Aquesta presentació també forma part d’un treball de col·laboració en xarxa. Abans de començar vull agrair les aportacions que m’han ajudat a reflexionar sobre l’experiència del comerç local i les noves tecnologies

Quart cicle de debats Parlem de comerç! | Diputació de Barcelona | 07|04|2011

La tecnologia només és una eina: un instrument al servei d’una estratègia. Per si sola no té cap sentit. L’habilitat d’utilitzar aquestes feines serà en funció d’un determinat objectiu. Per tant cada receptor/ emissor necessitarà tenir unes eines pròpies que serveixin per resoldre uns determinats plantejaments.

Investigació com a element fonamental abans de començar. Cal valorar com ho vols fer i què pots fer i a partir d’aquí fer-ho. Per tant cal valorar quin és el context en què et mous, el públic/ electoral potencial i conèixer les possibilitats d’un mateix.

Microtargeting: la política és personal. Cal detectar, rastrejar i analitzar les converses, xarxes socials,… a través de termes concrets i que ens interessin. D’aquesta manera hem d’analitzar espais amb xarxes socials especialitzades/segmentades.

Datamining: Google és l’exemple més potent. Perquè pot conèixer els interessos del seu públic.

Implantació territorial: A través de “mavens” o líders socials. Gent pròxima que ja forma part de la comunitat i és capaç d’influenciar de forma natural.

No serveix la formula copiar / enganxar. Cada realitat té una estratègia, no és pot copiar un cas d’èxit perquè correspon a un context diferent. Per tant el mode d’actuar serà propi per aquesta realitat. Cal adaptar, aprendre, però tenir clar el propi espai.

Comunicació (i externa) de les organitzacions. Entenent que la informació ha de ser transversal i democràtica. Comunicació transversal, generar debat,… l’empleat / el seguidor s’ha de sentir formar part de l’organització. Sentir-se part d’una comunitat.

All politics is personal: s’imposa una conversa entre cada individu i la campanya (polític/partit/institució).

Cal tenir la possibilitat de saltar-se la premsa. Això ho permet la tecnologia. Arribar amb un missatge directe a tots els seguidors sense dependre d’uns mitjans de comunicació tradicionals.

La política no és 100% viral encara. Per tant cal aprofitar encara els mitjans tradicionals. Cada realitat tindrà un mitjà que permetrà aconseguir una determinada estratègia. L’estratègia determina la tecnologia no a l’inversa.

En política l’emoció sempre guanya a la raó. En política l’emoció sempre guanya a la raó. I connectada amb la gent. No es pot caure en un cercle tancat. Cal generar tribus, escoltar, motivar, promoure missatges (amb història), connectar, emocionar (espurna), mobilitzar,… cal fer créixer l’herba. Grassroots: unir les tribus.

Preguntes i respostes

Calen nous polítics per liderar això?
El problema són les idees i la manera de comunicar. Una nova manera d’entendre la política, més enllà de les cares.

En la comunicació institucional qui actua de lider?
Cada cas és diferent. No sempre el lideratge ha de ser una persona a vegades s’aconsegueix amb el valor de marca.

Com mantenir la força de l’electorat?
A vegades val la pena desgastar el govern per un determinat fi (exemple USA, reforma sanitària). El codi ha de transformar-se, el missatge ha d’arribar al conjunt dels ciutadans més enllà del propi electorat. Obrir el govern i donar la màxima informació, en tots els canals adequats, al ciutadà ajuda a mantenir la implicació de la gent. També és molt important donar resposta al ciutadà, mantenint un diàleg-conversa permanent (no cal que sempre sigui directe pel propi polític, pot ser delegada).

Avui presentem la proposta de Copons 2.0 a Tortosa. Posteriorment faré el resum de la valoració. Fet.

La sort de tenir en projecte Beta és que en cada moment pots explicar coses diferents, utilitzant una mateixa base. Aquest cop vaig aprofitar la circumstància que es presentava el projecte de “A Copons fem compost”, per vehicular molt la xerrada a una nova actitud per part de la ciutadania: el sentit de comunitat.

Les mateixes Jornades Atic2a són un bon exemple de co-creació entre un grup de joves entusiastes de les TIC i l’administració pública.

La xerrada aquest cop, tenint en compte que el marc de la Universitat Rovira i Virgili permetia un públic jove, va començar amb un: Quanta gent us interessa la política?
La idea era al final de la xerrada transformar, una mica, la seva visió sobre política, administració pública i sentit de comunitat.

