A les proximitats de Maó d’un assolellat matí d’agost varem gravar aquest nou #talkingabout. Una serie d’elements, que no venen al cas, varen congeniar-se per convertir-se una conversa màgica. Com ja succeïx habitualment, la feina per retallar la conversa en els deu minuts no resulta gens senzill. A més a més, en el cas de Josep M. Quintana, que en una etapa de la vida de plena maduresa parla amb una clarividència i un coneixement evident.
La conversa amb feedbacks constants entre l’actualitat i temps pretèrits que ens remet el referent del llibre Les revolucions perdudes, circula sobre diversos escenaris: política, tecnologia, territori, justícia,… plena de referències i exemples, els conceptes adopten formes sòlides i clarividents.
Tal com explicava en la sinopsi del llibre, l’anàlisi d’una etapa històrica (la caiguda de la República i l’esclat de la Guerra Civil Española) a través de les vivències d’un jove que viu la revolució del 68, i ho escriu en una carta adreçada a la seva filla en temps present; serveix per explicar el desencís de dues generacions en el marc de dues revolucions plenes d’esperances.
Josep M. Quintana observa en les noves tecnologies una oportunitat per canviar els mals hàbits de la nostra democràcia sotmesa a unes pautes que marquen els partits polítics. Varem coincidir en què serà difícil canviar les coses des de dins dels partits. Els diferents governs hauran de començar a escoltar l’organització de la societat civil, gairebé sempre més avançada que la pròpia administració.
En aquest context em permeto obrir el debat, ja iniciat en el post de la sinopsi: podria ser la revolució de la xarxa una etapa que ens provoqués desencís en el transcurs dels anys. Sembla evident, que bona part de la societat ja ha observat les benaurances dels nous espais comunicatius i de relació que ofereix la xarxa; els personalismes i els egoismes, els estereotips tradicionals, debilitaran la transformació de la nostra societat que ens ofereix la tecnologia?