Ricard Espelt

Després de la pluja, a Ropsley, fa aquella fresqueta tan confortable de mig agost. Confesso que he fet la migdiada. Al despertar-me he recordat la seva veu dolça. M’he animat a fer una nova cerca al YouTube. Ràpidament he arribat a la bona: “busker in york playing dylan”.

Dilluns passejàvem pels carrers de York. Vaig escoltar la seva veu. La meva mirada cercava quelcom i no era pas una persona que es pogués tocar. Doncs sí, aquell home amb gorra i aire serè estava interpretant “to make you feel my love” de Bob Dylan amb una naturalitat d’un geni. Vaig escoltar-lo tres o quatre cançons i vaig fer-li unes fotos. Al vespre arribant a Ropsley em vaig escollir una per incloure-la a l’àlbum. Però la seva veu era latent.

De UK_summer 2011

Avui després de la migdiada i gràcies a Internet el moment màgic ha succeït. No podia ser que ningú més l’hagués sorprès la força interpretativa d’aquell home i desitgés compartir-la. Doncs sí, aquests existien i ho havien fet. He trobat algunes cançons compartides per vianants que com jo havien compartit els seus vídeos. No he sabut trobar gaire informació d’ell, diguem-ne “oficial”, excepte un espai al MySpace i al YouTube. He pogut escoltar unes quantes cançons i l’excusa per fer aquesta entrada.

La història que aquí explico segur que no té res d’estrany. Milers de persones experimenten situacions similars. A mi m’ha servit per reflexionar entorn a tres elements: la capacitat que tenen algunes persones per connectar amb les ànimes més enllà de la situació en que es produeixen i fer arribar les seves habilitats, els propis escenaris i la seva proximitat amb la quotidianitat i la riquesa de la xarxa per compartir coneixements i vivències.

La barreja d’aquests tres elements: la capacitat d’arribar al cor, el saber viure el dia i dia i la generositat ofereixen escenaris màgics per la creativitat. No cal desaprofitar-los.

Us recomano una visita a l’espai de Mike Iredale al YouTube. I especialment un tema seu Who are the brave.