Del què va ser la xerrada, us deixo la presentació i un PMF (Preguntes més freqüents) que es repeteix sovint i penso que és molt interessant.

Copons només té 300 habitants. Té la possibilitat de replicar-se el projecte en municipis més grans?
I tant! De fet el projecte és una actitud alhora de prendre les decisions. Hi ha un element moderador que actua sol: el perfil digital, no acceptar debat d’anònims. Cal focalitzar els interessos dels que volen participar, no tothom busca el mateix. Si el municipi és més gran, hi haurà més personal i més possibilitat de moderar. Cal entendre aquesta tasca no com un afegit de feina si no part de la pròpia responsabilitat.

Quines accions a fet a nivell tecnològic i pedagògic l’Ajuntament per estimular el projecte?
Crear espais lliures de navegació a Internet, i estimular la participació afegint debats, donant coneixement a través de la xarxa i fent les Jornades la Gent Ajuda a la Gent. En aquests espais la mateixa gent podia compartir coneixement.

Quin % de gent teniu a les xarxes socials i què feu amb la resta?
Més o menys un 40% de gent està al FB. La majoria poc actius o inactius, però és normal no deixa de ser un reflex del què passa a la vida analògica. El debat a la xarxa no deixa de ser un espai més. Interessant per les seves possibilitats, però les formes tradicionals de relació també s’han de mantenir i explotar.

Si els pressupostos d’any darrera any són més o menys tancats com us ho feu per ser flexibles amb la col·laboració i les propostes ciutadanes?
Segurament la pròpia planificació pressupostaria de l’administració pública s’haurà de reinventar. Actualment intentem treballar el projecte bé (amb la màxima col·laboració ciutadana) i després buscar les subvencions.

Quan costa el projecte?
Gairebé 0. La utilització d’eines gratuïtes permet això. La despesa, molt poca, que ha tingut el projecte s’ha destinat a la difusió i activació dels procediments.

Taxi Driver from redall on Vimeo.

El valor afegit que hom demana avui en dia en qualsevol professió ha conduit al taxista Ricard Tomàs a l’ús de la tecnologia com a eix de la seva feina. La tecnologia entesa com a servei, confort, comunicació,… La voluntat de donar un servei exclusiu per al client perquè pugui aprofitar el viatge, amb el màxim de comoditat -també digital- possible.

És obvi que totes les professions es van transformant gràcies a les noves eines de la comunicació online. En aquest cas, com en molts d’altres, el benefici i el respecte és per l’usuari, el client, que és el principal prosumidor del negoci. El boca orella conduit a la xarxa.

Ens va semblar amb la Gemma, que el seu exemple, és l’evidencia com s’està transformant la societat des de tots els àmbits. Per aquest motiu el #talkingabout amb el Ricard Tomàs, amb un caire diferent als habituals: gran part de la conversa, en la seva activitat diària, conduint.

L’actitud davant dels nous reptes és el més important, i és el que denota aquesta conversa. El portal web, el valor del posicionament als cercadors, l´ús de les xarxes socials, la tecnologia wi-fi al propi vehicle,… són les eines que permeten portar a terme una voluntat.

El Ricard Tomàs també és de Copons. És ell el “Ricard” original del poble, com a vegades fem broma. Jo fa deu anys que visc a Copons i m’és un plaer compartir “anomenada” amb ell.

Gemma Urgell is talkingabout too.

Lloc de gravació: Trajecte Igualada – Sant Quintí de Mediona/ Sant Quintí de Mediona
Dia: 31.08.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie
Música: Taxi Driver de Steel Pulse

+ els altres #talkingabouts

Les revolucions perdudes from redall on Vimeo.

A les proximitats de Maó d’un assolellat matí d’agost varem gravar aquest nou #talkingabout. Una serie d’elements, que no venen al cas, varen congeniar-se per convertir-se una conversa màgica. Com ja succeïx habitualment, la feina per retallar la conversa en els deu minuts no resulta gens senzill. A més a més, en el cas de Josep M. Quintana, que en una etapa de la vida de plena maduresa parla amb una clarividència i un coneixement evident.

La conversa amb feedbacks constants entre l’actualitat i temps pretèrits que ens remet el referent del llibre Les revolucions perdudes, circula sobre diversos escenaris: política, tecnologia, territori, justícia,… plena de referències i exemples, els conceptes adopten formes sòlides i clarividents.

