Ricard Espelt

Recullo la proposta de José Rodriguez en el seu post ¿Por qué el Plan E ha generado algunas actuaciones tan poco entendibles?, per continuar un debat i ampliar-lo a nivell formal.

Fa uns dies vaig llançar una pregunta al twitter de la Moncloa @desdelamoncloa , que em va traslladar al twitter del Plan E @medidas: Com és que s’obliguen a col·locar pancartes (tothom les ha vist pel seu tamany) en totes les actuacions? Va haver-hi resposta -ràpida- però no debat: forma part de les directrius que tenen altres plans de subvenció d’aquest tipus, com per exemple: els FEDER.

Més enllà de valorar l’acció propagandística de les institucions a l’hora de deixar la firma de les ajudes, cal situar aquesta actitud en el context actual: el PlanE no deixa de ser una mesura excepcional en època de crisi. Remarcant els elements positius: realitzar actuacions amb l’ajut d’uns ingressos extres per la millora del municipi, no sembla un encert el fet d’evitar despeses amb les pancartes informatives. És a dir, ni que la mesura es valori més o menys positivament la concepció de la difusió és la tradicional, i no hi hagut la creativitat de recercar solucions imaginatives. És evident que l’ajut es realitza com a mesura anticrisi i, per tant, cal valorar formalment tots els elements del procediment. Tenim a més, grans possibilitats amb les xarxes socials per mantenir informada a la població i evitar una despesa tant important.

D’altra banda, com apunta el José Rodríguez en el seu bloc, les estructures municipals petites han trobat dificultat en organitzar bons projectes per tirar endavant. D’altra banda els ajuts són menors, en tant que menor número de població. He vist algun exemple d’Ajuntament que ha millorat una plaça coneixent que en un termini de temps no massa llunyà l’haurà d’aixecar per millorar el clavegueram. L’alcalde es recolza en la idea que fer clavegueres no fa bonic. Evidentment això no és responsabilitat de la mesura, però si que observarem certs elements preciosistes en les actuacions d’alguns governs locals, contagiats d’aquest afany propagandístic.

Posem-hi xifres: fent una petita recerca per la xarxa he trobat una empresa que per uns 1.500€ més o menys et deixa l’actuació feta, o sigui amb el cartell col·locat. Tenint en compte que hi ha petits municipis que reben entre 20.000 i 50.000€ la despesa (pel cartellet) em sembla desproporcionada. Independentment de qui ho paga, la rendibilitat de la inversió no va en benefici del ciutadà, això segur.

Possiblement, en època de crisi, és un bon moment per replantejar els procediments de subvencions a nivell local: estructures molt dèbils quan l’Ajuntament és petit i amb altes responsabilitats en l’atenció diària del ciutadà.