Ricard Espelt

Hi ha dies que mentre pujo a Solsona a fer classe em pregunto, que faig… les hores de viatge sovint serveixen per pensar. En el fons agreixo aquestes hores de viatge, m’ajuden a pensar i organitzar les meves idees. De tant en tant, hi ha una sorpresa… L’altre dia feia una classe a l’aula d’informàtica i un alumne, el Noel, aficionat a les marxes de resistència va aconsellar-me un recurs web: wikiloc. Uauuuu! Que guai! Si senyor. Mica en mica el cercle es tenca. Fa dies que hi dono voltes. La senyalització tradicional de camins i rutes va perdent el seu sentit. Que fàcil que la vegetació tapi una senyal, un roc mogut de lloc,…mil eventualitats possibles i innecessàries. Ja tenim la solució aquí: gps. Descarregar ruta i seguir. I si ens volem perdre? Ens perdrem i sempre tindrem a la memòria del nostre uns waypoints inoblidables… que podrem compartir o no?