Tal com explicava en la sinopsi del llibre, l’anàlisi d’una etapa històrica (la caiguda de la República i l’esclat de la Guerra Civil Española) a través de les vivències d’un jove que viu la revolució del 68, i ho escriu en una carta adreçada a la seva filla en temps present; serveix per explicar el desencís de dues generacions en el marc de dues revolucions plenes d’esperances.

Josep M. Quintana observa en les noves tecnologies una oportunitat per canviar els mals hàbits de la nostra democràcia sotmesa a unes pautes que marquen els partits polítics. Varem coincidir en què serà difícil canviar les coses des de dins dels partits. Els diferents governs hauran de començar a escoltar l’organització de la societat civil, gairebé sempre més avançada que la pròpia administració.

En aquest context em permeto obrir el debat, ja iniciat en el post de la sinopsi: podria ser la revolució de la xarxa una etapa que ens provoqués desencís en el transcurs dels anys. Sembla evident, que bona part de la societat ja ha observat les benaurances dels nous espais comunicatius i de relació que ofereix la xarxa; els personalismes i els egoismes, els estereotips tradicionals, debilitaran la transformació de la nostra societat que ens ofereix la tecnologia?

Gemma Urgell is talkingabout too.

Lloc de gravació: Maó/ Menorca
Dia: 04.08.2009
Material: Càmera Sony HDD DCR-SR52
Muntatge: iMovie

Posts relacionats:

Talkingabout V: Clàssiques d’ara
Talkingabout IV: Yes WE did
Talkingabout III: Rellotge
Talkingabout II: Viva la Vida
Talkingabout I: Children of the revolution

Jordi Bosch, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Idees ponència:

Buscant un model de país equilibrat, permeten el desenvolupament de la societat de la informació arreu de Catalunya.

Els criteris de rendibilitat econòmica que busquen els operadors topen amb la possibilitat de donar servei a la ciutadania.

Jordi Bosch, determina les necessitats universals de telecomunicacions: amb telefonia fixa, telefonia mòbil, TV i banda ampla (mínim 1MB). Tot i així, s’ha perdut la possibilitat amb la retallada de l’Estut de Catalunya, la consideració de l’ús de la xarxa com un dret, per sobre d’una necessitat.

La crisi ha de representar la possibilitat que el teixit empresarial català es vegi obligat reinventar-se. L’economia s’ha de recolzar en els sectors agroalimentaris i industrials, la tecnologia ha de ser el suport. També ha de servir de recolzament a nous espais de desenvolupament, com el turisme. El país ha de reduir la seva producció en època de crisi, però no la capacitat de produir i sobretot no perdre el coneixement i els nous aprenentatges.

Defensa de la tasca dels Telecentres, com espais de difusió tecnològica arreu del país.

Ahir dissabte va concloure la 3a Jornada de la Gent ajuda a la Gent, amb un títol ben evident Internet? Jo també hi vull ser. No cal que sapigueu engegar un ordinador per venir.

Objectius i conclusions:

· La gent es pot ajudar de forma intuïtiva. Això permet una aproximació molt natural al creixent ús de les eines tecnològiques.

· La jornada possibilita llaços d’unió entre joves i gent gran. I també entre coponencs de soca arrel i els nouvinguts.

·Cal continuar la tasca de compartir el coneixement de les eines entre la gent gran. El fet de què alguns d’ells ja tinguin perfil digital, és un primer pas a l’entrada de més gent.

· La tecnologia no és la base però si una eina ideal per possibilitar una acció municipal de consens.

· Aquesta acció serà prou constructiva amb l’organització per interessos i àmbits. Realment, el target de interessos ha de proper al ciutadà per aconseguir una veritable implicació.

· Observo grans aliats en el projecte de Copons 2.0, en la pròpia gent del poble, si les administracions superiors ens donen suport tindrem el marc idoni per un desenvolupament més ampli.

Per últim agrair un cop més a TV3, l’interès pel projecte i gravar l’experiència d’ahir. El vídeo casolà que hem realitzat amb música de Joan Miquel Oliver, és per recordar aquesta primera experiència i donar moltes gràcies als voluntaris.

El marc de la presentació excel·lent: les instal·lacions de citilab i l’esdeveniment innovacampmediterrane@, (innovació, tecnologia, col·laboració,…) perfecte.

