M’ha encantat el teu post, per varis motius:

1.- Per no parlar d’independentisme sí o no, sincerament crec que, tal com he comentat en el meu blog, l’important no és si sí o si no, l’important és que Catalunya decideixi què vol ser.
2.- I per decidir què vol ser no hi ha res millor que el proposes: una clara millora del que actualment coneixem a democràcia, fem un pas endavant amb l’escolta activa, la meritocràcia, el foment de la participació dels ciutadans en els afers polítics, l’enfortiment de l’esperit col·lectiu (bàsic!), etc.
3.- No és utòpic pensar que podem ser dels primers llocs del món a fer aquest pas, de fet, ja vam ser els primers que vam crear estructures més o menys parlamentàries: em refereixo al Consell de Cent (s XIII).

Al cap i a la fi, tal com dius, deixem de mirar-nos al melic, de la queixa contínua, de mirar cap a una altra banda i afrontem les nostres necessitats, encarem els reptes, enfortint-nos col·lectivament, innovem en tots els aspectes i, mirem al futur amb fatxenderia…