Possibilitats dels social media en l’àmbit de la relació ciutadania-administració-política

Moltes. Fins ara poques. En fase de marketing1.0 amb desitjos de marketing 2.0.Abans que les eines 2.0, cal prioritzar les actituds 2.0.

Administració 2.0
Actual: Divers. Espais d’èxit i d’ofuscament.

El millor dels casos: Petits o grans experiments amb espais de relació interessants. Començant a entendre que amb la reutilització de dades públiques es poden crear grans idees / eines que no costen res a l’administració i ajuden a la col·lectivitat.
El pitjor dels casos: Ofuscació en crear eines corporatives, tancades, amb poques capacitats tecnològiques i alienes als ciutadans.

Desitjable: Utilització d’eines universals, permeten que l’ús de la informació pública tingui un àgil accés per part de tothom. L’accessibilitat ràpida facilitarà la creativitat comuna.

Polítics 2.0
Actual:
Espai de difusió personal. Campanyes de marketing tradicional utilitzant els social media.

El millor dels casos:
Utilització d’eines bàsicament per emetre missatges per donar transparència i donar rendiment de comptes de la feina feta.
El pitjor dels casos: campanyes de difusió en espais calents electoralment.

Desitjable: Nous espais de relació i debat entre representants i representats. Entenen que l’aportació de la col·lectivitat, com a desitjable.

Polítiques 2.0
Actual:
Quasi nul·les i les poques obsessionades en tenir-ne el control, iniciant-les des de l’interior.

El millor dels casos:
Petits exemples de bones pràctiques, generalment, d’àmbit local, on queda molt evident la importància de qui és el teu “comprador” i quin “producte” cerca.
El pitjor dels casos:
Grans despeses, bàsicament amb software per crear eines ineficaces.

Desitjable: Espais de debat de la comunitat de ciutadans participant activament de la gestió pública, amb l’orella alerta per part dels polítics de què demanen els seus “clients”. La demanda ha de tenir veu, per donar una bona oferta.

Partits 2.0
Actual:
Mala utilització dels social media per ciberactivisme, bàsicament en esperit destructiu.

El millor dels casos:
Petits espais de diàlegs per construir alternatives, noves idees, projectes,… o difusió d’idearis.
El pitjor dels casos:
Ciberactivisme destructiu, control de perfils, etc.

Desitjable: Recerca dels millors representants. Meritocracia de partit.

Ciutadania 2.0
Actual: a Espanya molt pobre, però creixent.

El millor dels casos: Accions ciutadanes encara massa aïllades i amb dificultat per aconseguir adhesions. Econòmiques encara més.
Acomodament, jo ja voto cada quatre anys i que treballin per mi: bàsicament vull estar informat.
El pitjor dels casos: Apàtics o crítics esperant que les administracions públiques resoldran tots els problemes.

Destijable: Organització de comunitats ciutadanes amb target de problemes determinats, per treballar per la seva millora. I sobretot, amb gran dosis de sentit de bé comú.