP-CRID). Facebook and risks to de-contextualization of personal information

·El model de FB, és basar-se en la informació personal adequada i acurada.

· El problema és quan la informació que posem a la xarxa, no s’utilitza amb el fi en què havíem publicat.

· Aquesta descontextualització de la informació és el gran perill que provoca l’ús d’aquesta xarxa social.

· La intemporalitat de la informació també pot provocar un perill en la conceptualització d’aquesta. Perquè pot ser visualitzada, en espais temporals no pensats en el moment de la seva publicació.

· Els enllaços de les amistats: els amics dels teus amics, de qui pots veure la informació pot entrar en espais on la informació és descontextualitza de l’espai original.

·El fet de relacionar món digital i món real, on informació pot ser visualitzada en realitat perquè un usuari l’ensenya a un altre. Pot provocar, que el que estàs veient és fruit d’una connexió entre dos mons amb lleis diferents: l’analògic i digital.

· Cal mantenir la privacitat de l’ésser humà. El problema és que el dret de la privacitat a evolucionat de la mateixa manera que evoluciona la realitat contextual. La gent ha de poder construir la identitat personal a la xarxa en la base de contextualitzar la informació en els espais que un escull amb base de les relacions establertes.

· Els usuaris deixen de ser individus i comencen a actuant com a dividus: dividint l’ús de les seves informacions. La proposta es dividir també els perfils a la xarxa amb diferents pseudònims per assegurar la integritat individual. Compartint coses diferents, amb gent diferent.
Facebook descontextaulitza les nostres informacions provocant que actuem de forma no humana, i no valorem la privacitat de les nostres dades.

·Cal fomentar el coneixement de les eines i el control dels servidors per protegir les dades personals i la privacitat.

Reflexió pròpia: Els nostres comportaments humans estan canviant a una gran valocitat, fruit de les noves eines de comportament. Podem pensar que fins i tot la condició humana està canviant? És possible. De totes maneres, cal valorar si els nous espais comunicatius poden haver posat en debat la nostra condició humana fins ara.

Barbara Navarro, directora d’Europea de Relacions Institucionals de Google Espanya i Portugal
Protecció de dades a Google

· Recolzament de la privacitat entorn a la definició d’una identitat digital sòlida

· Gestiona bé les teves dades a la xarxa i bàsicament sobretot com les comparteixes.

· Google visiona la informació de la xarxa, per tant està al punt de mira en les discusions en el respecte de la privacitat

· Defensa de la protecció de dades que fa Google amb la idea de poder eliminar/denunciar continguts no desitjats, per exemple Google Street View.

· Defensa de la segmentació de la informació: ajuden que gran part dels serveis que ofereix Internet siguin gratuïts, gràcies a la possibilitat de donar informació o publicitar a un target determinat.

· Eines perquè el paper de l’usuari sigui actiu alhora de rebre publicitat.

Reflexió pròpia: Google entra en el debat per assegurar la privacitat en termes d’educació i eines senzilles i fàcils d’utilitzar. Per tant, fer transperent les polítiques de privacitat. Sembla evident que aquest debat, és fonamenta en unes noves normes que Google a establert o a ajudat a establir com abanderat en l’organització de l’ús de la xarxa.

Ismael Peña-López, també ha escrit sobre aquest panel.