Ricard Espelt

Arran de l’anterior entrada, crec que es convenient fer un petit llistat d’alguns motius que expliquen la idea de Redall a iniciar una proposta innovadora a la comarca. Abans de començar deixeu-me dir un parell de coses: el llistat de motius, com qualsevol espai de coneixement, no és tancat, per tant obert a comentaris i aportacions; i segona, sembla una ironia, haver de justificar un projecte que és gratuït. Segurament l’origen conceptual, de la proposta, així ho requereix.

1. Repàs històric. Fa anys el Consell Comarcal de l’Anoia, amb la responsabilitat de difondre l’espai web com una nova forma de comunicació de l’administració local, crea unes plataformes web amb una empresa privada. Aquest gestor de continguts, era totalment inoperatiu. Qualsevol persona que l’hagi intentat utilitzar, s’apuntarà l’afirmació. Sense intentar justificar res, els gestors de continguts, han evolucionat molt ràpidament, per tant l’evolució de les eines han deixat al descobert una eina anacrònica.

   Des de l’inici d’aquest mandat, el Consell Comarcal de l’Anoia s’ha preocupat perquè els municipis utilitzin les webs com espais de comunicació local. Dono fe, que el seu màxim responsable, Carles Casanova -vicepresident quart- ha intentat activar aquest funcionament. Primer, intentant donar sortida a una proposta (de la que era hereu) amb un pressupost molt elevat, i després buscant un gestor de continguts útil i pràctic, com actualment hi ha a la xarxa.

   La proposta oferta, des de Redall, és complementaria a aquesta i no excloent. Té, segurament, un enfoc molt diferent a nivell de concepte.

   D’altra banda, la proposta no surt de 0, si no d’un projecte ja existent i que funciona.

2. Gairebé, deixeu-me ser -ara si- excloent, tots, els petits municipis de l’Anoia no tenen ni el personal ni els recursos propis com per tenir una estructura web en la que destinar-hi massa temps, i evidentment, diners.

   La proposta de Redall, és aportar un model gratuït, que permet la participació i col·laboració ciutadana. De fet, incentiva aquesta participació.

3. Fins ara, els municipis o l’administració que els empara (CCA), s’han vist sotmesos a la tirania d’un conveni, que els lligava econòmicament a una empresa.

   El model canvia. Una empresa privada, ofereix gratuïtament la implantació d’unes eines lliures (desenvolupades, altruistament, per milers de programadors d’arreu del món) i que s’actualitzen – per tant, milloren – periòdicament.

   A canvi, ofereix els seus coneixements, per tal de socialitzar l’eina en els municipis que la desitgin, i utilitzar-la com a eina de treball i comunicació.

4. La única despesa fixa, si els municipis ho desitgen, és el cost del domini i allotjament: inferior als 200€ anuals.

5. El concepte de l’espai web, i això és el més important, és un vehicle de socialització a la xarxa del municipi. No és un espai on l’Ajuntament diposita les seves informacions, i prou. És un espai de diàleg amb el ciutadà. No és únicament un espai d’anuncis, si no de propostes. No hi ha un emissor, si no que hom és emissor i receptor. Beneficiar-se del coneixement col·lectiu.
   Amb els avantatges, de no tenir límits en el espai i temps físic. Hom ha de poder relacionar-se i disposar d’una informació pública, en el moment i lloc que ho desitgi. Tan sols cal que estigui connectat a la xarxa.

6. La proposta intenta vincular les eines i aplicacions de la web 2.0. Aplicacions universals, utilitzades per milions d’usuaris, i de fàcil aprenentatge. Aquestes eines i aplicacions tenen un gran avantatge: són gratuïtes. Exemple, TV3, té el seu canal al YouTube, qualsevol municipi que ho desitgi també. La democràcia dels mitjans dóna joc a tothom.

7. El projecte, té una segona fase molt més important a la primera, la difusió de les eines: tant pel personal de l’administració com de la llarga cua de persones dels municipis anoiencs. A molts d’ells, els costarà entrar en aquest nou món comunicatiu, i aquest és l’esforç que ha de fer l’administració: incentivar i dotar de diners als municipis per fer pedagogia de la tecnologia de la informació. Recordem, el que deia Irene Mia (World Economic Forum) fa uns dies a SociedadRed, una societat més rica és aquella que treballa per desenvolupar la societat la informació. Tecnologia.

8. Resum de la proposta anoienca: menys diners en software i despeses fixes, i més diners en formació i difusió. Les despeses en software que les facin aquelles administracions amb els recursos econòmics necessaris.

Aquesta és la nostra proposta.

Només indicar, que darrera aquests plantejaments no hi ha res de nou. Redall, aprofita els coneixements que ha après amb el desenvolupament d’un projecte web, possible gràcies als esforços i consells de savis (molts d’ells, molt joves) en la matèria, i els posa a disposició dels municipis anoiencs.

Ens podeu trobar a info@redall.cat.