Com ja hem comentat una colla de vegades en aquest bloc, les eines tenen un interès relatiu i el més important és l’ús que se’n fa d’aquestes. La voluntat de diàleg, de donar respostes, de plantejar idees, de recollir dubtes, reclamacions o propostes són algunes de les actituds interessants per la Política 2.0. Les eines permeten amplificar el missatge, transparentar la resposta, recollir el gruix d’adhesions a determinades idees; i ho fan amb els avantatges de les eines digitals: podem estar localitzats a qualsevol lloc i ho podem fer quan vulguem, evitant les tiranies tradicionals d’espai/temps.

El reportatge que ha fet Jordi Baró també recull l’opinió de Albert Ortiz de Zárate (Alorza), director d’Atenció Ciutadana del Govern Basc, i em sembla que us pot interessar.

Lideratge
Fonamental la capacitat que han tingut per liderar els projectes en les respectives administracions, aconseguint el suport de la representació política. Aquesta és bàsica per parlar en clau d’èxit. Sense la transformació dels lideratges és pot caure en la xarxa com un espai assembleari, sense cap estructura organitzativa.

Moment històric
Estem davant d’un moment històric pel canvi de l’administració pública. Hauríem de valorar i mesurar el procés de forma positiva i amable. Trobant projectes emblemàtics per d’emfatitzar processos/espais on el canvi ha sigut una realitat.

Canvi de valors
El fonamental és vincular els canvis a optar per metodologies de treball diferents, i actituds que trobaran el suport de les eines. Mai a la inversa. Donar valor a unes determinades actituds de treball permetran un canvi de l’administració pública. Aquest canvi de valors supera les fronteres de la pròpia administració implicant a tota la societat.

És un recorregut conjunt
No s’ha de percebre com un diàleg d’uns quants, experts, sinó com un procés col·lectiu. Els avançats a les eines han de tenir la capacitat de involucrar a tothom perquè realment el procés de transformació sigui global.

Les limitacions de l’administració
Sovint quèiem, els ciutadans, a demanar a l’administració que sigui capaç de solucionar qualsevol problemàtica per ella mateixa. En realitat la solució s’ha de trobar de forma conjunta entre administració i ciutadans. La implicació de la ciutadania és bàsica en la resolució dels problemes.

No caure en els estereotips
Massa sovint és recau en la ineficàcia de l’administració sense qüestionar-se la responsabilitat com a ciutadans que formen part d’un col·lectiu. La complexitat creixent dels problemes fa que la participació ciutadana en el procés de recerca de les millors solucions sigui imprescindible.

La crisi serà favorable per l’administració
Com menys recursos més valor és dóna a la possibilitat de generar projectes austers però eficaços, sense necessitat de grans plataformes, etc. L’enginy, la co-creació, la col·laboració… elements importants a tenir molt en compte.

…i serà una oportunitat que no hem de deixar desaprofitar.

Gemma Urgell is talkingabout too.

El plantejament del problema inicial comença a partir d’un anàlisi dels tipus de persones: les que pensen, les que executen i les que consumeixen, es pregunta com incentivar espais de col·laboració entorn a la idea que les iniciatives han de tenir un doble recorregut de dins a fora i de fora a dins.

Plantejament: en l’espai entre els ciutadans i el Govern Basc es troba la Direcció Atenció Ciutadana i un conjunt d’empreses que deriven del propi Govern. Cal donar canals d’interacció entre els espais.
Amb la voluntat de crear una Factoria Ciutadana, planteja el “Com és pot crear una identitat real entre administració i tots aquests agents que permeten generar complicitats, xarxes, etc ?”, de tal manera que s’aconsegueixi un procediment àgil i amable.

Debat:

Com involucrar en el procés a persones què no tenen una especial motivació per canviar res? Les persones que formen part de l’administració s’han d’integrar en el procés de canvi. La seva incorporació ha de ser gradual, liderada pels més “valents” i els que visualitzen millor com s’ha d’evolucionar cap a nous espais de relació entra administració i ciutadania.

La idea que es planteja entre el públic es donar veu en els projecte a aquests “valents” per ocupar una part important en l’òrgan gestor del mateix. Aplicant noves metodologies a la hora de plantejar el projecte, s’apunta Scrum com a una formula interessant a investigar.

Utilitzar espais diferents físics on desenvolupar el projecte per evitar estereotips és una proposta que surt del públic, amb la idea de crear un compromís amb la voluntat de canvi i evitar recollir tots els “adjectius” preestablerts a la pròpia administració (estereotips).

Entre el públic es recull l’experiència d’una persona que ha viscut durant anys a Suècia. On es treballa per vincular a la gent de forma segmentada en els seus propis interessos, de tal manera, que com receptors finals puguin estar treballant en la proposta de solucions. Ajuntar ciutadans interessats en el debat dels problemes és la major possibilitat d’assolir èxits en les solucions proposades.

