Les barreres entre administració i ciutadania
Font de la imatge: eleconomista
No cal inventar res, si hi ha quelcom que ja funciona. Investigant i aprofundint, en el món de l’administració descobreixes que a voltes sembla que caminem per un corriol, quan tenim davant nostre una autèntica autopista:
· Tecnologia i persones tenen un lligam forçat: es creen una sèrie d’eines, a voltes fins i tot útils, però que no es dóna el coneixement perquè puguin ser utilitzades tant pel propi personal de l’administració, com dels propis ciutadans. S’activa la tramitació digital per llei, no per convicció.
· Es desenvolupen canals de participació en xarxa artificials: Consensus, n’és un exemple. Software creat per la pròpia administració sense un arrelament social. La meva reflexió és: si ja tenim eines amb un fort desplegament social, que utilitzen milions de persones pel seu ús diari, per què creem eines de participació ciutadana paral·leles i amb un alt cost?
· Lligat amb el punt anterior: Cal aprofundir en l’ús de les eines, el coneixement, més que en el desenvolupament de software propi, en terme de prioritats.
· La llei de Protecció de dades no hauria de ser en cap cas un fre per treballar amb temes de participació ciutadana real. La participació ja hauria de formar part de la pròpia acció política i administrativa. Sovint el refugi d’aquesta llei esdevé un obstacle per l’ús de les xarxes socials i el software lliure.
· La protecció del contingut del propi domini hauria de desaparèixer: no pot ser l’espai web de l’administració un espai de debat i transparència en l’acció? Cal generar altres espais ficticis per la participació? Permeteu-me que no ho vegi gens clar.
· Aquesta dinàmica d’apropar a l’administració i les decisions polítiques hauria de conduir a aconseguir decisions de consens. Per tant, més efectives i valorades.
Un cop assaborit l’amargor de projectes molt cars, de connexió entre administració – política i ciutadania per què no és prioritza l’ús de les eines de la web social? El camp d’investigació de nous models hauria de ser una prioritat més enllà del refugi normatiu.