Publico la presentació que varem fer i l’explicació del projecte Fes Europa.

Nuestracausa

Fes Europa

La mesura proposada pel govern estatal de què cada nen de cinquè de primària disposi d’un ordinador personal, és una bona notícia però alhora perillosa. L’efecte bumerang és evident.

L’alfabetització digital de la mainada és cada dia més alta. Fàcilment d’aquí pocs anys farà riure que hi hagi hagut una matèria amb el nom d’informàtica, si més no, amb el format actual. L’entorn en què es mouen la majoria dels nostres infants és tocat per les eines digitals. Les meves filles, per exemple, entenen perfectament que estigui reunit sol, a l’estudi, a través de l’skype.

El més preocupant és que una bona colla dels meus companys de professió a l’escola, no entenen aquest canvi i si l’entenen no l’accepten. Els alumnes utilitzen totes les possibilitats que ofereix la tecnologia per resoldre els deures, treballs, exàmens,–> desfasats i que pertanyen a una etapa caduca de l’experiència educativa. Sovint el refugi davant d’aquesta intrusió no és el canvi, si no l’adopció de mesures “correctores”, davant dels somriures d’alumnes que avancen molt més ràpidament que el què ho fan els seus educadors.

Us imagineu una classe de 25 hàbils infants amb els seus portàtils, impregnats de coneixement de l’eina i davant seu un professor asèptic en molts dels casos i amb evidents mancances conceptuals i tècniques. Amb molta experiència de la matèria però que viu lluny de la nova era comunicativa.

Aquest post no és cap denúncia a la feina dels meus companys, víctimes dels canvis absurds del sistema educatiu, nyaps constants, obviant que el problema de l’educació en aquest país creua les fronteres de les escoles. És una reflexió a la disposició de recursos sense una base sòlida de tot el sistema educatiu (i repeteixo no només parlo d’escoles). Cal que la reforma educativa surti de la bombolla del sistema educatiu, proteccionista i centrat -només- en protegir el fracàs escolar.

____________________________________________________________________________________

Font de la imatge

Post relacionats:

Bolonya, construïm la base d’una nova educació
Els nous reptes de l’educació

Ahir Francis Pisani va presentar – a la UOC- el llibre La alquimia de la multitudes, del què és coautor, amb Dominique Piolet. La presentació és va convertir un diàleg, en què les paraules sàvies de F. Pisani van captivar a l’auditori.
Faig un llistat de idees, propostes, respostes, coneixements que varen exposar-se arran de la presentació i de les preguntes dels assistents:

- Descripció dels conceptes que donen nom al llibre: les multituds són les que produeixen (60%) la majoria d’informació. Alquímia, contrastant el veritable valor de la gran quantitat de informació.

- Cal analitzar l’actitud participativa i crítica de les multituds.

- El fet d’estar sempre connectats: banda ampla, dóna la veritable dimensió del nou mitjà: Internet.
Internet desenvolupa i difon les inquietuds ja existents a la societat. Per exemple, es trasllada el gran escepticisme que té la gent sobre el funcionament de les grans institucions.

- Concepte d’intel·ligència compartida / col·lectiva: com a font global de coneixement. Un exemple, Hollywood Stock Exchange, espai d’opinió popular dels resultats dels Òscars, amb un marge d’error, més petit que el dels grans especialistes.

- Un altre exemple, capacitat de detectar les epidèmies, per la recerca que fa a Google una determinada zona del territori. La recerca, potser el coneixement en la fase inicial de l’existència d’un determinat problema o inquietud.

- La bretxa tradicional: “ no tothom té accés a Internet”. Es va resolent ràpidament a través del gran impuls que tenen els avanços tecnològics. Un cop superat aquest esglaó, el repte, es donar valor a l’us que es fa del nou mitjà. Cal valorar el valor de l’experiència digital.

- Els joves, com a grans beneficiaris dels canvis i que tenen una gran capacitat de protegir-se. Tot i així, cal formar-se per protegir-los i construir esperit crític.

- Les xarxes socials a Internet no funcionen com les institucions tradicionals: capacitat de reunir ràpidament a la gent, i dispersió ràpida.

- La mobilització no necessita un lider, si no la capacitat d’influència del grup i el valor del missatge.

En parlen també Ismael Peña, Gemma Urgell