Marc Garriga també ha escrit la seva visió de la presentació.

Talkingabout XI: Abla&Copons, dos caras de una misma realidad from redall on Vimeo.

A vegades les casualitats no semblen casuals. Quelcom indescriptible fa que et trobis davant d’una persona amb moltes sinergies, i és el primer cop que la tens davant.

Tot va començar a mig agost, un twitt de @alorza, demanava la necessitat de connectar dos municipis que parlaven un mateix llenguatge. Distanciats geogràficament però amb una actitud de govern molt similar. Ambdós utilitzen les xarxes socials per crear comunitat i fer participar als ciutadans en el projecte de municipi.

Aprofitant el Congrés Internacional de Desenvolupament Rural a Solsona, la setmana passada, aquesta trobada va ser possible. Mentre l’Antonio Manuel Ortíz feia la presentació del projecte, jo explicava al seu alcalde conciutadà Paco Fernánez les excel·lències del regidor via xat de Facebook. I sense més, signàvem un agermanament digital entre ambdós municipis. Lògicament sense cap cost, i només amb la idea de seguir-nos i compartir idees.

Mentre veia la presentació de l’Antonio recordava situacions similars viscudes a Copons. Les realitats són diferents però l’actitud molt semblant. Estem convençuts que la proximitat de representació pública dels petits municipis és l’escenari idoni per desenvolupar projectes de governs col·laboratius.

Abla és un aquest petit municipi d’Almeria, més gran que Copons però, situat al sur nord de Sierra Nevada que ja té un lligam digital amb nosaltres i, el més important, un vincle per compartir experiències.

Gemma Urgell is talking about too.

Lloc de gravació: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsona)
Dia: 30.09.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie

Alberto Ortiz de Zárate Tercero, treballa des de l’any 2004 com responsable de projectes en la Oficina para la Modernización de la Administración, del Govern Basc. Va estar uns altres nou anys en la gestió de serveis públics sanitaris.

Participació, un sector important dels habitants de Copons han començat a participar a través de l’aportació de continguts A la xarxa: 1/3 del poble participa d’alguna manera del projecte. D’aquest percentatge, un 25% tenen una aportació activa.

La gran majoria però, encara només són receptors de informació però poc aportadors d’informació i opinió.

Deliberació, és la gran possibilitat que té l’Administració de Copons per generar debat, i solucions a través de les pròpies aportacions de la ciutadania. Una part important de la població ja està disposada a tenir una participació alta.

Afegidor de continguts, és cert que el concepte del web ja està enfocat en ser transmissor de continguts generats per la pròpia ciutadania, ja tinguin o no l’origen a la pròpia administració. Cal explotar doncs, el potencial d’una ciutadania capaç d’organitzar-se amb el suport de o sense el suport de, com a generador d’activitat social.

Cal trencar amb l’esquerda digital per tal d’augmentar les capacitats dels ciutadans offline, que per les dificultats físiques i educatives del seu accés a la deliberació en format digital poden provocar una no participació i, per tant, ser oblidats. Cal treballar doncs, en petits grups homogenis de la ciutadania que ja tenen afinitats socials i culturals, perquè incentivin la seva participació a Copons 2.0. Les jornades de formació previstes pel juny del 2009, poden ser una gran possibilitat per introduir aquests nuclis de participació en el format digital.

Les jornades de formació també, haurien de servir per incrementar la participació dels usuaris del projecte amb una actitud poc activa en la deliberació i opinió.

D’altra banda, la pròpia administració de l’Ajuntament de Copons hauria d’aprofitar les eines del projecte per incrementar la deliberació entre els habitants del municipi, i utilitzar les petites comunitats de coneixement per incrementar el seu potencial en la decisió de determinades iniciatives.

Estendre el model P2P. El model de Copons 2.0, esta sent adoptat per altres municipis de la zona: Calonge de Segarra, Carme, Sant Pere Sallavinera, La Llacuna, Prats de Rei, Jorba, Rubió, Veciana que s’aproximen en certa mesura a projectes amb concepte pròxim al del projecte de Copons. El projecte, de l’anoiaendirecte (en fase beta) comença a ser una aproximació a compartir un format de treball. En aquest procés, la labor de lideratge, dels agents propis de cada municipi serà fonamental.

Posts relacionats:

El llarg camí de la participació a la presa de decisions

Copons 2.0, primers sis mesos

Anàlisi de les webs anoienques

Webs municipals gratuïtes. El perquè de tot plegat.

Redall, ofereix estructura web gratuïta a tots els municipis de l’Anoia que ho desitgin

Copons a la PodCampBarcelona